història

Una vida de pel·lícula: de Normandia a Palamós

Una biografia recupera la vida de Francesc Dalmau, qui va ser combatent de l’exèrcit britànic a la Segona Guerra Mundial, dirigent d’ERC i alcalde del seu poble | Va passar per diversos camps de concentració i va fugir del d'Algesires nedant fins a Gibraltar

per Pep Martí , 29 de març de 2016 a les 11:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La presentació del llibre sobre la vida de Francesc Dalmau a Palamós el mes de gener Foto: ACN


La vida de Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003) donaria teca a un guionista cinematogràfic. L’historiador Francesc Marco Palau en presenta ara una biografia amb gran quantitat de dades i aparell crític. El seu treball, Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós (Fundació Irla) condueix el lector per una aventura que, si no sabéssim que és veritat, ben bé podria ser una novel·la, ben farcida d’èpica i d’intrigues.


El doctor Dalmau, com se’l va conèixer a Palamós, va créixer en una família d’idees republicanes. El pare fou, com ho seria ell, alcalde de Palamós i diputat d’ERC al Parlament. Per banda paterna, la família tenia un forn a Agullana i el pare, Laureà, va poder estudiar medicina. La família de la mare tenia el cafè Norat de la rambla de Girona. Francesc va seguir els estudis del pare. No els va poder acabar a Catalunya per l’esclat de la guerra el 1936. El triomf de Franco va dur la família a l’exili. Seria a Montpeller on Dalmau va concloure la carrera de medicina. Allí va conèixer un personatge que seria crucial en la seva vida: Donald Darling, qui treballava pels serveis d’intel·ligència britànics. Serien amics fins a la mort.

Quan els nazis envaeixen França, Dalmau va decidir tornar a Catalunya. Potser creient allò que podien tornar sense por "los que no tengan las manos manchadas de sangre". Això i un aval del bisbe de Girona. Molts capellans s’havien refugiat a la casa familiar durant la guerra. Però és detingut a la frontera.


La fugida a Gibraltar

L’envien a diversos camps de concentració a Figueres, Reus, Algesires… Va idear aleshores la seva fugida aprofitant que, pels seus coneixements mèdics, l’enviaven sovint a buscar productes a una farmàcia. Va entrar en contacte amb el consolat britànic a Algesires i va donar el nom del seu amic Darling. Li asseguren que si passa la frontera a Gibraltar, no el retornaran.


En una posterior sortida, en què anava acompanyat d’un vigilant, va aprofitar que aquest havia anat a dinar per esperar la nit i arribar a Gibraltar nedant. Catorze o quinze quilòmetres en una nit d’octubre! Quan està exhaust, arriba per la corda d’amarratge a una nau enrunada i allí és vist per una patrullera de Sa Majestat britànica. Ho havia aconseguit!

Allistat

El 27 d’octubre de 1941, va ser un dia molt important per Francesc Dalmau. Es va allistar a la Royal Army. Les ganes de combatre el feixisme, l’agraïment cap al Regne Unit, l’ambient que bategava als carrers d’una terra bombardejada contínuament pels nazis el convencen de fer-ho.

Dalmau va combatre a Normandia, on arriba dies després del desembarcament, lluitant en l’entorn de Caen. Però des d’aquest moment, compara la sensació que té amb el que va viure en els instants de la reculada republicana de la Guerra Civil. Ara se sent en l’exèrcit vencedor, i deia referint-se a aquest episodi: “En aquells dies de 1944 em va semblar que fèiem la guerra com a milionaris”. Va rebre fins a quatre distincions per part de l’exèrcit britànic.

La victòria aliada, però, no va ser la derrota de Franco, i Dalmau sempre va sentir aquesta decepció. Malgrat això, sempre va preservar un vincle amb el Regne Unit, i a la seva consulta tenia les fotos de la reina d’Anglaterra i de Churchill. La família Dalmau anirà tornant a Catalunya a partir de finals dels quaranta. Francesc aconseguirà exercir com a metge en diverses viles gironines fins a establir-se a Palamós. Entre els seus pacients va tenir Josep Pla, que sempre deia que “El doctor Dalmau és el millor metge del país”. Dalmau era al seu costat al Mas Llofriu en el moment de la mort de l’escriptor.

Alcalde i diputat

Després de les vicissituds que va patir a la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, l’exili i els primers anys del retorn, quan la situació de postració del país el va colpir, els anys posteriors serien més agradables. Dalmau va ser un dels personatges que va ajudar a la represa de l’Esquerra Republicana, al costat d’Heribert Barrera i Víctor Torres, amics amb els qui havia compartit les hores incertes de Montpeller.

Dalmau va ser elegit diputat al Parlament en les primeres eleccions del 1980. L’any 1983 va ser candidat a l’alcaldia de Palamós i fou elegit gràcies a un pacte amb el PSC i el PSUC.

Després, Francesc Dalmau es retiraria del primer pla de la política, tot i que va continuar sent un militant fidel d’ERC. Encara va tornar al consistori, quan el 1987 el seu partit li va demanar d’encapçalar la llista i fou elegit regidor. Fins al final dels seus dies, va romandre com a referent de l’esquerra catalanista empordanesa, i va mantenir el lligam amb el seu passat heroic, assistint a les trobades dels veterans de guerra del Pioneer Corps a Anglaterra. Palamós el va fer fill adoptiu.

Les biografies com la que ha fet Francesc Marco recuperen la memòria que representen les persones que, en moments excepcionals, van saber estar a l’alçada en defensa dels ideals que han conformat la Catalunya democràtica.

 

Participació