La ratafia s'adapta al mercat gironí

Una proposta més mediterrània del licor típic català

Ester Bachs
17 d'agost del 2014
Ratafia els Raiers
Ratafia els Raiers | VADEVI
Ratafia dels Raiers. Foto: VADEVI

Licors Portet és una empresa amb més de 130 anys d’història. Fundada el 1884 a la Pobla de Segur, ha rebut força reconeixements internacionals per als seus licors i la mítica Ratafia dels Raiers que han guanyat darrerament les medalles d’or en el concurs Mundial de Brussel·les 2011 , també al "Catavinum World Wine and Spirits Competition 2014” del País Basc i a d’altres certàmens del continent americà.
 
Precisament la Ratafia dels Raiers, el producte estrella que elabora l’empresa, celebra enguany els seus 50 anys de vida des que es va registrar la marca a Madrid. Creada l’any 1964 per en Joan Portet Mir, es continua elaborant, avui dia, amb la mateixa fórmula però sempre amb la porta oberta a la innovació i a les noves onades. 

Àngel Portet, actual propietari juntament amb el seu germà Carlos, sempre està atent als nous mercats. Aquest any han tret la nova ratafia Terrània, fruit de la col·laboració amb l’empresa Èpica Mediterrània i de diferents experts per satisfer els gustos del mercat gironí, un mercat que la demana força i que n’és molt bon consumidor. Entre les col·laboracions per adaptar la ratafia a un estil més mediterrani, s’ha comptat amb l’Escola d’Hostaleria de Girona i un panell de tastadors professionals entre els quals figuren Josep RocaMontse MollaRoger Viusà i Salvador García Arbós

L’Àngel explica que la ratafia per res és un producte de gent gran i que això dóna peu a tota aquesta activitat tan dinàmica en el mercat, promocionant-la, fent-ne classes o elaborant nous productes amb ella. La ratafia té moltes possibilitats, ja ho explicava Pep Quintana en un llibre de receptes de cuina que va prologar Carme Ruscalleda, i l’epíleg, les germanes Rexach del restaurant Hispania, qui defensen el seu ampli ús a la cuina, amb receptes de sempre i de noves. Portet diu que la ratafia és el licor tradicional de Catalunya, potser més estès que els licors de Montserrat, i que ara ha tingut un bon ascens en el mercat sobretot en el litoral mediterrani. A la província de Girona van apostar fort per treballar i promocionar-s’hi. Portet destaca que els joves d’allí en veuen sovint, que quan n’acaben una ampolla, no tenen cap recança a obrir-ne una segona i continuar la gresca. Els esforços per promocionar aquesta beguda entre el públic fidel i el curiós, la promoció en restaurants que passa per oferir-la també en cartes de ratafies i per explicar-la en classes i tallers als turistes, ha fet que aquesta beguda tingui un boom i, fins i tot, molta gent jove demana i compra anisats per elaborar-la a casa seva. Portet destaca que “mentre la gent jove s’interessi, explicarem una cosa ben viva i no una història”.

I si ens traslladem més cap a la costa i mirem la tradició a la comarca de la Selva, trobem ben activa la confraria de la ratafia a Santa Coloma de Farners. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que organitza moltes activitats per universalitzar aquesta beguda tan nostra, la qual transmet realment l'essència del nostre territori en una copa: "la podem fer amb el que tenim al jardí de casa", defensen. A principis de novembre, celebren la Festa de la Ratafia, i enguany complirà 33 edicions. A Santa Coloma es proclamen “Terra de Ratafia”, capital i ciutat ratafiaire. Tenen molt clar que la ratafia és un recurs cultural, un dinamitzador social i econòmic que els singularitza i uneix amb la resta de pobles de Catalunya i del món. A més, amb la seva promoció, en fan un recurs turístic molt atractiu que convida a visitar, conèixer i gaudir de la capital de la Selva i la resta del territori català. 


Publicitat de la ratafia Terrània, promoció amb l'alta gastronomia de Girona. Foto: ratafiaterrania.cat