Barons, debuts i disputes: el PDC tria les noves direccions territorials

Els associats triaran el 30 de setembre i l'1 d'octubre els equips dirigents de les nou federacions de la formació hereva de Convergència | A Girona tot indica que Pere Vila serà el president

15 de setembre del 2016
Actualitzat a les 9:12h
Ja està en marxa el procés intern per presentar candidatures a les nou delegacions territorials del Partit Demòcrata Català (PDC). Des d'ahir i fins dimecres vinent, els associats que ho vulguin tenen temps per bastir candidatures de 12 persones per competir en les primàries que serviran per escollir els nous barons territorials de la formació nacionalista. La imatge de renovació que va voler transmetre el partit amb la tria de la cúpula nacional, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí, es traslladarà en part també al territori. Hi ha presidents de federació que tenen intenció de repetir i són favorits al càrrec, però també n'entraran de nous. I, de passada, s'albiren xocs entre la vella guàrdia i dirigents renovadors. Aquesta és la situació actual de cara a les votacions que se celebraran els dies 30 de setembre i 1 d'octubre.

Barcelona ciutat

És la federació amb més militants i, per tant, la més rellevant del PDC. La primera en fer el pas per liderar-la va ser la regidora Mercè Homs, que es va presentar acompanyada de l'advocat Genís Boadella. El corrent que els dóna suport s'anomena Moment Barcelona, al qual hi estan adherits dirigents com Marc Pifarré, secretari general del l'ACM, o bé Josep Rius, cap de gabinet de Carles Puigdemont i que no era militant de CDC. Segons fonts consultades per NacióDigital, Boadella era proper a Generació Llibertat, corrent liderat per Carles Agustí, i el seu fitxatge és una via per "ampliar suports".

Davant seu s'hi trobarà Teresa Pitarch, presidenta de l'Institut Català de les Dones i propera a Germà Gordó. L'exconseller de Justícia té ascendència dins la direcció sortint, encapçalada per Jordi Martí, i compta amb el suport de diversos presidents locals de la capital catalana, com és el cas d'Edgar Collado, de Nou Barris. Pitarch vol una llista de consens que també inclogui membres de Llibergència, Reagrupament i Generació Llibertat.

Precisament a aquest sector pertany Glòria Freixa, que encapçalarà la tercera candidatura a Barcelona. Estarà acompanyada per Quim Claveguera, candidat al Senat als comicis del passat 26 de juny.

Barcelona-comarques

Aglutina la secció metropolitana de la formació, un dels punts febles del partit en els últims temps. Qui té més números de comandar la nova etapa és Xavier Badia, que va ser encarregat de mobilització de l'última executiva de Convergència. Substituirà Ferran Falcó, regidor a Badalona -fins que abandoni el càrrec, previsiblement els propers mesos- i actual secretari del departament de Territori i Sostenibilitat.

A Badia l'acompanyarà Jordi Monrós, regidor a L'Hospitalet de Llobregat amb qui farà tàndem. La cúpula del partit està convençuda que cal una "sacsejada" en l'estratègia metropolitana i té una persona exclusivament dedicada a això dins l'executiva. Es tracta de Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell.

Catalunya central

És un dels feus del PDC i tot indica que serà David Font, alcalde de Gironella, qui assumirà la responsabilitat de liderar la formació a la Catalunya central. Font és un dirigent jove i que gaudeix de bona relació amb David Bonvehí, coordinador d'organització del partit hereu de CDC. Agafarà el relleu de Juli Gendrau, exalcalde de Berga, que va assumir el càrrec el 2012.

Girona

Pere Vila, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, serà de nou president de la federació gironina dels nacionalistes. El president de la Diputació de Girona té el suport dels pesos pesants de la comarca -Jaume Dulsat (Lloret), Miquel Noguer (Banyoles) i Marta Felip (Figueres)-, i reivindica que només porta quatre anys al càrrec. "Prendrem decisions més consensuades i hi haurà gent de totes les comarques", assegura Vila.

Q­­­­­­­­­­­ui es perfilava com a rival, Jaume Busquets, finalment no s'ha presentat. Jaume Busquets és alcalde de Sant Martí de Llémena i president del consell comarcal del Gironès, a banda de tenir una bona relació amb el president Carles Puigdemont. Busquets ha assegurat que el partit li ha demanat que no es presenti en favor de la unitat del partit en un moment "dèbil".

Lleida

El pols està servit entre Joan Reñé i Violant Cervera. El primer és president de la Diputació de Lleida, i la segona és diputada de Junts pel Sí al Parlament. El seu número dos a la candidatura serà el també diputat Antoni Balasch, que és alcalde d'Albesa.

Reñé, tot i ser president de la diputació, no té suports assegurats. De fet, la seva relació amb el delegat del Govern a la demarcació, Ramon Ferré, no és òptima. Reñé era un dels principals suports de Germà Gordó al territori quan l'exconseller de Justícia provava de bastir una candidatura a la direcció nacional.

Tarragona

Totes les travesses assenyalen que Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms, repetirà al capdavant de la federació tarragonina dels nacionalistes. Aquesta demarcació compta amb diversos dirigents territorials destacats -Josep Poblet (president de la Diputació i alcalde de Vila-seca), Albert Batet (alcalde de Valls, diputat i membre de la direcció executiva) i Carles Pellicer (alcalde de Reus)-, però és difícil que hi hagi una candidatura alternativa.

Alt Pirineu

Albert Alins, actual president, no repetirà. Un dels noms que sonen amb més força és el de la senadora Mayte Rivero, que ja va ser presidenta del congrés fundacional del PDC. Rivero va ser sondejada per entrar a la direcció executiva comandada per Marta Pascal, però va declinar l'oferiment. El seu estil enèrgic a les campanyes del 20-D i del 26-J l'han convertit en una peça sol·licitada al partit.

Terres de l'Ebre

Imma Juan, triada fa quatre anys presidenta de CDC a les Terres de  l'Ebre, no repetirà. Mònica Sales, regidora de l'EMD de Jesús (Tortosa), és una de les dirigents que estan més ben posicionades per assumir el càrrec. Carles Luz, alcalde de Tortosa, és un dels altres noms que han aparegut aquests dies en les converses dels dirigents de la formació.

Penedès, Garraf i Anoia

Es tracta d'una federació de nova creació que aglutina també l'Anoia, i està en mans dels militants definir-ne la dimensió. Els del Baix Penedès, de fet, han de decidir si opten per mantenir-se a la regió de les comarques de Tarragona o passar a la nova del Penedès.