La salvació del Parc Científic de Girona, en mans de la Generalitat i la Diputació de Girona

El minsteri d’Hisenda reclama més garanties de cobrament a les dues administracions

La data límit per salvar el Parc és el 30 de març, quan està prevista la propera junta de creditors

| 08/03/2017 a les 15:08h
Arxivat a: Municipis
La directora del Parc, Anna Albar, i el rector, Sergi Bonet, el passat 26 de gener al jutjat mercantil | (ACN/arxiu)
Hisenda reclama a la Generalitat i la Diputació de Girona que aportin documents o garanties de cobrament. Les dues administracions han d’injectar al Parc Científic i Tecnològic 4,9  i 6 milions d’euros, respectivament, però el ministeri no dóna credibilitat a les seves operacions. El rector de la UdG, Sergi Bonet, ha demanat a les administracions celeritat perquè el 30 de març serà l’última oportunitat de salvar el Parc de la liquidació.

Després de posposar per tercera vegada la junta de creditors el passat 26 de gener, el patronat del Parc Científic i Tecnològic de Girona va demanar a l’Agència Tributària que concretés quines condicions eren necessàries per arribar a un acord que permeti la salvació del Parc.
Segons el rector de la UdG, Sergi Bonet, el ministeri d’Hisenda dóna credibilitat a les aportacions del Parc (2’5 milions) i de la UdG (3’4 milions), però demana més garanties a la Generalitat i a la Diputació.

En el cas del govern català, s’ha compromès a injectar 4’9 milions a través de la compra de l’edifici ICRA, però encara no ha aprovat els pressupostos. I la Diputació ha d’aportar 6 milions amb l’adquisició d’ús de l’edifici Narcís Monturiol, però l’operació encara està en tràmits.
Per tot això, Bonet ha lamentat que, un any i mig després d’iniciar el concurs de creditors el més calent encara és a l’aigüera; i ha demanat a les dues administracions “que accelerin els tràmits per salvar el Parc”.

A més, el rector ha proposat a Hisenda que si la Generalitat i la Diputació no injecten els diners, que sigui l'Estat qui els resti de les aportacions que fa a les dues administracions. “No sembla un procés tant complexa, i més quan el deute és entre dues entitats públiques”.
El rector espera que la situació s'acceleri abans de la propera junta de creditors, prevista pel 30 de març, que és la data límit per salvar el Parc.  El jutjat mercantil ja va avisar als responsables del Parc que no donaria més pròrrogues.

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG està en concurs de creditors des del gener del 2015 per un deute de 42’3 milions, dels quals, 27’6 els deu a l’Estat. Hisenda va acceptar una quita del 45% del deute, però el patronat del Parc havia d’aconseguir 13’9 milions, però li’n falta un. La resta de diners els aporten diferents administracions.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la tinent d'alcalde socialista Sílvia Paneque | ACN
01/01/1970
"Tenim molt clar que la primera obediència la devem als ciutadans", assegura la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, la socialista Sílvia Paneque | Els alcaldes de Blanes, de l'Escala i de Torroella de Fluvià tampoc posaran traves a l'organització de la votació
01/01/1970
Aquest dimecres les màximes s'enfilaran fins als 37 ºC però a la tarda es poden repetir xàfecs a la meitat nord | Les temperatures tocaran sostre per Sant Joan
01/01/1970
L'organització qualifica d'èxit absolut la segona concentració de noies surfistes i anuncia una tercera edició per l'any vinent

Terminal de Creuers del Port de Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
El creixement català duplica el del conjunt de la zona euro i les exportacions han augmentat un 49% en els últims 13 anys | Les cambres de comerç assenyalen la "necessitat" de més inversions en la zona mediterrània | La Memòria Econòmica de Catalunya destaca el rècord de turistes estrangers de l'any passat: 11,7 milions
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
01/01/1970
L'espai més concorregut és la platja, on està prohibit encendre foc i dur ampolles i gots de vidre
01/01/1970
L'operació costaria 530 milions i suposaria un estalvi financer de 700 milions