habitatge

Gairebé 850 famílies gironines perden l'habitatge durant el 2016 per no poder-ne pagar la hipoteca

L'any passat els jutjats van executar fins a 1.930 desnonaments arreu de la demarcació, la meitat dels quals per impagaments de lloguer

| 07/03/2017 a les 15:44h
Arxivat a: Municipis, habitatge, hipoteca, pobresa
La PAH de Girona, en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gairebé 850 famílies i particulars de les comarques gironines van perdre l'habitatge durant el 2016 per no poder pagar les quotes de la hipoteca. Segons recull l'estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al llarg de l'any passat els jutjats de la demarcació van executar fins a 1.930 llançaments arreu del territori, una xifra lleugerament superior a la del 2015 (quan van ser-ne 1.911). Les dades demostren que la sagnia dels desnonaments, de moment, no va a la baixa. I que al costat d'aquells que perden la casa per no poder satisfer les quotes del crèdit bancari, també hi ha els qui es queden al carrer perquè no tenen prou ingressos per pagar el lloguer. Durant el 2016, hi va haver 1.019 inquilins que van viure aquesta situació.

Les dades que periòdicament elabora el CGPJ recullen una crua realitat: que durant el 2016 a les comarques gironines els desnonaments no només no van anar a la baixa, sinó que van augmentar lleugerament. Durant l'any passat, els jutjats de la demarcació van executar fins a 1.930 llançaments, 29 més que al 2015.

L'estadística també permet veure, dins d'aquest global, quin és el pes que tenen aquelles execucions que en la majoria dels casos comporten un deute de per vida (és a dir, les hipotecàries). I aquí, les dades parlen per elles mateixes: l'any passat, arreu de la demarcació, pràcticament un de cada dos desnonaments (847) es va dur a terme perquè les famílies o els particulars no podien satisfer les mensualitats del crèdit bancari.

Pel què fa a la resta de llançaments, més d'un miler (1.019) van tirar-se endavant contra llogaters que no pagaven les quotes, bé fossin d'habitatge, bé de local. Finalment, les dades del CGPJ recullen que a la demarcació hi va haver 64 desnonaments més que obeïen a d'altres motius.

Un 13% de tots els de Catalunya

A les comarques gironines, l'any passat es van practicar el 13% dels desnonaments que hi va haver arreu de Catalunya (14.069). Per demarcacions, a Barcelona i comarques els jutjats van executar 9.512 llançaments (dels quals 2.330 hipotecaris); a Tarragona i Terres de l'Ebre, 1.638 (dels quals 791 hipotecaris) i a Lleida, 989 (dels quals 484 hipotecaris).

Tot i que les dades del CGPJ posen de relleu que la sagnia dels desnonaments no s'atura, caldrà veure si aquest 2017 serà un any en què aquests llançaments aniran a la baixa. D'entrada, per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra les clàusules de venciment anticipat (que permeten al banc que, davant un impagament d'hipoteca, pugui reclamar al client la totalitat del préstec).

La resolució del TJUE ja ha comportat, de moment, que l'Audiència de Girona aturi aquelles execucions hipotecàries que li arriben. O més ben dit, els recursos contra sentències dels jutjats referents a desnonaments on es qüestioni el caràcter abusiu d'aquesta clàusula.

N'entren menys

A banda de les resolucions judicials, l'estadística del CGPJ també recull una altra realitat: que els bancs i caixes cada cop van menys als jutjats per demanar que tirin endavant processos de desnonament. S'ha de tenir en compte que, d'ençà que s'inicien i fins que el llançament es fa efectiu, poden passar mesos.

Segons recull l'estadística del CGPJ, a la demarcació l'any passat els bancs i altres deutors van instar 1.305 processos d'execució hipotecària. Al 2015, n'havien estat 1.652; i al 2014, 2.095.

Més acomiadaments però menys concursos

Al costat dels desnonaments, l'estadística del CGPJ també inclou altres dades que serveixen de termòmetre per mesurar els efectes de la crisi. Aquestes, referides al món laboral. Per una banda, l'any passat a les comarques gironines hi va haver menys concursos de creditors (l'antiga suspensió de pagaments). En concret, 78 empreses van necessitar recórrer al Mercantil (davant les 97 del 2015 o les 154 del 2014).

Però per contra, l'any 2016 sí que es va tancar amb més demandes judicials per acomiadaments. Segons consta a l'estadística del CGPJ, al llarg de l'any passat n'hi va haver 1.333. Van ser més que al 2015 (1.229) però menys que al 2014 (1.393) i al 2013 (1.628).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La seu d'Agissa, situada al carrer Ciutadans de Girona | ACN
01/01/1970
La interlocutòria subratlla que la petició del soci privat "no té fonament" perquè les suposades "actuacions il·lícites" haurien "perjudicat" un servei públic
01/01/1970
Els agents van detenir el vehicle i van identificar i detenir-ne el conductor
01/01/1970
Els Mossos van arrestar un home de 33 anys
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
La Fiscalia podria demanar llibertat amb fiança per a l'exlíder del PDECat, mentre que VOX podria sol·licitar presó per reiteració delictiva | L'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, rostre dels 712 alcaldes investigats per col·laborar amb l'1-O, també ret comptes davant del jutge Pablo Llarena
01/01/1970
L'agent contradiu així l'atestat policial, segons "Regió 7"
Reunió de la mesa del Parlament de dimarts passat | ACN
01/01/1970
L'ordre del dia de la mesa del Parlament inclou, ara sí, la modificació de la llei de la Presidència proposada per JxCat que la setmana passada va tensar les relacions amb ERC
01/01/1970
L'anterior cap de files de la CUP ha aclarit que no anirà al Suprem, per on avui passen Mas i Lloveras. Rovira va intentar ahir, després de la seva declaració, que ERC mantingués la bandera de l'1-O. També són notícia el nou ministre espanyol d'Economia, Esther Capella i la policia, Jaume Roures, "Egunkaria" i el mestre Fabra
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa