17
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
9:49h
L'Audiència de Girona jutja, des de dimarts, l'exdirector de la sucursal bancària que aleshores Caja Madrid (actualment Bankia) tenia al carrer Emili Grahit de Girona i a dos socis d'una immobiliària acusats d'estafar immigrants. Després de la declaració dels denunciants i de l'agent del Mossos d'Esquadra que es va encarregar de la investigació, aquest dijous a la tarda ha estat el torn dels acusats.
Els tres s'han negat a respondre a les preguntes de les acusacions particular i només han contestat a la fiscal i a les defenses. Els acusats han negat haver estafat immigrants i asseguren que tots els moviments bancaris que es van fer i el cobrament de comissions tenien el vistiplau dels compradors de pisos.
El primer a declarar ha estat l'exdirector de la sucursal. Ha explicat que ser el màxim responsable de l'oficina entre els anys 2002 i 2007 i que va conèixer els altres dos acusats cap a l'any 2004, quan van començar a portar-li clients. "A Caja Madrid teníem un producte estrella, que cobria el 100% de la hipoteca més despeses", ha explicat. Per això, diu, arribaven molts compradors que no tenien estalvis i volien que el banc cobrís el global de la despesa.
Segons ha detallat l'exdirector, quan arribaven els clients i començaven a tramitar la documentació, els hi detallaven quant costava el pis, quins diners servien per cobrir despeses i, també, que retirarien una quantitat de diners en efectiu del seu compte corrent que servien per pagar, per exemple, una part en negre per al venedor i la comissió de la immobiliària. "Era un pagament acordat i explicat", ha assegurat.
Les acusacions particulars sostenen que els acusats es van conxorxar per fer aquestes retirades de diners en efectiu sense consentiment dels clients i, després, s'ho repartien a parts iguals. "Això no és veritat, jo no m'he quedat mai res", ha afegit l'exdirector. Segons assegura, els diners en efectiu els retirava davant dels hipotecats i també donava el sobre de la comissió als socis de la immobiliària amb el seu consentiment. "Ho fèiem a la notaria després de signar tota la documentació", ha explicat.
També ha afegit que, tot i que els hipotecats eren d'origen immigrat i alguns tenien problemes amb l'idioma, els hi explicaven una vegada i una altra totes les condicions i sovint venien amb un compatriota que feia d'intermediari i s'encarregava de traduir-ho tot.
Ingressos d'una herència
L'exdirector ha ressaltat que pot "justificar perfectament" l'aparició d'ingressos en efectiu al seu número de compte i que no té res a veure amb estafar a cap client. "En poc temps es van morir el meu sogre, la meva sogra i l'àvia de la meva dona, vam vendre unes propietats i part ho vam cobrar en B, jo vaig anar fent petits ingressos d'aquests diners", ha justificat
"Fins i tot els hi donàvem factura quan cobràvem les comissions", ha assegurat un dels treballadors de la immobiliària que ha detallat que el cobrament dels honoraris un cop comprat el pis estava pactat des del principi amb els clients. "Els hi dèiem que els hi buscaríem pis i que nosaltres cobraríem en funció de la taxació i de la feina que féssim, ells hi estaven d'acord", ha declarat l'acusat. "Sabien perfectament que no treballàvem gratis", hi ha afegit l'altra acusada.
Segons han exposat, habitualment treballaven amb tres entitats bancàries i sempre cobraven seguint el mateix sistema. Del total d'hipoteca concedida, acordaven amb els clients quina seria la seva comissió i es retirava en efectiu. "Sempre cobràvem en metàl·lic", han dit.
En la seva primera declaració a comissaria i al jutjat, els dos socis de la immobiliària va incriminar el director de l'oficina bancària. Han exposat que van "mentir" perquè un agent dels Mossos d'Esquadra els va "coaccionar" i "amenaçar". "Em va tenir 48 hores sense dormir i em va dir que si ell volia no tornaria a veure les meves filles, al final vaig fer tot el que ell em va dir que fes", ha descrit l'acusada, que assegura que aquest agent estava "obsessionat" amb l'aleshores director de la sucursal de Caja Madrid.
Temeritat i mala fe
Després de les declaracions dels acusats, les acusacions particulars han modificat els seus escrits en el tràmit de conclusions. La fiscal no acusa perquè no veu indicis de delicte. Les acusacions particulars han fet algunes modificacions però continuen acusant els processats de delictes d'estafa, apropiació indeguda o falsedat documental. El magistrat que presideix el tribunal els hi ha recordat que només poden acusar d'un delicte d'estafa perquè els altres s'han descartat durant la instrucció. Tot i això, ho han mantingut.
Això provoca que les defenses, els lletrats Manel Mir i Carles Monguilod, sol·licitin al tribunal que imposi les despeses processals a les acusacions particulars perquè consideren que actuen amb "temeritat i mala fe processal" demanant unes penes de presó que no són objecte de judici. Les defenses demanen l'absolució. Divendres faran els informes i el judici quedarà vist per a sentència.
.
Els tres s'han negat a respondre a les preguntes de les acusacions particular i només han contestat a la fiscal i a les defenses. Els acusats han negat haver estafat immigrants i asseguren que tots els moviments bancaris que es van fer i el cobrament de comissions tenien el vistiplau dels compradors de pisos.
El primer a declarar ha estat l'exdirector de la sucursal. Ha explicat que ser el màxim responsable de l'oficina entre els anys 2002 i 2007 i que va conèixer els altres dos acusats cap a l'any 2004, quan van començar a portar-li clients. "A Caja Madrid teníem un producte estrella, que cobria el 100% de la hipoteca més despeses", ha explicat. Per això, diu, arribaven molts compradors que no tenien estalvis i volien que el banc cobrís el global de la despesa.
Segons ha detallat l'exdirector, quan arribaven els clients i començaven a tramitar la documentació, els hi detallaven quant costava el pis, quins diners servien per cobrir despeses i, també, que retirarien una quantitat de diners en efectiu del seu compte corrent que servien per pagar, per exemple, una part en negre per al venedor i la comissió de la immobiliària. "Era un pagament acordat i explicat", ha assegurat.
Les acusacions particulars sostenen que els acusats es van conxorxar per fer aquestes retirades de diners en efectiu sense consentiment dels clients i, després, s'ho repartien a parts iguals. "Això no és veritat, jo no m'he quedat mai res", ha afegit l'exdirector. Segons assegura, els diners en efectiu els retirava davant dels hipotecats i també donava el sobre de la comissió als socis de la immobiliària amb el seu consentiment. "Ho fèiem a la notaria després de signar tota la documentació", ha explicat.
També ha afegit que, tot i que els hipotecats eren d'origen immigrat i alguns tenien problemes amb l'idioma, els hi explicaven una vegada i una altra totes les condicions i sovint venien amb un compatriota que feia d'intermediari i s'encarregava de traduir-ho tot.
Ingressos d'una herència
L'exdirector ha ressaltat que pot "justificar perfectament" l'aparició d'ingressos en efectiu al seu número de compte i que no té res a veure amb estafar a cap client. "En poc temps es van morir el meu sogre, la meva sogra i l'àvia de la meva dona, vam vendre unes propietats i part ho vam cobrar en B, jo vaig anar fent petits ingressos d'aquests diners", ha justificat
"Fins i tot els hi donàvem factura quan cobràvem les comissions", ha assegurat un dels treballadors de la immobiliària que ha detallat que el cobrament dels honoraris un cop comprat el pis estava pactat des del principi amb els clients. "Els hi dèiem que els hi buscaríem pis i que nosaltres cobraríem en funció de la taxació i de la feina que féssim, ells hi estaven d'acord", ha declarat l'acusat. "Sabien perfectament que no treballàvem gratis", hi ha afegit l'altra acusada.
Segons han exposat, habitualment treballaven amb tres entitats bancàries i sempre cobraven seguint el mateix sistema. Del total d'hipoteca concedida, acordaven amb els clients quina seria la seva comissió i es retirava en efectiu. "Sempre cobràvem en metàl·lic", han dit.
En la seva primera declaració a comissaria i al jutjat, els dos socis de la immobiliària va incriminar el director de l'oficina bancària. Han exposat que van "mentir" perquè un agent dels Mossos d'Esquadra els va "coaccionar" i "amenaçar". "Em va tenir 48 hores sense dormir i em va dir que si ell volia no tornaria a veure les meves filles, al final vaig fer tot el que ell em va dir que fes", ha descrit l'acusada, que assegura que aquest agent estava "obsessionat" amb l'aleshores director de la sucursal de Caja Madrid.
Temeritat i mala fe
Després de les declaracions dels acusats, les acusacions particulars han modificat els seus escrits en el tràmit de conclusions. La fiscal no acusa perquè no veu indicis de delicte. Les acusacions particulars han fet algunes modificacions però continuen acusant els processats de delictes d'estafa, apropiació indeguda o falsedat documental. El magistrat que presideix el tribunal els hi ha recordat que només poden acusar d'un delicte d'estafa perquè els altres s'han descartat durant la instrucció. Tot i això, ho han mantingut.
Això provoca que les defenses, els lletrats Manel Mir i Carles Monguilod, sol·licitin al tribunal que imposi les despeses processals a les acusacions particulars perquè consideren que actuen amb "temeritat i mala fe processal" demanant unes penes de presó que no són objecte de judici. Les defenses demanen l'absolució. Divendres faran els informes i el judici quedarà vist per a sentència.
.