16
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:37h
A Lloret de Mar (la Selva) hi ha actualment donats d'alta uns 2.700 habitatges d'ús turístic. L'Ajuntament vol posar ordre i prepara una ordenança per limitar el nombre màxim de pisos turístics amb l'objectiu d'evitar massificacions. Per això, ha decidit congelar durant un any l'atorgament de llicències mentre redacta aquesta ordenança específica. El govern municipal, a més, vol establir un topall per barris per evitar que es continuïn registrant habitatges d'aquest tipus a les zones més turístiques.
El segon tinent d'alcalde, Jordi Orobitg, ha explicat que els informes tècnics municipals situen el llindar òptim de pisos d'ús turístic entorn dels 3.000. "Hem arribat a un límit raonable i sobrecarregar el municipi amb més places suposaria fer una pressió sobre serveis públics que no podem assumir", alerta.
Evitar massificacions
Orobitg apunta que cada habitatge ofereix, com a mínim, quatre places i que, per tant, això suposa afegir a l'oferta turística de Lloret unes 12.000 places més. Aquest municipi de la Costa Brava ja té més de 30.000 places hoteleres i el consistori es mostra preocupat per l'augment d'aquest tipus d'habitatges. Per això creu que establir un sostre màxim a través d'una ordenança pot ser una bona fórmula per controlar el creixement d'aquesta tipologia d'allotjaments turístics.
3.000 habitatges, la xifra límit
Els informes tècnics municipals situen el llindar òptim d'habitatges d'ús turístic en 3.000. Per tant, encara hi hauria un petit marge de creixement ja que, actualment, n'hi ha uns 2.700 registrats. El regidor també detalla que es tracta, sobretot, de posar fre als barris i zones on es concentra més turisme. "Hi ha barris on no hi ha massa pisos turístics i així sí que deixarem créixer", avança.
A més, Orobitg argumenta que si aquest tipus d'allotjaments continuen creixent es pot deixar de donar un bon servei tant al visitant com al local. "Hem arribat a un límit raonable i sobrecarregar el municipi amb més places suposaria fer una pressió sobre serveis públics que no podem assumir", alerta. A més, creu que si Lloret de Mar vol despuntar com a destinació de qualitat no pot seguir creixent en aquest àmbit. "Ens hem d'exigir uns nivells d'ocupació raonables, una massificació no es correspon al criteri de sostenibilitat ni a una destinació com la que pretenem que sigui Lloret", sentencia.
El segon tinent d'alcalde, Jordi Orobitg, ha explicat que els informes tècnics municipals situen el llindar òptim de pisos d'ús turístic entorn dels 3.000. "Hem arribat a un límit raonable i sobrecarregar el municipi amb més places suposaria fer una pressió sobre serveis públics que no podem assumir", alerta.
Evitar massificacions
Orobitg apunta que cada habitatge ofereix, com a mínim, quatre places i que, per tant, això suposa afegir a l'oferta turística de Lloret unes 12.000 places més. Aquest municipi de la Costa Brava ja té més de 30.000 places hoteleres i el consistori es mostra preocupat per l'augment d'aquest tipus d'habitatges. Per això creu que establir un sostre màxim a través d'una ordenança pot ser una bona fórmula per controlar el creixement d'aquesta tipologia d'allotjaments turístics.
3.000 habitatges, la xifra límit
Els informes tècnics municipals situen el llindar òptim d'habitatges d'ús turístic en 3.000. Per tant, encara hi hauria un petit marge de creixement ja que, actualment, n'hi ha uns 2.700 registrats. El regidor també detalla que es tracta, sobretot, de posar fre als barris i zones on es concentra més turisme. "Hi ha barris on no hi ha massa pisos turístics i així sí que deixarem créixer", avança.
A més, Orobitg argumenta que si aquest tipus d'allotjaments continuen creixent es pot deixar de donar un bon servei tant al visitant com al local. "Hem arribat a un límit raonable i sobrecarregar el municipi amb més places suposaria fer una pressió sobre serveis públics que no podem assumir", alerta. A més, creu que si Lloret de Mar vol despuntar com a destinació de qualitat no pot seguir creixent en aquest àmbit. "Ens hem d'exigir uns nivells d'ocupació raonables, una massificació no es correspon al criteri de sostenibilitat ni a una destinació com la que pretenem que sigui Lloret", sentencia.