CiU i ERC es disputen les alcaldies del Gironès

Un Carles Puigdemont a l'alça repetirà com a alcalde a Girona per CiU, però necessitarà el suport d’una altra formació per governar | LA CUP pot créixer, mentre ERC tornarà a entrar i el PSC lluitarà per aturar el descens

Actual ple municipal de Girona
Actual ple municipal de Girona | Mariut Garcia
Mariut Garcia
13 de maig del 2015
Actualitzat el 14 de maig a les 19:10h

El ple de Girona Foto: Mariut Garcia

En els darrers comicis municipals, convergents i republicans van aconseguir la majoria d’alcaldies de les poblacions del Gironès. Malgrat que la consigna de les cúpules és que arribin a pactes de govern, en aquestes eleccions la rivalitat entre CiU i ERC es farà especialment crua en municipis com Llagostera i Cassà de la Selva, amb majories absolutes convergents, o a Sarrià de Ter i Vilablareix, feus republicans.

Hi ha poblacions que posaran a prova els nous alcaldables. És el cas de Bescanó, on l’actual alcalde, Xavier Soy (CiU) plega després de 28 anys al capdavant del consistori, i ara es comprovarà si els bescanonins votaven el partit o la persona. També hi ha propostes trencadores com la d’ERC a Llambilles: si guanyen, permetran que la gent triï el seu alcalde entre els quatre primers de la llista.

La capital gironina

Després de 32 anys sota la batuta del PSC, l’Ajuntament de Girona estrenava alcalde i color polític al 2011 gràcies a la victòria de Convergència i Unió, amb Carles Puigdemont al capdavant. Tot i l’augment de votants -de 6 a 10 regidors- no van ser suficients per governar amb les mans lliures i Puigdemont ha hagut d’arribar a acords primer amb el PP i, després, amb els regidors no adscrits.

Malgrat algunes veus critiquen que només s’ha centrat en les polítiques de promoció turística i en els festivals, Carles Puigdemont té tots els números per repetir d’alcalde, ja que no sembla que cap altra formació pugui igualar els seus resultats. L'enquesta d'El Periódico del 12 de maig fins i tot li donava la possibilitat de créixer d'un regidor. I és que, encara que sembli mentida, la segona força al ple de Girona són els 8 regidors no adscrits, que s’han anat despenjant dels seus respectius partits al llarg d’aquesta legislatura.

El més significatiu, el PSC: començava el 2011 amb 7 regidors i ha acabat amb només una, la Silvia Paneque, actual candidata socialista. Paneque, que és el primer cop que es presenta a l’alcaldia, té un panorama ben complicat: dels 6 excompanys de viatge, 5 s’han afegit al partit MES –que es presenta amb ERC- i una amb Avancem -que concorre amb CiU. Només els votants diran si premien la fidelitat de Paneque o si castiguen un PSC que ha navegat entre diverses aigües i que no ha sabut explicar la desfeta del seu partit.

En canvi, qui té bones sensacions és ERC. Després que al 2011 perdés la seva representació per un grapat de vots -va passar de 4 a zero regidors-, ara la cap de llista, Maria Mercè Roca, espera aprofitar la volada del partit a nivell nacional per tornar a entrar amb força al consistori gironí. Però la CUP no els hi ho posarà fàcil. Es van d’estrenar a l’Ajuntament amb 3 regidors, però en van perdre un després de trencar el pacte amb Reagrupament, que ara es presenta amb CiU. Ara creuen que mantindran les tres cadires tot i anar en solitari. 

Per la seva banda, el PP va aconseguir tres regidors, però també ha acabat amb dos, després que Carles Palomares abandonés el partit i es passés al grup de no adscrits. Els populars esperen mantenir la representació però vigilen de reüll Ciutadans a qui algunes enquestes donen un regidor. 

També esperen repetir i millorar resultats ICV-EUiA (2 regidors) tot i que han protagonitzat la primera polèmica de la campanya amb la destitució de la número 4.  A més, els partits d’esquerres compten amb un nou competidor: Compromís amb Girona, un partit que es presenta per primera vegada i que està format per representants d’associacions i moviments socials de la ciutat.

Davant d’aquest panorama polític, totes les travesses apunten a un pacte entre CiU i ERC-MES, si els dos partits sumen els 13 regidors de la majoria absoluta. Ara bé, si no arriben a la xifra màgica, hauran de trucar als partits més petits, que podrien jugar un paper determinant en la nova composició de l’Ajuntament de Girona.

Travesses a la comarca

La segona ciutat més poblada al Gironès és Salt, un municipi complex per la seva diversitat social, econòmica i cultural, i amb moltes incògnites sobre qui estarà al capdavant del consistori. L’actual alcalde, Jaume Torramadé (CiU), es torna a presentar tot i estar acusat d’abusos sexuals i imputat en el cas Manga. La seva principal rival és Iolanda Pineda (PSC) que va ser alcaldessa entre el 2007 i 2011, i que ara repeteix candidatura amb l’esperança de recuperar la confiança dels saltencs.

Aquestes dues formacions s’hauran de disputar els 21 regidors amb ERC –que espera tornar a tenir representació després de perdre-la al 2011-, amb Independents per Salt–CUP, que esperen mantenir els dos representants actuals, i amb el PP -que estrena alcaldable amb l’esperança de mantenir la cadira que ocupa al ple. Els xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC) van aconseguir 3 regidors però ho tenen difícil per repetir perquè tots tres van acabar la legislatura com a no adscrits.

Una altra població amb un panorama polític imprevisible és Celrà. Aquesta legislatura han governat ERC i la CUP, però el partit guanyador al 2011, Entesa de Celrà, no es torna a presentar. Així, doncs, caldrà veure qui esgarrapa els vots d’aquesta formació i si els celranencs aproven els canvis que ha impulsat la coalició d’esquerres. 

Per contra, hi ha dues poblacions al Gironès que ja saben qui serà el nou alcalde: a Campllong tornarà a governar Lluís Freixas (CiU) i a Cervià de Ter, Roser Estañol (CiU), ja que són les úniques llistes que s’han presentat.