Cinc museus catalans ressusciten Viladomat en una retrospectiva

Un dels quadres d'Antoni Viladomat. Foto: MNAC

Cinc museus catalans s'han unit per ressuscitar en una gran retrospectiva, d'un centenar d'obres -la meitat d'elles inèdites-, el llegat artístic d'Antoni Viladomat, considerat el pintor "més important" del barroc català, han anunciat aquest dimarts el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, i el de la mostra, Francesc Miralpeix. Un centenar d'obres componen la macroexposició, amb la meitat de quadres inèdits.
L'exposició, que funciona com una mostra conjunta en el marc del Tricentenari, obrirà al públic aquest dissabte al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art de Girona, el Museu de Lleida diocesà i comarcal, el Museu de Mataró i el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró.

"Tots els museus han col·laborat d'una forma prismàtica per mostrar aquest artista tan heterogeni" i hereu de pintors d'èxit a la Barcelona de primers del segle XVIII, com Joan Gallart, que van caure a l'assetjament de la ciutat comtal el 1714, ha remarcat Miralpeix. Es tracta d'una macroexposició que configura la "retrospectiva més completa" dedicada a aquest artista, molt conegut en la seva època i reivindicat en els segles XIX i principis del XX, i gairebé oblidat actualment, segons han ressaltat els dos comissaris.

El tema principal de l'obra de Viladomat (1678-1755) era religiós, a causa de la societat i encàrrecs de l'època, tot i que també tenia registres relacionats amb la naturalesa i la pintura de flors, naturaleses mortes i al·legories de les estacions, com ha indicat Miralpeix, que ha exalçat els seus dots narratives i la gran quantitat d'obra conservada de l'artista, pesi a la gran quantitat d'obra perduda en saquejos, espoliacions amb la invasió napoleònica i crema de convents.

Pel que fa al Museu d'Art de Girona, proposa un recorregut pels objectes que recullen la memòria i la fama pòstuma del pintor a través de diverses generacions, així com una cuidada selecció de dibuixos i quadres, entre els quals destaca l'exposició per primera vegada del seu “Autoretrat”, fa poc localitzat en el fons del MNAC.