27
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
9:06h
Les diferències de raça i d'origen es troben darrere la meitat dels delictes d'odi i discriminació que es denuncien a les comarques de la demarcació de Girona. L'any passat, els Mossos d'Esquadra van rebre 21 denúncies per atacs directes a la dignitat i intimitat de les víctimes. Entre els casos més comuns, les disputes amb insults entre veïns d'escala, les agressions verbals entre pares a l'escola, les pintades homòfobes o les amenaces per pertànyer a un partit polític.
Cinc dels 21 casos que van arribar a la policia tenien com a víctimes joves de menys de 18 anys. Els Mossos insisteixen que cal denunciar qualsevol atac contra els drets fonamentals, tot i que també admeten que hi ha una gran xifra negra de casos que mai surten a la llum bé sigui per por, per vergonya o fins i tot per desconeixement. De tots aquests casos d'odi i discriminació, més de la meitat van tenir com a detonant motius de raça, origen i nacionalitat. En concret, tretze. La resta de denúncies les van motivar atacs per l'orientació política, per homofòbia o per patir alguna discapacitat.
La sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos a Girona, Eva Subirà, explica que, si bé no es pot extreure cap patró sobre els agressors –"cada cas és diferent", precisa-, sí que es donen alguns trets comuns. Sovint, aquells que denigren o fomenten l'aïllament són homes i ho fan quan tenen la víctima cara a cara. De fet, en 16 dels 21 casos que es van denunciar a les comarques gironines, la víctima va identificar clarament l'autor de les situacions d'odi i discriminació.
A Catalunya, per exemple, l'any passat en vuit de cada deu casos dels 369 que van arribar a la policia, l'agressor era un home. I només en el 19% de les denúncies, la situació d'odi i discriminació es va viure a través de xarxes socials o Internet; tota la resta van ser presencials. Pel que fa les víctimes, Subirà lamenta que totes elles tenen un nexe en comú: pateixen atacs directes que atempten contra la seva identitat. "Malauradament, la majoria pertanyen a col·lectius vulnerables", precisa la sergent.
Cinc dels 21 casos que van arribar a la policia tenien com a víctimes joves de menys de 18 anys. Els Mossos insisteixen que cal denunciar qualsevol atac contra els drets fonamentals, tot i que també admeten que hi ha una gran xifra negra de casos que mai surten a la llum bé sigui per por, per vergonya o fins i tot per desconeixement. De tots aquests casos d'odi i discriminació, més de la meitat van tenir com a detonant motius de raça, origen i nacionalitat. En concret, tretze. La resta de denúncies les van motivar atacs per l'orientació política, per homofòbia o per patir alguna discapacitat.
La sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos a Girona, Eva Subirà, explica que, si bé no es pot extreure cap patró sobre els agressors –"cada cas és diferent", precisa-, sí que es donen alguns trets comuns. Sovint, aquells que denigren o fomenten l'aïllament són homes i ho fan quan tenen la víctima cara a cara. De fet, en 16 dels 21 casos que es van denunciar a les comarques gironines, la víctima va identificar clarament l'autor de les situacions d'odi i discriminació.
A Catalunya, per exemple, l'any passat en vuit de cada deu casos dels 369 que van arribar a la policia, l'agressor era un home. I només en el 19% de les denúncies, la situació d'odi i discriminació es va viure a través de xarxes socials o Internet; tota la resta van ser presencials. Pel que fa les víctimes, Subirà lamenta que totes elles tenen un nexe en comú: pateixen atacs directes que atempten contra la seva identitat. "Malauradament, la majoria pertanyen a col·lectius vulnerables", precisa la sergent.