Cada cop menys ferits per Sant Joan

El bon ús dels petards propicia un descens progressiu de persones ateses pels serveis mèdics durant la revetlla | També han disminuït els focs de vegetació i les trucades al 112

Núria Torres
19 de juny del 2014
Mostra de com encendre un petard
Mostra de com encendre un petard | N.T.


Protecció Civil constata que, d'uns anys ençà, hi ha hagut un descens progressiu de persones ateses per accidents amb pirotècnia durant la nit de Sant Joan -unes 200 i escaig. L'any passat també van disminuir els focs de vegetació -750 serveis- i les trucades al 112 -2.500 en total. Amb el convenciment que la pedagogia hi té molt a dir, el cos ha engegat, per cinquè any consecutiu, una campanya de conscienciació adreçada a escolars i pares. S'imparteixen més d'un centenar de xerrades a escoles i altres centres de Catalunya per donar consells de cara a les revetlles. Durant les sessions també hi participa personal de Creu Roja i de colles de diables. No llençar el petard correctament: l'error més comú.

"Penseu que quan un petard surt de fàbrica, els primers que el proveu sou vosaltres", no es cansava de repetir el tècnic de la Direcció General de Protecció Civil, Josep Sabat, davant els 26 alumnes de quart, cinquè i sisè de Primària de l'escola La Plana de Vila-seca (el Tarragonès). És un dels centres on s'hi ha impartit la xerrada, emmarcada en la campanya Revetlles amb precaució. Es realitzen des del 2009, i des d'aleshores, Protecció Civil ha detectat una clara tendència a la baixa. Si al 2013 es van registrar un total de 206 persones ferides relacionades amb la revetlla, al 2012 van ser 268, al 2011, 301, i al 2010, fins a 355 -gairebé 150 més que l'any passat.

S'han previst més d'un centenar de xerrades arreu del territori, de les quals una trentena tenen lloc a les comarques tarragonines. Primer es fa una sessió teòrica a la classe on intervé un tècnic de Protecció Civil, un responsable de Creu Roja i un membre d'una colla de diables del territori. El primer explica les mesures d'autoprotecció més bàsiques; el segon, quines són les ferides més habituals i com tractar-les; i el tercer, els tipus de petards que fan servir i com es protegeixen durant els cercaviles. Després, es fa una demostració pràctica al pati de l'escola, on s'ensenya com llençar els coets per minimitzar els riscos al màxim.

Qualsevol petard pot ser perillós

"Al meu fill el van ferir amb una bengala", ha afirmat el tècnic de Protecció Civil Josep Sabat, per exemplificar que qualsevol petard, per petit que sigui, pot resultar perillós. Les ferides més freqüents per una manipulació incorrecta són bàsicament cremades, lesions als ulls i amputacions. Amb una xerrada carregada d'anècdotes i exemples pràctics, i fins i tot alguns vídeos d'Internet, el tècnic repassa les principals recomanacions, com ara no guardar-se petards a la butxaca, no subjectar-los amb les mans a l'hora d'encendre'ls, no llençar-los contra ningú, ni fer-ho des de balcons, espais interiors ni a menys de 500 metres de zones boscoses.

Els nens també aprenen que la millor roba per anar a un correfoc és la que es composa de 100% cotó -el material sintètic multiplica per 10 els possibles danys-, o que, davant una ferida, una butllofa mai s'ha de petar i que l'aigua sempre és el millor remei -i en cap cas pasta-dents, cremes o similars. Enguany Protecció Civil posa especial èmfasi en les distàncies de seguretat i en la importància de seguir les instruccions dels articles pirotècnics. Tanmateix és important que es respecti la classificació per edats dels productes -classe 1, a partir de 12 anys; classe 2, a partir dels 16; i classe 3, a partir dels 18 anys.

Un tècnic de Protecció Civil, fent una demostració de com encendre un petard al pati d'una escola de Vila-seca. Foto: Núria Torres