L’estranya parella

El Diario de Gerona publicava el setembre de 1927 que havien finalitzat les maniobres militars fetes a Sant Climent Sescebes. És un dels primers documents que consta la petjada de l’exèrcit espanyol a l’Alt Empordà. Des de llavors fins ara ha plogut molt i la base militar ha viscut tot tipus de canvis. A finals del segle XX hi havia més de tres mil soldats que van desaparèixer amb l’obligatorietat de fer la mili; i ara els més de 400 que queden estan preparant-se pel nou paper que hauran d'adoptar per la reorgantizació que afecta el conjunt de les forces armades espanyoles. Però les friccions amb els veïns i els municipis propers fan saltar cada cop més espurnes. Aquesta setmana mateix, Girona, Celrà i Llança s’han alçat contra les marxes d’enduriment que els militars solen fer fora la base. I demà hi ha prevista una doble mobilització de rebuig. 

Situat en una cruïlla de camins, Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà que ocupa bona part de la vall mitjana de la riera d’Anyet, limitat per les poblacions veïnes de la Jonquera, Espolla, Mollet de Peralada, Masarac, Capmany i Cantallops. 

Té poc més de 600 habitants, gairebé la mateixa quantitat que militars viuen a la base: entre 400 i 500. I de fet, els terrenys de l’exèrcit són superiors als civils, i l’àrea militar ocupa el 62% del terme municipal.

L’antic diari El Autonomista recollia que el 1932 forces de l’exèrcit s’havien reunit al nord de la línia Vilartolí-Espolla per fer pràctiques amb foc real. Anys després de la Guerra Civil, el 1946 el Comandant d’Enginyers Sánchez Jurado va comprar uns terrenys a la riba dreta de l’Anyet on hi va fer un campament molt simple, amb prop de 1.000 reclutes que feien una estada entre març i maig, que era la durada de la instrucció. 

El 1952 el Ministeri de l’Exèrcit va comprar més terrenys per ampliar-ho i millorar les instal·lacions; però els grans canvis van arribar el 1964 quan es va convertir en el Centre d’Instrucció de Reclutes (CIR) número 9, l’únic que hi havia llavors a Catalunya. Un nou format que va comportar, entre moltes coses, que progressivament Sant Climent Sescebes augmentés en més de tres mil habitants la seva població, la majoria dels quals sortien al vespre per esbargir-se de les pràctiques militars. 

Durant els anys següents, es van multiplicar els negocis, especialment els bars i restaurants, que no donaven l’abast cada cop que es produïen les jures de bandera. Quatre vegades l’any fins a 6.000 persones s’acostaven a Sant Climent, col·lapsant les carreteres i camins d’accés, en una època que no hi havia ni autopista, ni variants i la Nacional II passava pel mig dels nuclis urbans. 
 
Però la situació va començar a canviar dràsticament, primer, el 1986 quan van fer desaparèixer el C.I.R. i van crear la Brigada de Muntanya; i deu anys més tard, el 1997, quan es va suprimir el servei militar obligatori. Unes decisions que van comportar un descens radical de reclutes: dels més de tres mil, només en van quedar uns centenars. Molts negocis van haver de tancar i la majoria de veïns van haver de buscar feines noves: amb la marxa dels soldats van desaparèixer també el gruix dels seus ingressos. 

Nou gir a la seva història 

Ara la base militar viu un altre gran canvi. El Partit Popular va encetar una nova reorganització de les forces armades que aquest 2017 s’ha posat en pràctica a Sant Climent Sescebes. Fins a l’any passat era el Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, però ara han passat a integrar-se a la Brigada Orgànica d’Aragó I, amb base a Saragossa. 

Això comporta un canvi conceptual important. Fins ara l’exèrcit espanyol estava estructurat per brigades especialitzades (mecanitzada, lleugera, muntanya, paracaigudista,..) que es combinaven en funció de les necessitats de cada missió. Ara, però, passen a ser Brigades Orgàniques Polivalents (BOP), unes unitats que disposen de tot el que és de menester per actuar, sense necessitat de combinar-se amb d’altres brigades. 

Així, deixen de ser una unitat especialitzada en muntanya, per esdevenir el Batalló d’Infanteria Mecanitzada Badajoz 62. Segons el Tinent Coronel Andrés Valero això comporta que ja no seran una unitat “molt lleugera i apte per moure’s per tot tipus de terreny, amb poca potència combativa”. Perquè es convertiran en una unitat amb una potència de combat “bastant elevada” però amb més limitacions de mobilitat. 

I és que ara les tropes es desplaçaran sobre vehicles cuirassats sobre cadenes i armats amb canons; que són el centenar de blindats nous que ja s’estan rebent a les instal·lacions Álvarez de Castro. Concretament seran vehicles de combat Pizarro i Transports Erugues Cuirassats. 

“Molts militars s’han tret el carnet per conduir especial per aquests blindats, han fet cursos sobre unitats mecanitzades i al llarg de tot l’any seguirà la formació” detalla Valero que reconeix que “pensava que costaria més fer el canvi de mentalitat, però la tropa s’està adaptant molt bé”.  Un cop d’ull a les instal·lacions

La base militar de Sant Climent Sescebes ocupa unes 1.150 hectàrees i està dividida en dues grans zones: els edificis de serveis i entrenament, i el camp de maniobres i de tir. Solen haver-hi entre 400 i 500 soldats, però la xifra va fluctuant en funció de les visites d’altres unitats o forces de seguretat. 

Per una banda, hi ha els edificis destinats als militars que volen viure a la base (és opcional). Un bloc està destinat als oficials, un altre per la tropa i un tercer per les visites; a part de la zona reservada a les dones. 

En un altre costat està la zona d’aparcament dels blindats i els tallers on s’encarreguen del seu manteniment i reparació. Com que augmenta el volum de vehicles, han construït una segona gasolinera i han habilitat una zona de neteja dels blindats, per quan tornen de fer maniobres bruts de sorra i fang. 
 
Un altre exercici és simular l’atac o la defensa d’una ciutat o un edifici. I per fer-ho tenen una zona que, com si fos un decorat teatral, simula un carrer amb façanes i cases a banda i banda, que estan preparades pels exercicis d’entrenament. 

Per dins, les cases estan dividides en diferents habitacions sense sostre, amb un passadís central elevat des d’on els caps dels escamots poden controlar si els soldats segueixen els protocols a l’hora de “netejar” l’edifici –comprovar si hi ha l’enemic-.També tenen aules de formació, menjador, gimnàs i un edifici sanitari que en l’època superpoblada de la base, havia actuat pràcticament com un hospital. Ara s’utilitza, només el 20%, per a classes de primers auxilis i formació en instrucció sanitària individual, per si els militars surten ferits enmig una missió i no tenen accés a un metge.   

I forces metres més lluny, hi ha el polèmic camp de maniobres i de tir. Allà fan exercicis de simulació d’un combat, i és l’única zona on es fan pràctiques de tir i amb foc d’artilleria. Té una zona habilitada per a la caiguda de projectils i quatre pistes per fer pràctiques de tir; que utilitzen tan els militars de Sant Climent i de la caserna del Bruc de Barcelona; com altres forces de seguretat com mossos d’esquadra, guàrdia civil o policies locals. 

Tot i que Defensa va anunciar mesures de seguretat addicionals -sense concretar-les-, el camp de tir s’ha convertit en el pal de paller de les crítiques dels veïns, que en els darrers anys s’han vist sorpresos en diverses ocasions per bales o obusos que sortien dels límits militars. 

Tèrboles relacions veïnals

Molts santclimetencs i espollencs lamenten que han de conviure amb les molèsties d’un camp de tir, amb sorolls i explosions a qualsevol hora del dia i la nit. Una tibantor entre civils i militars que va començar el 1978, amb l’expropiació per part de l’exèrcit espanyol d¡un miler d'hectàrees entre Sant Climent i Espolla. 

Però l’incident que va fer vessar el got es va produir al novembre del 2015, quan van caure granades de morters, metralla i munició a tocar de persones i cases. Farts de les molèsties i de conviure amb trets, un grup de veïns de Sant Climent i l’Espolla van crear l’associació Alto al foc a l’Albera amb un únic objectiu: reclamar el tancament del camp de maniobres i de tir. 
 
Argumenten que les maniobres suposen un “perill molt seriós per a les persones” perquè s’escapen projectils fora dels límits de la base i diuen que contínuament es troben amb camins o pistes forestals tancades per exercicis militars. També recorden que part de la zona de tir està protegida per la xarxa Natura 2000 o forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural; a més de la xarxa megalítica amb menhirs prehistòrics que no es poden visitar.

Des de l’exèrcit asseguren que prenen totes les mesures de seguretat. El Tinent Coronel Andrés Valero, reconeix que al passat hi hagut incidents, però assegura que el camp de tir està “perfectament senyalitzat i protegit”. I sempre que es surt de la base per fer una marxa d’enduriment “s’envia un comunicat als ajuntaments informant de l’exercici”. “Mai es fan maniobres ni pràctiques de tir fora del camp militar” afirma. 

Així mateix, les forces armades ressalten la importància de la labor militar. A part d’estar preparats per “garantir i defensar la seguretat d’Espanya”, el regiment de Sant Climent intervé en diverses missions internacionals. Per exemple, el 2016 va participar en operacions de la Unió Europea a Somalia, “assessorant i preparant l’exèrcit somali”; i a l’operació de suport a Iraq aportant militars que van instruir les tropes iraquianes. 

L’últim episodi de l’estranya relació entre la demarcació gironina i les forces armades espanyoles l’han protagonitzat aquesta setmana Girona i Celrà, que demà esperen la visita d’una vuitantena de soldats i quatre vehicles, que faran una marxa d’enduriment a la zona de les Gavarres. I com a benvinguda, Celrà ha convocat una doble mobilització de rebuig que compta amb el suport de diverses entitats gironines.  

Veurem com continua el proper capítol... demà a les 8 del matí.