Creu de Sant Jordi per a Rosa Gratacós, els Pescadors de l'Escala i el Casino Llagosterenc

El guardó és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat a una persona o una entitat

Redacció GironaInfo.cat
02 d'abril del 2014
El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 persones i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Entre els distingits hi ha tres gironins, Rosa Gratacós, de Banyoles, el Casino Llagosterenc i els Pescadors de l’Escala.
 
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Rosa Gratacós i Masanella. Pedagoga, nascuda a Banyoles (Pla de l’Estany). Pel seu treball pioner en la millora i revaloració de la formació artística en el sistema educatiu català. I també per la recerca sobre la percepció de l’art en les persones cegues, dins la qual ha escrit llibres i ha posat en marxa diversos projectes. Col·laboradora i assessora del Museu del Louvre, forma part d’organitzacions internacionals que treballen en l’educació dels invidents.

Casino Llagosterenc. Entitat de Llagostera, al Gironès, fundada l’any 1856 en el marc del moviment associatiu que viu Llagostera al segle XIX, vinculat a l’expansió de la indústria surotapera. La seu actual, inaugurada el 1891 i reformada el 1929, respon als postulats academicistes del Noucentisme. Actualment disposa d’escoles de música i de dansa, entre d’altres activitats de dinamització cultural i social.

Els Pescadors de l’Escala. En el cinquantè aniversari de l’adopció oficial del nom d’un grup constituït a finals de la dècada de 1950, a aquesta població de l’Alt Empordà, pioner en un gènere de música popular que uneix tradició cultural i presència social. Per la seva tasca de recuperació, interpretació i difusió, a Catalunya i a l’exterior, de l’havanera, la cançó de taverna i altres cants, amb un gran nombre d’actuacions i enregistraments discogràfics.