Núria Rial i Xavier Sabata inauguren l'Espai Ter

Dues de les veus joves més reeixides de l'actual panorama català, la bagenca Núria Rial i el berguedà Xavier Sabata, van ser les encarregades d'estrenar oficialment el flamant Auditori de Torroella Montgrí, denominat Espai Ter, dins el marc inaugural d'una nova edició, la trenta-tresena, del veterà festival empordanès. 

 

Tot i que la coincidència amb la inauguració dels mundials de natació barcelonins va manllevar cert protagonisme mediàtic i polític a l'acte, bona part dels representants del gremi cultural i musical català es van donar cita, el passat divendres 19 de juliol, als peus del Montgrí. Periodistes, directors d'equipaments, programadors, gestors culturals, melòmans i un ampli espectre de la societat cultural gironina i empordanesa van poder gaudir del que, molt probablement, serà el darrer gran equipament escènic que s'inauguri a Catalunya en molt de temps. 

 

Dos dels grans mestres del barroc madur, Georg Friedrich Händel i Antonio Vivaldi, van ser els protagonistes del bateig musical del nou escenari, on també s'hi pogué escoltar una ària del napolità Nicola Porpora i l'episòdica obertura de la pastoral Dafni d'Emanuele Gioacchino Cesare Rincón. Tot plegat, gràcies a l'acurada interpretació de la soprano i el contratenor naturals de les terres de la Catalunya Central, acompanyats per la formació resident del festival, l'Acadèmia 1750, dirigida en aquesta ocasió pel prestigiós concertino italià Enrico Onofri. 

 

Malgrat que la selecció de les peces del programa i, sobretot, la seva organització no van acabar de rutllar del tot a la primera part –mostra d'això, el fet que la interpretació de l'amorós duet handelià "Caro amico amplesso!" (Poro, re dell'indie) com a peça d'entrada passes sense pena ni gloria, mentre que el seu bis al final aconseguí un sonora ovació-, després del descans, l'exhibició canora dels solistes va desfermar l'entusiasme del públic que atapeïa les gairebé cinc-centes localitats disponibles del recinte. 

 

L'empremta i la intensitat dramàtica de Xavier Sabata, així com el seu magistral domini de la coloratura, van fer les delícies a l'escena de bravura de l'Ifigenia in Aulide de Porpora. Mentre que, al seu torn, el cant natural i immaculat de Núria Rial va ungir de lluminositat els pentagrames handelians i vivaldians dedicats als personatges de Cleopatra (Giulio Cesare in Egipto) i Megacle (L'olimpiade), respectivament. A les envejables qualitats canores d'ambdós intèrprets, cal afegir-hi, a més, l'exquisit i sumptuós empastament tímbric de les seves veus en els duets, un autèntic regal per a les oïdes. 

 

En el terreny instrumental, menció especial mereix la interpretació del veterà violinista Enrico Onofri. Incisiu i dinàmic com a conductor des del primer violí –com a segon vam comptar amb la privilegiada prestació de l'esplèndida Farran James-, el mestre italià va fer gala també del seu virtuosisme com a solista en la vibrant interpretació que oferí del Concert per a violí en Sol menor, opus, 8, núm.8 d'il Prete Rosso. Una llàstima que no s'aprofités l'ocasió, tenint aquesta parella de violinistes de luxe, per a programar algun dels altres brillants concerts per a cordes del mestre venecià. Per contra, el repertori instrumental es completà amb la testimonial introduzione de l'esmentada Dafni i un concert per a flauta solista, on s'acusà la interpretació, més esforçada que virtuosística, del president de la formació. 

 

A l'èxit musical de la vetllada hi contribuí en gran mesura la meravellosa acústica de la nova sala, la qual, a l'espera de les reformes d'acondicionament pendents, va causar una esplèndida impressió. 

 

Així doncs, podem confirmar definitivament que el Festival de Torroella de Montgrí compta ja amb un escenari que fa justícia a la seva brillant i prestigiosa trajectòria artística.