10
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
11:46h
Aquest dissabte s'ha celebrat la setena i última edició del festival de cultura contemporània Ingràvid de Figueres. L'artista Manoli Mansilla ha inaugurat el certament amb All you need is hate, amb uns 300 globus de colors que han refermat la idea de ser un esdeveniment més participatiu que mai. Una quinzena d'activitats entre taules rodones, concerts, projecció de documentals i espectacles han omplert de gent els carrers de la capital de l'Alt Empordà.
De cara a la pròxima edició, i després d'haver estat instal·lat a Figueres des del 2009, l'Ingràvid es desplaçarà a una altra ciutat. El soci fundador del festival, Rafael Camps, ha explicat que hauran de replantejar-se el format per fer-lo atractiu en altres municipis, però que en cap cas es plantegen canviar-ne el fons. Camps, no ha volgut revelar quines, però ha assegurat que un parell de localitats ja s'han interessat per acollir l'esdeveniment.
Pols entre l'ajuntament i els organitzadors
Un dels motius que ha portat l'Ingràvid a marxar de Figueres ha estat la mala relació amb l'ajuntament del municipi, que es va acabar de trencar quan el darrer mes de maig el consistori anunciava la retirada dels 20.000 euros de subvenció destinats a l'organització del festival, perquè "els resultats no eren els desitjats, ni en continguts ni en públic". La decisió va ser polèmica perquè va venir després que l'ajuntament prohibís l'exhibició, en l'edició del 2015, d'un muntatge titulat Ideologies oscil·latòries, en què un turisme decorat amb adhesius franquistes havia de circular per la ciutat.
Mentre els organitzadors ho qualificaven de "gest de censura", l'ajuntament va justificar la prohibició per sentit comú. Des de Cultura, es va decidir canviar el sistema d'ajuts i es va convocar un concurs públic per organitzar una mostra d'art contemporani. Només es va rebre una proposta que es va desestimar perquè no complia alguns requisits, de manera que el concurs ha quedat desert. Segons expliquen els organitzadors del festival, la relació amb la regidoria de cultura "no ha estat fàcil".
Des que es va inaugurar el 2009, el festival Ingràvid ha rebut prop de 70.000 visitants, hi han exposat 600 artistes, entre nacionals i internacionals, i ha rebut una subvenció de 675.000 euros. A més, s'han coordinat diversos actes i exposicions amb altres ciutats com Barcelona, Madrid, Perpinyà o Manchester.
Un festival més participatiu
L'edició 2016 ha estat la més participativa, alhora que la més curta, i és que a diferència d'altres anys, el 2016 només s'han celebrat actes el dissabte 8 d'octubre. L'obra de Mansilla ha estat la primera d'una quinzena, on hi ha destacat una taula rodona sobre art, projeccions de documentals i diversos concerts, com el d'Els Nens Eutròfics o Mau Boada.
L'organització també ha volgut recuperar muntatges que han tingut una bona acollida en anteriors edicions. La selecció s'ha fet basant-se sobretot en la disponibilitat de les obres, ja que moltes són efímeres i es fa impossible recuperar-les. Entre les peces que han tornat a l'Ingràvid d'aquest any destaquen Happy Bunker de Pau Faus, que reflexiona sobre la seguretat i la infància amb la recreació d'un parc infantil ple de tanques que li donen un aire militar a causa de la sobreprotecció; o el vídeo No en aquest lloc, però si a tot arreu de Job Ramos, que es basa en la sospita a partir de dos escenaris.
De cara a la pròxima edició, i després d'haver estat instal·lat a Figueres des del 2009, l'Ingràvid es desplaçarà a una altra ciutat. El soci fundador del festival, Rafael Camps, ha explicat que hauran de replantejar-se el format per fer-lo atractiu en altres municipis, però que en cap cas es plantegen canviar-ne el fons. Camps, no ha volgut revelar quines, però ha assegurat que un parell de localitats ja s'han interessat per acollir l'esdeveniment.
Pols entre l'ajuntament i els organitzadors
Un dels motius que ha portat l'Ingràvid a marxar de Figueres ha estat la mala relació amb l'ajuntament del municipi, que es va acabar de trencar quan el darrer mes de maig el consistori anunciava la retirada dels 20.000 euros de subvenció destinats a l'organització del festival, perquè "els resultats no eren els desitjats, ni en continguts ni en públic". La decisió va ser polèmica perquè va venir després que l'ajuntament prohibís l'exhibició, en l'edició del 2015, d'un muntatge titulat Ideologies oscil·latòries, en què un turisme decorat amb adhesius franquistes havia de circular per la ciutat.
Mentre els organitzadors ho qualificaven de "gest de censura", l'ajuntament va justificar la prohibició per sentit comú. Des de Cultura, es va decidir canviar el sistema d'ajuts i es va convocar un concurs públic per organitzar una mostra d'art contemporani. Només es va rebre una proposta que es va desestimar perquè no complia alguns requisits, de manera que el concurs ha quedat desert. Segons expliquen els organitzadors del festival, la relació amb la regidoria de cultura "no ha estat fàcil".
Des que es va inaugurar el 2009, el festival Ingràvid ha rebut prop de 70.000 visitants, hi han exposat 600 artistes, entre nacionals i internacionals, i ha rebut una subvenció de 675.000 euros. A més, s'han coordinat diversos actes i exposicions amb altres ciutats com Barcelona, Madrid, Perpinyà o Manchester.
Un festival més participatiu
L'edició 2016 ha estat la més participativa, alhora que la més curta, i és que a diferència d'altres anys, el 2016 només s'han celebrat actes el dissabte 8 d'octubre. L'obra de Mansilla ha estat la primera d'una quinzena, on hi ha destacat una taula rodona sobre art, projeccions de documentals i diversos concerts, com el d'Els Nens Eutròfics o Mau Boada.
L'organització també ha volgut recuperar muntatges que han tingut una bona acollida en anteriors edicions. La selecció s'ha fet basant-se sobretot en la disponibilitat de les obres, ja que moltes són efímeres i es fa impossible recuperar-les. Entre les peces que han tornat a l'Ingràvid d'aquest any destaquen Happy Bunker de Pau Faus, que reflexiona sobre la seguretat i la infància amb la recreació d'un parc infantil ple de tanques que li donen un aire militar a causa de la sobreprotecció; o el vídeo No en aquest lloc, però si a tot arreu de Job Ramos, que es basa en la sospita a partir de dos escenaris.