06
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
19:32h
L'advocada de Girona, Marta Alsina, mai havia tingut problemes lingüístics en els seus 27 anys de carrera professional fins que va topar amb la jutge del jutjat d'instrucció número 2 d'Olot, Ana María Caballero, el març passat en un judici de faltes on anava amb la seva companya de professió, Montserrat Vinyets. "Ens va tractar d'ignorants pel fet de demanar poder parlar en català", explica avui a NacióDigital la lletrada.
En el transcurs d'una vista oral, la jutge va demanar a les advocades que parlessin en castellà, ja que, elles coneixien les dues llengües i la jutge només entenia el castellà. Davant d'aquesta situació, Alsina i Vinyets van invocar el seu dret a fer servir el català però Caballero va insistir que no tenia cap obligació d'entendre'l i va retreure a les lletrades la seva suposada manca de "cortesia" i va apel·lar al "caràcter universal" del castellà.
Per a Alsina, aquesta reacció de la jutge va ser del tot incorrecta. "Abans del judici no ens va manifestar mai que no entenia el català perquè si el jutge té un problema amb l'idioma ho ha de comunicar", lamenta. Tanmateix, Caballero va expressar la seva incapacitat per entendre el català en ple judici i fins i tot va amenaçar amb suspendre la sessió per nomenar un intèrpret, una mesura fora del comú. "Al final, per no perjudicar el nostre client, ens vam passar al castellà", explica l'advocada afectada.
Amonestació exemplar
En acta del 27 de juliol, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera per unanimitat que la conducta de la jutge és inapropiada i la sanciona amb una amonestació. "No és de rebut que l'exercici d'un dret constitucional inqüestionable com el dret a usar qualssevol de les llengües oficials pugui servir per retreure a una lletrada manca de cortesia cap a la jutgessa que presideix l'acte processal", declara taxativament aquest òrgan. I va més enllà en considerar que la referència al "caràcter universal" del castellà és "desconnexa de tot discurs de raons" i està impregnada d'un "un evident biaix irònic i irrespectuós".
"Els jutges tenim, sobre tot, el deure de garantir els drets fonamentals i, per descomptat, els relacionats amb l'ús de la llengua pròpia formen part d'aquesta esfera, ja que, estan vinculats al dret al lliure desenvolupament de la personalitat i d'expressió", afegeix el TSJC. A més, aquest òrgan creu que les "expressions fora de to" i el " reiterat retret per descortesia" la jutge demostra "absència d'equilibri reflexiu" per dirigir el judici, "escassa sensibilitat i compromís actiu de protecció" a la llengua pròpia i "falta de consideració personal" cap a l'advocada.
"A vegades, les coses funcionen"
Alsina valora positivament aquesta decisió del TSJC aconseguida a través d'una queixa vehiculada pel Col·legi d'Advocats de Girona. "A vegades sembla que les coses funcionen", celebra. Tot i això, la lletrada deixa clar que aquests problemes no són comuns i que no existeix cap "conflicte" lingüístic. "Normalment, quan un jutge indica que no entén el català perquè porta poc temps a Catalunya tothom és amable i es canvia l'idioma. També n'hi ha d'altres que són castellanoparlants però entenen i respecten el català", assegura.
En aquest cas concret, però, la jutgessa va incórrer en una "manca de consideració i respecte" per només intetar fer valdre el seu dret. Com detalla l'advocada, en aquests casos la llei permet que el jutge nomeni com a intèrpret a qualsevol funcionari del jutjat.
Per a Alsina, tot plegat indica que encara hi ha la "tasca pendent" de normalitzar l'ús del català a la justícia i situa l'arrel del problema en la distorsió provocada pel fet que els jutges "no tenen l'obligació de conèixer el català" mentre que els advocats tenen el dret de fer-lo servir.
Segona sanció a la jutgessa
Les sancions a Caballero, però, no es van quedar aquí. Segons lamenta la sala de govern del TSJC, la jutge va faltar al respecta a la institució en el seu escrit d'al·legacions als fets. Per això, el Tribunal Superior li imposa una segona amonestació perquè "no és de rebut" que "qualifiqui d''impresentable' -a més, intensificant l'expressió amb un molt innecessari subratllat- o de 'molt, molt injust' (sic)" la queixa del Col·legi professional.
Marta Alsina, aquest dijous al seu despatx Foto: Marta Alsina
En el transcurs d'una vista oral, la jutge va demanar a les advocades que parlessin en castellà, ja que, elles coneixien les dues llengües i la jutge només entenia el castellà. Davant d'aquesta situació, Alsina i Vinyets van invocar el seu dret a fer servir el català però Caballero va insistir que no tenia cap obligació d'entendre'l i va retreure a les lletrades la seva suposada manca de "cortesia" i va apel·lar al "caràcter universal" del castellà.
Per a Alsina, aquesta reacció de la jutge va ser del tot incorrecta. "Abans del judici no ens va manifestar mai que no entenia el català perquè si el jutge té un problema amb l'idioma ho ha de comunicar", lamenta. Tanmateix, Caballero va expressar la seva incapacitat per entendre el català en ple judici i fins i tot va amenaçar amb suspendre la sessió per nomenar un intèrpret, una mesura fora del comú. "Al final, per no perjudicar el nostre client, ens vam passar al castellà", explica l'advocada afectada.
Amonestació exemplar
En acta del 27 de juliol, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera per unanimitat que la conducta de la jutge és inapropiada i la sanciona amb una amonestació. "No és de rebut que l'exercici d'un dret constitucional inqüestionable com el dret a usar qualssevol de les llengües oficials pugui servir per retreure a una lletrada manca de cortesia cap a la jutgessa que presideix l'acte processal", declara taxativament aquest òrgan. I va més enllà en considerar que la referència al "caràcter universal" del castellà és "desconnexa de tot discurs de raons" i està impregnada d'un "un evident biaix irònic i irrespectuós".
"Els jutges tenim, sobre tot, el deure de garantir els drets fonamentals i, per descomptat, els relacionats amb l'ús de la llengua pròpia formen part d'aquesta esfera, ja que, estan vinculats al dret al lliure desenvolupament de la personalitat i d'expressió", afegeix el TSJC. A més, aquest òrgan creu que les "expressions fora de to" i el " reiterat retret per descortesia" la jutge demostra "absència d'equilibri reflexiu" per dirigir el judici, "escassa sensibilitat i compromís actiu de protecció" a la llengua pròpia i "falta de consideració personal" cap a l'advocada.
"A vegades, les coses funcionen"
Alsina valora positivament aquesta decisió del TSJC aconseguida a través d'una queixa vehiculada pel Col·legi d'Advocats de Girona. "A vegades sembla que les coses funcionen", celebra. Tot i això, la lletrada deixa clar que aquests problemes no són comuns i que no existeix cap "conflicte" lingüístic. "Normalment, quan un jutge indica que no entén el català perquè porta poc temps a Catalunya tothom és amable i es canvia l'idioma. També n'hi ha d'altres que són castellanoparlants però entenen i respecten el català", assegura.
En aquest cas concret, però, la jutgessa va incórrer en una "manca de consideració i respecte" per només intetar fer valdre el seu dret. Com detalla l'advocada, en aquests casos la llei permet que el jutge nomeni com a intèrpret a qualsevol funcionari del jutjat.
Per a Alsina, tot plegat indica que encara hi ha la "tasca pendent" de normalitzar l'ús del català a la justícia i situa l'arrel del problema en la distorsió provocada pel fet que els jutges "no tenen l'obligació de conèixer el català" mentre que els advocats tenen el dret de fer-lo servir.
Segona sanció a la jutgessa
Les sancions a Caballero, però, no es van quedar aquí. Segons lamenta la sala de govern del TSJC, la jutge va faltar al respecta a la institució en el seu escrit d'al·legacions als fets. Per això, el Tribunal Superior li imposa una segona amonestació perquè "no és de rebut" que "qualifiqui d''impresentable' -a més, intensificant l'expressió amb un molt innecessari subratllat- o de 'molt, molt injust' (sic)" la queixa del Col·legi professional.
Aquí podeu llegir la decisió del TSJC on imposa les dues sancions a la jutge