04
de març
del
2017
Actualitzat
a les
10:23h
Dia gran en la setzena edició del Black Music Festival. La cantant nord-americana Gloria Gaynor va omplir i seduïr aquest divendres la Sala Xavier Montsalvatge de l'Auditori de Girona, amb un repàs dels seus grans èxits en un concert que es va allargar gairebé dues hores i que va acabar amb el públic dret ballant el clàssic I will survive. Fins aleshores un repartiment de cançons poderoses d'una de les veus més clàssiques, que no va decebre als espectadors que des de feia dies havien esgotat totes les entrades. El concert va començar amb una obertura instrumental seguit de Going out of my head que va enllaçar amb un dels temes més reconeguts de l'artista I am what I am, que de bon inici va fer aplaudir el públic que omplia les 1168 localitats de la sala.
Un vídeo repassant la vida artística de Gloria Gaynor, amb l'inconfusible I will survive de fons va servir d'aperitiu al públic que esperava l'actuació d'una de les estrelles del setzè Black Music Festival. A partir d'aquest moment, la cantant nord-americana va enllaçar una quinzena de cançons que de seguida van enganxar als gairebé 1200 espectadors que des de feia dies havien esgotat totes les localitats de la Sala Xavier Montsalvatge de l'Auditori de Girona.
Al mig del concert un segon vídeo va servir per donar descans a una Gloria Gaynor de 70 anys, que des de l'arrencada amb Going out of my head va enllaçar un èxit rere altre fins arribar a l'esperat I will survive que tancava el recital amb el públic dempeus i aplaudint l'artista americana que, això sí, es aturar un parell de vegades per agrair als assistents la presència amb un castellà impecable.
Acompanyada d'un cor de tres vocalistes i una banda de set músics Gaynor també va tenir temps per fer versions d'altres artistes com Crazy in love de Beyonce on va aprofitar per presentar a tota la banda en un tema que va durar prop d'un quart d'hora i que era el preludi d'un dels moments de la nit quan van començar a sonar les primeres notes d'I will survive.
A partir d'aquell moment la Sala Montsalvatge es va convertir en una improvisada pista de ball on el públic, animat per Gaynor, va cantar la tornada diverses vegades fins que la cantant va afegir una estrofa en castellà a la versió en anglès. Després d'una llarga ovació i d'haver-se acomiadat, la banda i Gloria Gaynor van tancar el concert amb Everybody dance que el públic ha seguit amb entusiasme.
Bona crítica del públic
Una hora abans del concert ja hi havia cua a les portes de l'auditori per veure el concert de Gloria Gaynor. Alguns, com en Manel Sánchez, explicava que "ja la seguia des de feia temps" i que el d'aquest divendres no era el primer cop que veia l'artista en directe. "És una de les veus més importants de la música i és un plaer que vingui a Girona".
D'altres com la Roser deia que era la primera vegada que anava a un concert de la cantant americana i reconeixia que tenia "poques referències més enllà dels clàssics" però al final del concert assegurava que l'havia "sorprès la vitalitat i la força" de Gaynor.
Una carrera d'himnes
Gloria Fowles, coneguda com a Gloria Gaynor, va començar la seva carrera sota el tutelatge del productor Meco Monardo, que va fer explotar l'artista a mitjans dels anys 70 amb I will survive. Un himne que l'hi ha fet guanyar-se el títol popular de la Reina de les discoteques. Tot i això, Gaynor escriu altres grans èxits com Never can say goodbye o I am what I am, que li donen la fama i la converteixen en una de les grans veus dels Estats Units.
Un vídeo repassant la vida artística de Gloria Gaynor, amb l'inconfusible I will survive de fons va servir d'aperitiu al públic que esperava l'actuació d'una de les estrelles del setzè Black Music Festival. A partir d'aquest moment, la cantant nord-americana va enllaçar una quinzena de cançons que de seguida van enganxar als gairebé 1200 espectadors que des de feia dies havien esgotat totes les localitats de la Sala Xavier Montsalvatge de l'Auditori de Girona.
Al mig del concert un segon vídeo va servir per donar descans a una Gloria Gaynor de 70 anys, que des de l'arrencada amb Going out of my head va enllaçar un èxit rere altre fins arribar a l'esperat I will survive que tancava el recital amb el públic dempeus i aplaudint l'artista americana que, això sí, es aturar un parell de vegades per agrair als assistents la presència amb un castellà impecable.
Acompanyada d'un cor de tres vocalistes i una banda de set músics Gaynor també va tenir temps per fer versions d'altres artistes com Crazy in love de Beyonce on va aprofitar per presentar a tota la banda en un tema que va durar prop d'un quart d'hora i que era el preludi d'un dels moments de la nit quan van començar a sonar les primeres notes d'I will survive.
A partir d'aquell moment la Sala Montsalvatge es va convertir en una improvisada pista de ball on el públic, animat per Gaynor, va cantar la tornada diverses vegades fins que la cantant va afegir una estrofa en castellà a la versió en anglès. Després d'una llarga ovació i d'haver-se acomiadat, la banda i Gloria Gaynor van tancar el concert amb Everybody dance que el públic ha seguit amb entusiasme.
Bona crítica del públic
Una hora abans del concert ja hi havia cua a les portes de l'auditori per veure el concert de Gloria Gaynor. Alguns, com en Manel Sánchez, explicava que "ja la seguia des de feia temps" i que el d'aquest divendres no era el primer cop que veia l'artista en directe. "És una de les veus més importants de la música i és un plaer que vingui a Girona".
D'altres com la Roser deia que era la primera vegada que anava a un concert de la cantant americana i reconeixia que tenia "poques referències més enllà dels clàssics" però al final del concert assegurava que l'havia "sorprès la vitalitat i la força" de Gaynor.
Una carrera d'himnes
Gloria Fowles, coneguda com a Gloria Gaynor, va començar la seva carrera sota el tutelatge del productor Meco Monardo, que va fer explotar l'artista a mitjans dels anys 70 amb I will survive. Un himne que l'hi ha fet guanyar-se el títol popular de la Reina de les discoteques. Tot i això, Gaynor escriu altres grans èxits com Never can say goodbye o I am what I am, que li donen la fama i la converteixen en una de les grans veus dels Estats Units.