10
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
14:05h
La història del PSC i la de Joaquim Nadal van estretament lligades. Políticament no es poden entendre l'un sense l'altre. Nadal és el primer alcalde de Girona escollit democràticament i és qui governa la ciutat durant 23 anys. Entre el 1983 i el 1999 encadena una majoria absoluta darrera d'una altra, aconseguint entre 13 i 15 dels 25 regidors del consistori i amb un percentatge de vot que oscil·la entre el 47,5% i el 51,78% dels sufragis.
L'any 1995, Joaquim Nadal és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La seva llista aconsegueix 34 escons al Parlament i s'erigeix com a cap de l'oposició al govern de Jordi Pujol. Mà dreta de Pasqual Maragall, es converteix en conseller de Política Territorial i Obres Públiques l'any 2003, amb el primer Tripartit, on exerceix també de portaveu. El 2006, amb la marxa d'ERC del govern, Nadal assumeix, a més, la conselleria de Presidència fins que es convoquen noves eleccions. Nadal repeteix al capdavant d'Obres Públiques durant el govern de José Montilla.
El 2010, quan Montilla perd les eleccions i renuncia a l'acta de diputat, Joaquim Nadal assumeix el rol de cap de l'oposició al Parlament i presideix del grup socialista fins el 2012. Les discrepàncies amb el PSC es fan més evidents a mesura que avança el sobiranisme. Nadal sempre s'ha situat a l'ala catalanista del partit i xoca amb el camí iniciat per Pere Navarro. La seva postura se situa a la banda del sector crític dels socialistes.
El 2012 Joaquim Nadal ja no es presenta a les eleccions catalanes. L'any següent, encara com a president dels socialistes a les comarques gironines, accepta presidir el Pacte pel Dret a Decidir de la ciutat de Girona, una decisió que no agrada gens a la cúpula del partit. L'abril del 2014 abandona l'executiva i dimiteix com a president del PSC gironí. Tot i així, encara manté el carnet socialista fins el 26 de setembre d'aquest any, quan comunica per carta a Miquel Iceta la seva baixa.