17
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
18:04h
Tot va començar el dimecres quan els ajuntaments de Girona i Celrà van rebre un comunicat de la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) en el qual els informaven que dilluns farien una “marxa d’enduriment” per camins rurals dels dos termes municipals, per l’espai natural de les Gavarres. Celrà va posar el crit al cel i va recordar que el ple va aprovar per unanimitat una moció que insta a cessar les maniobres militars al seu municipi. I l’endemà Girona va reclamar a l’exèrcit que “aturi l’exercici” perquè és un dels espais més transitats per excursionistes. Una pilota que ha crescut fins a la convocatòria d’una doble mobilització dilluns per mostrar el rebuig a les pràctiques militars fora de la base.
Des que a principis del segle XX es va crear la base militar de Sant Climent, els gironins, i especialment, els altempordanesos, conviuen amb la presència militar amb més o menys naturalitat o resignació. Però d’uns anys ençà el rebuig ha anat creixent. Ja l’any passat els veïns de Sant Climent i d’Espolla es van unir en una associació, Alto al foc a l’Albera, per demanar el tancament del camp de maniobres i de tir d’aquesta base; després de diversos incidents amb bales i obusos que havien arribat fins a terrenys particulars.
Els pobles veïns de la base Álvarez de Castro solen veure sovint soldats fent marxes d’enduriment per terrenys propers, i fins i tot al novembre de l’any passat se’n van veure per la zona de Calonge (Baix Empordà). Però cap dels dos municipis del Gironès recorden quan va ser l’última vegada que es van veure militars fent exercicis pels seus terrenys. I mentre a Girona no saben per què ara han triat les Gavarres, Celrà ho veu com una “clara provocació” cap al seu municipi.
I es que el 8 de novembre el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció contra l’Exèrcit i exigint que no facin maniobres en espais que no siguin estrictament militars. A més, el seu alcalde, el cupaire Dani Cornellà, va dir que era “una provocació” i va vincular l’anunci d’aquest exercici amb els passos que s’han fet en pro del procés sobiranista. “Tenim clar que és un pas més en l’ofensiva per atemorir els consistoris que aprovem mocions que no els agraden, o ens porten a judici o ens envien soldats a fer maniobres” va dir empipat l’alcalde.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també va mostrar el seu rebuig a l’exercici militar. Va recordar que és un espai molt utilitzat on diàriament hi passen esportistes, gent que passeja i excursionistes i va afirmar que “era una greu irresponsabilitat fer-hi maniobres militars”. I va instar al delegat de l’Estat, Enric Millo a fer gala de voluntat de diàleg que li va transmetre fa uns dies “aturant les maniobres de l’exèrcit”.
De fet, els dos ajuntaments van demanar al comandant de Sant Climent, Javier Mur que no fessin les pràctiques previstes als seus municipis. Però Defensa sosté que no anul·laran ni aquesta ni cap marxa militar prevista a la demarcació. 
I es que aquesta setmana també han estat fent pràctiques al municipi de Llançà (Alt Empordà). Ahir i avui han estat fent exercicis i està previst que hi tornin el 28 de febrer. El seu alcalde i president de la Diputació, Pere Vila, ha demanat a l’Exèrcit que “no vagi als pobles que han aprovat la moció de la Diputació”; en referència a una moció que va aprovar el ple de l’ens municipal que exigia a l’Exèrcit a aturar els exercicis pels municipis gironins.
Qui també n’ha parlat és el conseller d’Interior Jordi Jané, que ha reconegut que les marxes militars “no són excepcionals” a les comarques gironines, però en casos com el de Celrà i Girona, creu que “hi hagut un recorregut diferent”. I s’ha posat al costat de la demanda dels ajuntaments afectats.
Dilluns doble mobilització
Cap dels dos ajuntaments saben el lloc exacte on es farà la marxa militar de dilluns. Però sospiten que serà a la zona del castell de Sant Miquel perquè cau a cavall dels dos termes municipals.
És per això que Celrà ha triat aquest indret per acabar la marxa popular prevista per dilluns a les 8 del matí. Una mobilització que sortirà de dos punts diferents: una des de la plaça de l’Església de Celrà, i l’altre des de la plaça Sant Feliu de Girona. I a la tarda ha convocat una concentració davant de l’Ajuntament de Celrà a les 7 de la tarda.
Segons la CUP, que s'ha afegit a la convocatòria de protesta, diverses entitats gironines com Òmnium Cultural, la coordinadora d'ONG's o la Xarxa de Drets Socials també donen suport a la mobilització.
Marxa d’enduriment, no maniobres
Segons l’Exèrcit, els exercicis que realitzen fora de la base militar de Sant Climent “no són maniobres”. Sinó que són “marxes d’enduriment” durant les quals els militars recorren a peu grans distàncies amb desnivell per entrenar-se.
Durant les pràctiques es solen fer exercicis, però mai cap que inclogui “disparar o fer foc d’artilleria”. Dilluns s’esperen fins a 80 soldats a les Gavarres, quatre camions tot terreny i dos autobusos.
Des que a principis del segle XX es va crear la base militar de Sant Climent, els gironins, i especialment, els altempordanesos, conviuen amb la presència militar amb més o menys naturalitat o resignació. Però d’uns anys ençà el rebuig ha anat creixent. Ja l’any passat els veïns de Sant Climent i d’Espolla es van unir en una associació, Alto al foc a l’Albera, per demanar el tancament del camp de maniobres i de tir d’aquesta base; després de diversos incidents amb bales i obusos que havien arribat fins a terrenys particulars.
Els pobles veïns de la base Álvarez de Castro solen veure sovint soldats fent marxes d’enduriment per terrenys propers, i fins i tot al novembre de l’any passat se’n van veure per la zona de Calonge (Baix Empordà). Però cap dels dos municipis del Gironès recorden quan va ser l’última vegada que es van veure militars fent exercicis pels seus terrenys. I mentre a Girona no saben per què ara han triat les Gavarres, Celrà ho veu com una “clara provocació” cap al seu municipi.
I es que el 8 de novembre el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció contra l’Exèrcit i exigint que no facin maniobres en espais que no siguin estrictament militars. A més, el seu alcalde, el cupaire Dani Cornellà, va dir que era “una provocació” i va vincular l’anunci d’aquest exercici amb els passos que s’han fet en pro del procés sobiranista. “Tenim clar que és un pas més en l’ofensiva per atemorir els consistoris que aprovem mocions que no els agraden, o ens porten a judici o ens envien soldats a fer maniobres” va dir empipat l’alcalde.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també va mostrar el seu rebuig a l’exercici militar. Va recordar que és un espai molt utilitzat on diàriament hi passen esportistes, gent que passeja i excursionistes i va afirmar que “era una greu irresponsabilitat fer-hi maniobres militars”. I va instar al delegat de l’Estat, Enric Millo a fer gala de voluntat de diàleg que li va transmetre fa uns dies “aturant les maniobres de l’exèrcit”.
De fet, els dos ajuntaments van demanar al comandant de Sant Climent, Javier Mur que no fessin les pràctiques previstes als seus municipis. Però Defensa sosté que no anul·laran ni aquesta ni cap marxa militar prevista a la demarcació.
Militars armats passant pel costat d'una casa de Canet d'Adri al novembre del 2016. Foto: arxiu/ACN
I es que aquesta setmana també han estat fent pràctiques al municipi de Llançà (Alt Empordà). Ahir i avui han estat fent exercicis i està previst que hi tornin el 28 de febrer. El seu alcalde i president de la Diputació, Pere Vila, ha demanat a l’Exèrcit que “no vagi als pobles que han aprovat la moció de la Diputació”; en referència a una moció que va aprovar el ple de l’ens municipal que exigia a l’Exèrcit a aturar els exercicis pels municipis gironins.
Qui també n’ha parlat és el conseller d’Interior Jordi Jané, que ha reconegut que les marxes militars “no són excepcionals” a les comarques gironines, però en casos com el de Celrà i Girona, creu que “hi hagut un recorregut diferent”. I s’ha posat al costat de la demanda dels ajuntaments afectats.
Dilluns doble mobilització
Cap dels dos ajuntaments saben el lloc exacte on es farà la marxa militar de dilluns. Però sospiten que serà a la zona del castell de Sant Miquel perquè cau a cavall dels dos termes municipals.
És per això que Celrà ha triat aquest indret per acabar la marxa popular prevista per dilluns a les 8 del matí. Una mobilització que sortirà de dos punts diferents: una des de la plaça de l’Església de Celrà, i l’altre des de la plaça Sant Feliu de Girona. I a la tarda ha convocat una concentració davant de l’Ajuntament de Celrà a les 7 de la tarda.
Segons la CUP, que s'ha afegit a la convocatòria de protesta, diverses entitats gironines com Òmnium Cultural, la coordinadora d'ONG's o la Xarxa de Drets Socials també donen suport a la mobilització.
Marxa d’enduriment, no maniobres
Segons l’Exèrcit, els exercicis que realitzen fora de la base militar de Sant Climent “no són maniobres”. Sinó que són “marxes d’enduriment” durant les quals els militars recorren a peu grans distàncies amb desnivell per entrenar-se.
Durant les pràctiques es solen fer exercicis, però mai cap que inclogui “disparar o fer foc d’artilleria”. Dilluns s’esperen fins a 80 soldats a les Gavarres, quatre camions tot terreny i dos autobusos.