llei de muntanya

El Govern prepara una nova llei de muntanya adaptada als nous temps

L'executiu aprova la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei, que substitueix la del 1983 | Es proposa impulsar les tecnologies de la informació per millorar la connectivitat i fomentar la implantació de projectes econòmics

per Jordi Ubach Llorens , 14 de desembre de 2016 a les 20:17 |
La nova llei de muntanya ha de regular l'Alta Garrotxa | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de muntanya que ha de substituir la Llei d'alta muntanya del 1983 tenint en compte els canvis socioeconòmics, polítics i administratius que ha esdevingut en les zones rurals des d'aleshores. ​Es preveu que el futur projecte de llei de muntanya pugui començar el seu tràmit parlamentari durant el primer semestre del 2017, un cop el Govern l'hagi aprovat.

L'àmbit considerat de muntanya abasta el 46% de la superfície del país però aplega només el 4,6% de la població. Es tracta de nou comarques senceres -Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès-, la Vall d'Aran i altres 137 municipis pertanyents a 21 comarques. En total, 300 municipis, gairebé un terç del total, dels quals el 62% tenen menys de 500 habitants.


La Llei d'alta muntanya aprovada el 1983, encara ara pionera a l'estat espanyol, es basava en el fet que aquests territoris presentaven un nivell de desenvolupament inferior al de la resta de Catalunya. Això era conseqüència, entre d'altres factors, de la seva orografia, del clima i de la regressió demogràfica.

No obstant, 33 anys després els territoris muntanyencs han experimentat canvis importants. A més d'haver-se frenat la regressió demogràfica, el sector primari ha perdut pes en l'economia, que viu un procés de terciarització creixent. Administrativament, s'han creat els consells comarcals, han aparegut nous òrgans, com els ens gestors dels parcs naturals, i s'ha dotat la Vall d'Aran d'un règim especial. 


El Departament apunta que, en una perspectiva més global, la irrupció de les telecomunicacions i de nocions com el desenvolupament sostenible, el paisatge i els processos participatius obren noves possibilitats per a les zones de muntanya.

En conjunt, les diferències entre les àrees muntanyenques i la resta del país s'han reduït, tot i que es mantenen trets característics, com l'orografia, el clima, el baix pes demogràfic que dificulta projectes econòmics, la petita dimensió dels assentaments i la llunyania de la xarxa viària bàsica. El Departament subratlla que aquesta constatació aconsellava la posada al dia de la llei amb un nou enfocament.


Impuls a les tecnologies de la informació

La nova llei prioritza les accions tractores del desenvolupament econòmic, el suport a la recerca i la cooperació públic-privada. L'objectiu, segons el Departament, "és fixar la població en el territori oferint oportunitats econòmiques i garantint la massa crítica imprescindible per a la prestació dels serveis bàsics".

Per aconseguir-ho, la memòria preliminar proposa impulsar les tecnologies de la informació per millorar la connectivitat i fomentar la implantació de projectes econòmics que garanteixin llocs de treball durant tot l'any, en un marc de respecte al patrimoni natural i cultural, segons apunta el Departament.

També s'aposta per potenciar el sector primari, incloses les activitats de transformació i comercialització en el propi territori, i integrar molt més les polítiques de turisme i de gestió del llegat patrimonial. 

Les comarques del Pirineu han reivindicat en reiterades ocasions tenir veu i vot en la redacció de la futura Llei de muntanya.

 

Participació