Dues personalitats i dues entitats de Girona reben la Creu de Sant Jordi

D’esquerra a dreta; Albert Prat, d’Els Pescadors de l’Escala; el conseller Santi Vila; Rosa Gratacós; el president Artur Mas; Ricard Masó; la consellera Irene Rigau i Eduard Gabobardes, del Casino Llagosterenc. Foto: Generalitat de Catalunya

El Govern va distingir dimarts, 22 d’abril, amb la Creu de Sant Jordi a 27 persones i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.
 
El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir l’atorgament de les distincions que aquest any han reconegut els gironins Rosa Gratacós, pedagoga, i Ricard Masó, geògraf i aparellador, així com el Casino Llagosterenc i Els Pescadors de l’Escala. A l’acte també hi eren la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que van voler felicitar especialment els gironins guardonats.

Rosa Gratacós i Masanella. Pedagoga, nascuda a Banyoles (Pla de l’Estany). Pel seu treball pioner en la millora i revaloració de la formació artística en el sistema educatiu català. I també per la recerca sobre la percepció de l’art en les persones cegues, dins la qual ha escrit llibres i ha posat en marxa diversos projectes. Col•laboradora i assessora del Museu del Louvre, forma part d’organitzacions internacionals que treballen en l’educació dels invidents.
 
Ricard Masó i Llunes. Geògraf i aparellador, nascut a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i resident a Girona (Gironès). Per la seva aportació de conjunt a la vida cultural, social i política. Ha estat, entre d’altres iniciatives, fundador de la primera empresa catalana de cartografia i promotor de la recuperació toponímica. Diputat al Parlament de Catalunya del 1980 al 1992, cal destacar-ne l’impuls, des de Girona, del premi de novel·la Prudenci Bertrana i la creació de la Fundació del mateix nom.
 
Casino Llagosterenc. Entitat de Llagostera, al Gironès, fundada l’any 1856 en el marc del moviment associatiu que viu Llagostera al segle XIX, vinculat a l’expansió de la indústria surotapera. La seu actual, inaugurada el 1891 i reformada el 1929, respon als postulats academicistes del Noucentisme. Actualment disposa d’escoles de música i de dansa, entre d’altres activitats de dinamització cultural i social.
 
Els Pescadors de l’Escala. En el cinquantè aniversari de l’adopció oficial del nom d’un grup constituït a finals de la dècada de 1950, a aquesta població de l’Alt Empordà, pioner en un gènere de música popular que uneix tradició cultural i presència social. Per la seva tasca de recuperació, interpretació i difusió, a Catalunya i a l’exterior, de l’havanera, la cançó de taverna i altres cants, amb un gran nombre d’actuacions i enregistraments discogràfics.