L'ACA vol reduir un 16% la despesa energètica de les depuradores

L'Agència Catalana de l'aigua ha realitzat un estudi amb col·laboració amb la UdG i l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua | Ha investigat dues depuradores gironines i cinc de barcelonines

Europa Press
30 de juliol del 2014
Una depradora, amb el decantador a primer terme
Una depradora, amb el decantador a primer terme | Arxiu ND
Una depradora, amb el decantador a primer terme. Foto: Arxiu ND

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona (Udg) i l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua (Icra), ha desenvolupat un projecte de diagnosi, avaluació i optimització del disseny i operació de set depuradores catalanes, el qual podria reduir en un 16% la seva despesa energètica.

Segons ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l'estudi s'ha dut a terme a La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Riells i Viabrea (Selva), Vallvidrera (Barcelonès), Vacarisses (Vallès Occidental), Sabadell-Riu Sec (Vallès Occidental), Gavà/Viladecans (Baix Llobregat) i Terrassa (Vallès Occidental).

La iniciativa ha permès diagnosticar el funcionament dels bioreactors de membranes de les depuradores i determinar les problemàtiques associades a aquesta tecnologia, i alhora s'ha dut a terme una avaluació de les estratègies d'optimització realitzades a cadascuna de les depuradores els últims anys, determinant l'estalvi energètic aconseguit en cada situació.

Estalvi d'un 16%

S'ha demostrat fins a un estalvi d'un 16% mitjançant l'optimització del procés biològic, concretament a través de la instal·lació de sistemes de control d'aire i de la reducció de la concentració de sòlids, estratègies que podrien aplicar-se a les depuradores.

L'estudi ha permès reduir el sollament de les membranes, la qual cosa ha disminuït el nombre de neteges químiques necessàries, i també ha suggerit estratègies per millorar l'eliminació biològica del nitrogen de la depuradora de Terrassa, a més de reduir en un 7% la despesa d'aeració del biològic.

Aquesta iniciativa ha fet possible la realització d'una tesi doctoral a càrrec de Sara Gabarrón, que ha estat dirigida per Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas.