Un jurat popular absol Hamlet al Temporada Alta

Absolt del delicte d'assassinat. Així ho han considerat els nou membres del jurat popular que aquesta nit han seguit el judici teatral que s'ha fet a la Casa Pastors de Girona, dins del Temporada Alta. Una obra on impera la improvisació, la realitat i la ficció s'entremesclen i el públic acaba formant part del teatre decidint si Hamlet és culpable o no d'haver mort intencionadament el pare d'Ofèlia. Proves, testimonis, l'anàlisi d'un psiquiatre o les dades d'un forense. Un judici en tota regla on només hi ha tres actors que interpreten els personatges d'Ofèlia, Hamlet i Gerturdis i tota la resta són professionals que actuen com si es tractés d'un judici real. Una obra que ha entusiasmat al públic.

"El que a mi em sembla interessant és que normalment la ficció té tendència a jutjar la realitat i aquí és la realitat la que jutja la ficció, la gent de carn i ossos ara jutgen un personatge i, de manera indirecte, el seu autor", ha explicat un dels directors del projecte Please continue (Hamlet), Roger Bernat. Una obra que s'ha estrenat aquesta nit de dissabte a Girona, a la Casa Pastors, a l'antiga Audiència Provincial de Girona i que es podrà tornar a veure demà a la tarda.

I és que Bernat ha definit perfectament aquesta performance que basant-se en la improvisació barreja dos mons - ficció i realitat- i que compta amb un factor sorpresa: la col·laboració del públic de l'espectacle que s'acaba convertint en un jurat popular. Un jurat que decideix la sort de Hamlet. Per això a cada un dels nou països on s'ha interpretant l'obra, el muntatge varia. La història però - basada en fets reals- sempre és la mateixa. En un suburbi d'una ciutat, durant una festa de casament, Hamlet mata a Poloni, el pare de la seva xicota Ofèlia. A partir d'aquí i mitjançant lletrats i professionals reals de les comarques gironines, s'ha anat desgranant un judici de més de dues hores que ha servit per decidir si Hamlet era culpable o no del delicte d'assassinat.

Bernat i el seu company, l'artista holandès Yan Duyvendak, interpel·len així el públic perquè prengui part en l'assumpte. En concret, aquesta nit, el centenar de persones que han gaudit del muntatge han hagut d'enfrontar-se al repte de separar el teatre de la vida real, endinsar-se en un món de regles i sospesar les seves decisions i els barems de la justícia. 

Professionals de la justícia actuen a l'obra

Una tasca gens fàcil ja que el judici s'ha portat a terme com si fos un cas real amb proves, recessos, les declaracions dels testimoni dels fets, l'anàlisi d'un psiquiatre forense que ha fet una radiografia de l'estat mental de Hamlet o les dades d'un forense que va practicar l'autòpsia al difunt. Tots ells eren persones reals, professionals en actiu que es dediquen a aquests àmbits laborals durant el seu dia a dia i que han col·laborat en el projecte desinteressadament.

Un cop s'ha lliurat tota la informació, el públic i el jurat ha hagut de decidir si Hamlet va actuar amb premeditació, coneixent que Poloni estava escoltant la discussió que tenia amb la seva mare darrera d'una cortina. 

Durant tota l'obra, la defensa i la fiscalia han intentat convèncer el públic sobre el seu punt de vista. D'una banda, la fiscalia - que ha estat interpretada pel fiscal Víctor Pillado- ha posat el focus en el fet que Hamlet sabia que el pare d'Ofèlia es trobava escoltant la conversació i, mitjançant un seguit de proves ha exposat que el jove va atacar-lo intencionadament amb la seva navalla per venjança ja que s'havia interposat en la seva relació amb Ofèlia. "Demanem quinze anys de presó per un delicte d'assassinat", ha assegurat durant les conclusions finals.

Per la seva banda, la defensa - encapçalada per Carles Monguilod- ha mostrat un jove alterat, embogit per la mort del seu pare i que tenia al·lucinacions auditives en les quals el seu progenitor es posava en contacte amb ell. Al mateix temps, l'advocat defensor ha basat tot el seu argumentari en el fet que Hamlet desconeixia que Poloni es trobava amagat darrera la cortina i que el noi va decidir treure la seva navalla i clavar-la pensant-se que darrera hi havia una rata. 

Jutjar un culpable i jutjar l'obra

Dos versions diferents que acaben completant-se amb el testimoni de la mare de Hamlet, Gertudis, i d'Ofèlia qui es mostra convençuda que la seva anterior parella va actuar amb premeditació. "Li tinc ràbia", ha contestat al fiscal quan aquest li ha preguntat quin sentiment tenia cap a Hamlet. Paraules, fets i dades que l'espectador ha hagut d'anar digerint al mateix temps que reflexionava sobre el paper del públic dins del teatre i la subjectivitat. 

"Crec que el públic surt d'aquesta funció amb la sensació d'haver fet dues coses a l'hora: jutjar l'obra i jutjar un culpable", assenyala el codirector. Segons Bernat, el muntatge demostra que és "impossible jutjar" un espectacle o una persona i que l'únic que es pot fer, en els dos casos, és "comprendre". 

Un joc d'idees i conceptes que ha deixat bocabadat els espectadors que s'han reunit aquesta nit a Girona. Gran part d'ells assenyalaven el "gran paper" que han realitzat els professionals del sector que, en determinats punts, han eclipsat els propis actors.

Hamlet, declarat no culpable

Finalment però, els nou membres del jurat popular que s'han escollit a l'atzar, han hagut de posar els fets sobre la taula i decidir el futur de l'acusat. Per sis vots a favor i tres en contra, el jurat ha decidit que no hi havia proves suficientment clares per condemnar el jove i, per això, l'han absolt. 

Tal i com ha detallat el codirector, en els 130 judicis teatrals anteriors que s'han portat a terme a nou països diferents (per on ja ha passat aquesta obra), en la majoria dels casos (69), Hamlet ha estat declarat culpable per homicidi involuntari o per assassinat amb penes que anaven des dels 8 mesos de presó fins als 12 anys. D'altra banda, 59 vegades el jurat popular va considerar-lo innocent i en dos ocasions es va enviar el dossier a revisió i el judici va ser declarat nul. Es dóna el cas que a Zurich, a més d'absoldre'l, la justícia va estimar que Hamlet hauria d'haver rebut una compensació d'entre 50.000 i 80.000 euros pels dos anys i mig de presó provisional que havia complert.

L'espectacle d'aquesta nit s'ha pogut seguir, per primer cop, en 'streaming' a través de la pàgina web del festival.