30
de juliol
del
2015
Actualitzat
a les
20:39h
El Tribunal Constitucional ha denegat el recurs d'empara presentat fa sis anys pels dos joves gironins condemnats per haver cremat fotografies dels reis d'Espanya l'any 2007. Jaume Roure i Enric Stern van ser acusats d'un delicte d'injúries a la Corona i l'Audiència Nacional espanyola els va imposar 2.730 euros de multa. Els fets van tenir lloc durant una concentració antimonàrquica que es va celebrar a la plaça del Vi de la capital gironina.
Amb aquest veredicte l'alt tribunal ha resolt avui que als dos joves no se'ls va vulnerar cap dret fonamental a l'hora d'imposar-los la sanció i que, per tant, la condemna dictada per l'Audiència Nacional l'any 2008, és correcta.
Al respecte, però, l'advocat de la defensa Benet Salellas, ha explicat a Nació Digital que la sentència té un vot particular firmat per quatre dels dotze magistrats, “els quals consideren que amb la condemna es va infringir la llibertat d'expressió” de Roure i Stern. Això és, de fet, el que l'advocat i els acusats han sostingut sempre.
Salellas considera que aquesta resolució ha sortit en un moment de “qüestionament de la monarquia”, per tal de deixar clar que la llibertat d'expressió és “molt estreta” quan està relacionada amb aquesta institució. “La sentència marca un precedent molt contrari als drets i llibertats polítiques”, apunta l'advocat, “perquè entén la llibertat d'expressió com quelcom molt reduït, i això no és propi d'un estat democràtic”.
Per aquests fets, que van tenir lloc l'any 2007, la Fiscalia va arribar a demanar una pena d'un any i tres mesos de presó, substituïble per una multa de 5.400 euros per a cadascun dels acusats. El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, va decantar-se per rebaixar-los la quantitat a pagar a 2.730 euros. Els encausats ara aposten per recórrer el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Amb aquest veredicte l'alt tribunal ha resolt avui que als dos joves no se'ls va vulnerar cap dret fonamental a l'hora d'imposar-los la sanció i que, per tant, la condemna dictada per l'Audiència Nacional l'any 2008, és correcta.
Al respecte, però, l'advocat de la defensa Benet Salellas, ha explicat a Nació Digital que la sentència té un vot particular firmat per quatre dels dotze magistrats, “els quals consideren que amb la condemna es va infringir la llibertat d'expressió” de Roure i Stern. Això és, de fet, el que l'advocat i els acusats han sostingut sempre.
Salellas considera que aquesta resolució ha sortit en un moment de “qüestionament de la monarquia”, per tal de deixar clar que la llibertat d'expressió és “molt estreta” quan està relacionada amb aquesta institució. “La sentència marca un precedent molt contrari als drets i llibertats polítiques”, apunta l'advocat, “perquè entén la llibertat d'expressió com quelcom molt reduït, i això no és propi d'un estat democràtic”.
Per aquests fets, que van tenir lloc l'any 2007, la Fiscalia va arribar a demanar una pena d'un any i tres mesos de presó, substituïble per una multa de 5.400 euros per a cadascun dels acusats. El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, va decantar-se per rebaixar-los la quantitat a pagar a 2.730 euros. Els encausats ara aposten per recórrer el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.