23
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
7:47h
El periodista i escriptor gironí Xevi Sala, director adjunt d'El Punt Avui, ha guanyat el 49è premi Prudenci Bertrana amb I ens vam menjar el món, una novel·la d'aventures que gravita al voltant de les bases nord-americanes a l'Empordà. El premi està dotat amb 30.000 euros. El premis literaris de Girona també han reconegut el tàndem format per Ricard Ruiz Garzón i Salvador Masip s'ha endut el Ramon Muntaner de literatura juvenil i Josep Maria Fulquet, el Miquel de Palol de poesia.
El Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2016, I ens vam menjar el món, se serveix del recurs del flashback per transitar entre l'actualitat i els anys 70, a les darreries del franquisme i la Guerra Freda, i gira al voltant de les vivències d'un soldat americà i un pescador comunista al voltant de les dues bases que els EUA van aixecar al Baix Empordà (la Loran i Ràdio Liberty). "M'he permès que la ficció interfereixi en la realitat històrica sense alterar-la", tal i com explica l'autor.
Les peripècies dels protagonistes li permeten a l'autor abordar temes com l'antifranquisme o "seguir la pista d'una cèl·lula comunista, integrada entre d'altres pels dos personatges, que es dedica a fer de les seves al Baix Empordà". Però més enllà d'això, Xevi Sala també aprofita el relat per tractar-hi altres temàtiques. "Parlo de les revolucions ajornades, de voler menjar-se el món i no morir en l'intent", explica. La novel·la sortirà publicada al novembre a Columna.
Un Hollywood català al voltant d'una herba destructiva
El tàndem format pel blanenc Salvador Macip i el barceloní Ricard Ruiz Garzón s'ha endut el 31è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per Herba negra. Un thriller juvenil apocalíptic amb tocs de ciència ficció escrit a quatre mans. La novel·la narra les aventures d'un grup de joves que, per atzar, descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització. Per fer-ho, se serveixen d'una nova espècie d'herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda.
Herba negra sortirà publicat sota el segell Fanbooks. Els dos autors expliquen que, per escriure una novel·la a quatre mans, la fórmula no és cap altra que "revisar i reescriure" una i altra vegada el que s'ha fet per separat per aconseguir un estil homogeni. Però amb el guardó, asseguren que el seu estil ja neix "amb un premi sota el braç" i avancen que aquest és el principi del pseudònim que faran servir a partir d'ara quan escriguin: Macip Garzón.
Elegies per desxifrar la identitat
El filòleg barceloní Josep Maria Fulquet ha rebut el 39è Premi Miquel de Palol de poesia per Morir com un riu. Un recull de catorze elegies que, com explica el mateix autor, "és complicat de descriure en poques paraules". Fulquet, però, com ja ha fet en el recull, s'emmiralla en Carles Riba com a referent per ajudar-s'hi. "Ell deia que la poesia és un objecte de coneixement, i jo intento aplicar-ho", precisa.
Vivències, experiències, traumes i conflictes personals s'entrellacen al poemari. Uns versos amb els quals, ja avança Fulquet, s'encomana d'una "certa tristor" –d'aquí, l'elegia- perquè com explica, "per a mi la vida és un conflicte no del tot agradable". El Premi Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros. El recull guanyador es publicarà aquest proper novembre sota el segell de l'editorial Proa.
El noucentisme que defuig dels tòpics
L'historiador barceloní Jordi Casassas, rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), ha guanyat el 37è Premi Carles Rahola d'assaig amb La voluntat i la quimera: el noucentisme català. Un estudi que vol sintetitzar tots els anys de recerca que Casassas ha fet al voltant del corrent. Un assaig que –ja vol deixar clar- ha escrit amb voluntat de "trencar tòpics" al voltant del "mecanicisme" amb què sovint se l'ha descrit i, fins i tot, "desprestigiat".
A l'assaig, l'historiador subratlla que el noucentisme català (no només cultural, sinó també polític) s'ha d'emmarcar dins una estreta relació amb la situació que Europa va viure entre les acaballes del segle XIX i l'esclat de la Gran Guerra. Casassas posa èmfasi en demostrar que el noucentisme no és un reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local i també insisteix que a Catalunya, a diferència d'Europa, aquest va ser un moviment "liberal, demòcrata, republicà i parlamentari". El premi Carles Rahola d'assaig està dotat amb 6.000 euros. L'editorial Pòrtic publicarà la investigació de Casassas el proper mes de gener.
Joana Raspall i Adrià Puntí, millor lletrista
El projecte educatiu "Un món de poesia", sorgit a través d'una App, s'ha endut el 16è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El guardó està dotat amb 2.000 euros. L'aplicació, disponible per a mòbils i tauletes, proposa als infants una aventura gràfica basada en els poemes infantils i juvenils de Joana Raspall. En tan sols nou mesos, ja acumula més de 10.000 descàrregues i és present a una vintena d'escoles.
Finalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català ha estat pel músic saltenc Adrià Puntí amb La clau de girar el taller. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. El músic, que s'ha sincerat dient que aquest "és un premi que feia molts anys que m'esperava i, finalment, ha caigut" ha subratllat la importància de "la part literària" de les cançons.
Aquest any, els premis literaris de Girona han rebut un total de 146 originals per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona. Encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi han assistit entre d'altres l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació, Pere Vila.
El president de la Generalitat, durant el seu discurs, ha subratllat que els Premis Literaris de Girona "honoren en primer lloc la creació cultural, com ho ha de fer qualsevol país decent que es vulgui fundar en la cultura". I en segon lloc, Carles Puigdemont ha volgut posar de relleu que els guardons "honoren la nostra llengua, que ha estat perseguida, prohibida, menystinguda i ridiculitzada".
El president tampoc ha passat per alt que l'any vinent, el 2017, el guardó més important del conjunt, el Prudenci Bertrana de novel·la, complirà mig segle. I aquí, Carles Puigdemont ja ha avançat a l'auditori que aleshores "la història haurà canviat", prometent que el futur Estat Català ja serà un fet.
El Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2016, I ens vam menjar el món, se serveix del recurs del flashback per transitar entre l'actualitat i els anys 70, a les darreries del franquisme i la Guerra Freda, i gira al voltant de les vivències d'un soldat americà i un pescador comunista al voltant de les dues bases que els EUA van aixecar al Baix Empordà (la Loran i Ràdio Liberty). "M'he permès que la ficció interfereixi en la realitat històrica sense alterar-la", tal i com explica l'autor.
Les peripècies dels protagonistes li permeten a l'autor abordar temes com l'antifranquisme o "seguir la pista d'una cèl·lula comunista, integrada entre d'altres pels dos personatges, que es dedica a fer de les seves al Baix Empordà". Però més enllà d'això, Xevi Sala també aprofita el relat per tractar-hi altres temàtiques. "Parlo de les revolucions ajornades, de voler menjar-se el món i no morir en l'intent", explica. La novel·la sortirà publicada al novembre a Columna.
Un Hollywood català al voltant d'una herba destructiva
El periodista i escriptor gironí Xevi Sala, guanyador del 49è Premi Prudenci Bertrana Foto: ACN
El tàndem format pel blanenc Salvador Macip i el barceloní Ricard Ruiz Garzón s'ha endut el 31è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per Herba negra. Un thriller juvenil apocalíptic amb tocs de ciència ficció escrit a quatre mans. La novel·la narra les aventures d'un grup de joves que, per atzar, descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització. Per fer-ho, se serveixen d'una nova espècie d'herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda.
Herba negra sortirà publicat sota el segell Fanbooks. Els dos autors expliquen que, per escriure una novel·la a quatre mans, la fórmula no és cap altra que "revisar i reescriure" una i altra vegada el que s'ha fet per separat per aconseguir un estil homogeni. Però amb el guardó, asseguren que el seu estil ja neix "amb un premi sota el braç" i avancen que aquest és el principi del pseudònim que faran servir a partir d'ara quan escriguin: Macip Garzón.
Elegies per desxifrar la identitat
El filòleg Josep Maria Fulquet, guanyador del 39è Premi Miquel de Palol de poesia Foto: ACN
El filòleg barceloní Josep Maria Fulquet ha rebut el 39è Premi Miquel de Palol de poesia per Morir com un riu. Un recull de catorze elegies que, com explica el mateix autor, "és complicat de descriure en poques paraules". Fulquet, però, com ja ha fet en el recull, s'emmiralla en Carles Riba com a referent per ajudar-s'hi. "Ell deia que la poesia és un objecte de coneixement, i jo intento aplicar-ho", precisa.
Vivències, experiències, traumes i conflictes personals s'entrellacen al poemari. Uns versos amb els quals, ja avança Fulquet, s'encomana d'una "certa tristor" –d'aquí, l'elegia- perquè com explica, "per a mi la vida és un conflicte no del tot agradable". El Premi Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros. El recull guanyador es publicarà aquest proper novembre sota el segell de l'editorial Proa.
El noucentisme que defuig dels tòpics
L'historiador barceloní Jordi Casassas, rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), ha guanyat el 37è Premi Carles Rahola d'assaig amb La voluntat i la quimera: el noucentisme català. Un estudi que vol sintetitzar tots els anys de recerca que Casassas ha fet al voltant del corrent. Un assaig que –ja vol deixar clar- ha escrit amb voluntat de "trencar tòpics" al voltant del "mecanicisme" amb què sovint se l'ha descrit i, fins i tot, "desprestigiat".
A l'assaig, l'historiador subratlla que el noucentisme català (no només cultural, sinó també polític) s'ha d'emmarcar dins una estreta relació amb la situació que Europa va viure entre les acaballes del segle XIX i l'esclat de la Gran Guerra. Casassas posa èmfasi en demostrar que el noucentisme no és un reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local i també insisteix que a Catalunya, a diferència d'Europa, aquest va ser un moviment "liberal, demòcrata, republicà i parlamentari". El premi Carles Rahola d'assaig està dotat amb 6.000 euros. L'editorial Pòrtic publicarà la investigació de Casassas el proper mes de gener.
Joana Raspall i Adrià Puntí, millor lletrista
El músic saltenc Adrià Puntí, guanyador del 22è Premi Cerverí de lletra de cançó, aquest dijous 22 de setembre Foto: ACN
El projecte educatiu "Un món de poesia", sorgit a través d'una App, s'ha endut el 16è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El guardó està dotat amb 2.000 euros. L'aplicació, disponible per a mòbils i tauletes, proposa als infants una aventura gràfica basada en els poemes infantils i juvenils de Joana Raspall. En tan sols nou mesos, ja acumula més de 10.000 descàrregues i és present a una vintena d'escoles.
Finalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català ha estat pel músic saltenc Adrià Puntí amb La clau de girar el taller. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. El músic, que s'ha sincerat dient que aquest "és un premi que feia molts anys que m'esperava i, finalment, ha caigut" ha subratllat la importància de "la part literària" de les cançons.
Aquest any, els premis literaris de Girona han rebut un total de 146 originals per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona. Encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hi han assistit entre d'altres l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació, Pere Vila.
El president de la Generalitat, durant el seu discurs, ha subratllat que els Premis Literaris de Girona "honoren en primer lloc la creació cultural, com ho ha de fer qualsevol país decent que es vulgui fundar en la cultura". I en segon lloc, Carles Puigdemont ha volgut posar de relleu que els guardons "honoren la nostra llengua, que ha estat perseguida, prohibida, menystinguda i ridiculitzada".
El president tampoc ha passat per alt que l'any vinent, el 2017, el guardó més important del conjunt, el Prudenci Bertrana de novel·la, complirà mig segle. I aquí, Carles Puigdemont ja ha avançat a l'auditori que aleshores "la història haurà canviat", prometent que el futur Estat Català ja serà un fet.
El president Carles Puigdemont, durant l'entrega de Premis Foto: ACN