L'assassí en sèrie més prolífic dels darrers temps podrà explicar què el va portar a emmetzinar onze ancians al geriàtric on treballava com a zelador. L'Audiència de Girona ha fixat per dilluns a la tarda l'esperada declaració de Joan Vila, un dels processats que més expectació ha aixecat arreu del país. Està previst que el judici s'allargui ben bé dues setmanes durant les quals declararan més de 120 persones, entre testimonis i pèrits.
El judici serà l'episodi final d'un serial que va començar el 19 d'octubre del 2010 quan els Mossos d'Esquadra van detenir el zelador com a sospitós de matar una interna fent-li ingerir lleixiu. D'entrada, res feia augurar el que vindria després: tota una sèrie d'assassinats confessats, exhumacions de cadàvers al cementiri i la descoberta d'uns mètodes per matar esfereïdors que el zelador portava més de dos anys posant en pràctica.
Joan Vila s'enfronta a més de 200 anys de presó pels onze assassinats, que li demanen les famílies de les víctimes. El fiscal, per la seva banda, demana una pena de 194 anys. Enrique Barata sosté que Vila "aprofitava que les víctimes eren persones d'edat avançada, amb mobilitat reduïda i que es trobaven soles a la seva habitació".
Tres formes de matar
L'escrit concreta que, en el moment de matar les víctimes, Joan Vila solia utilitzar tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. "Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes", recull el relat del fiscal.
Amb aquest mètode, Joan Vila va acabar amb la vida de Montserrat Canalias (morta el 25 de setembre del 2010), Joan Canal (de 94 anys, mort el 19 de setembre del 2010), Lluís Salleras (de 84 anys, mort el 21d'agost del 2010), Carme Vilanova (de 80 anys, morta l'11 de juliol del 2010), Teresa Puig (de 89 anys, morta el 14 de febrer del 2010) i Rosa Baburés (de 88 anys, morta el 29 d'agost del 2009).
D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb les seves vides injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. Això va passar, segons sosté el fiscal, amb les internes Francisca Matilde Fillol (morta el 19 d'octubre del 2009) i Isidra García (de 85 anys, morta la matinada del 28 de juny del 2010).
Lleixiu i desincrustant
A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores -com indica el fiscal- el zelador va provocar "greus patiments" a les seves víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una "xeringa de grans dimensions", els va injectar àcid desincrustant a la boca.
Com recull l'escrit, amb aquest mètode Vila va matar tres internes: Sabina Masllorenç (de 88 anys, morta el 12 d'octubre del 2010), Montserrat Guillamet (de 88 anys, morta el 16 d'octubre del 2010) i Francisca Gironès (de 85 anys, morta la matinada del 18 d'octubre del 2010).
En tots aquests casos, la ingesta de càustics va provocar "tos, vòmits i convulsions" a les ancianes, que van morir després d'un "gran patiment", com recull l'escrit. Per això, el fiscal afegeix a aquests assassinats l'agreujant d'acarnissament.
Més de 200 anys de presó
El fiscal demana per a Joan Vila una pena de setze anys de presó per a cadascun dels vuit assassinats amb atenuant de confessió, i eleva la petició fins als 22 anys en el cas dels tres darrers crims. En total, doncs, el zelador d'Olot s'enfronta a una condemna de 194 anys.
A més, el fiscal rebutja categòricament que Joan Vila estigui afectat per un trastorn mental i posa en dubte les afirmacions del zelador, que assegura que cometia els crims per compassió i per estalviar patiment a les víctimes. "En els tres darrers assassinats, quan els hi va subministrar lleixiu i càustics, va provocar patiments innecessaris a les ancianes", conclou Barata.
A banda del fiscal, també hi ha tres acusacions particulars que representen les famílies de les víctimes exercides pels lletrats Rafel Berga, Jaume Dalmau i Jordi Coma i compareix com a responsable civil subsidiari el mateix geriàtric la Caritat, que podria assumir part del pagament de les indemnitzacions als familiars de les víctimes
Llibertat vigilada
Segons el relat de la defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, Joan Vila era un cuidador "exemplar, totalment entregat a la seva feina i disposat sempre a ajudar els ancians". La defensa assegura que el zelador va patir una "alteració psíquica" que no es correspon amb cap malaltia mental que el feia creure que matar els ancians era una conducta "moralment bona". Per això, relata la defensa, Vila no tenia cap sentit de culpabilitat ni sentia cap penediment.
El lletrat de la defensa qualifica els fets d'onze delictes d'assassinat però demana que li apliquin al processat un eximent complet perquè considera que en el moment de cometre els crims, patia una anomalia psíquica que li impedia comprendre que estava actuant malament.
Per això, Monguilod demana que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada mentre segueix tractament mèdic extern sota control judicial i amb l'obligació de comunicar al tribunal qualsevol canvi de domicili i lloc de feina. Els pares de Joan Vila viuen a Castellfollit de la Roca.