Més enllà de Damm i Moritz

Unes 90 microempreses produeixen centenars de cerveses que la "Guia de Cerveses de Catalunya" analitza a fons

per NacióGirona , 1 d'abril de 2013 a les 09:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un tast de cervesa artesana. Foto: Adrià Costa/Nació Digital.

Catalunya és terra de vins. Alguns, de primer nivell mundial. Però, cada cop més, també està sent terra de cerveses, produïdes per microcerveseries escampades arreu de les comarques que fins i tot ja comencen a treure el nas a l'exterior. Tot aquest panorama és el que han radiografiat Jordi Expósito i Joan Villar-i-Martí a la Guia de cerveses de Catalunya (Editorial Base), un extens recull dels gairebé 600 beuratges alcohòlics fermentats que es produeixen al país.


En un primer moment, el lector no aficionat a les cerveses pot dubtar de si hi ha gaire més cerveseries que les dues o tres més conegudes. Però, un cop hi posa el focus, descobreix que, "de la mateixa manera que hi ha un vi per a cada plat, també hi ha una cervesa per a cada plat. Hi ha cerveses d'aperitiu, per acompanyar plats de peix i per a les postres, i ho hem d'anar aprenent", explica Expósito a Nació Digital.

"Aquí, la gent està molt acostumada a un sol tipus de cervesa, la lager, com poden ser l'Estrella Damm, la Moritz la Mahou..., és l'estil dominant. Però, cada cop més, la gent està descobrint que hi ha una altra manera de fer cervesa, i ho està valorant. És una altra manera de concebre la cervesa, de veure-la com una cosa artesana en comptes de comercial", puntualitza.


La guia, lluny de voler establir cap cànon o classificació, és un catàleg exhaustiu i acrític dels productes que ofereixen gairebé 90 cerveseries de Catalunya i Andorra, detallant-ne l'estil (ale, weissbier, stout, IPA, porter...), el tipus de fermentació, el volum d'alcohol, la temperatura idònia de consum, els plats amb què marida... Per tant, no puntua quina cervesa catalana és millor o pitjor, sinó que dóna la màxima informació possible al lector perquè pugui ser ell mateix qui les tasti i les valori.

La inspiració que ve del nord


Tot i que és a Begues (el Baix Llobregat) on hi ha documentada la cervesa més antiga del Vell Continent, ja fa més de 5.000 anys, i que el mestre Rupert de Nola i les seves cerveses "à la catalane" van fer furor a les corts europees del segle XV, a la Catalunya del segle XX parlar de cervesa pràcticament era parlar només de Damm, Moritz o San Miguel.

No va ser fins al 1993 que l'anglès afincat a Barcelona Steve Huxley va obrir el primer brewpub català, la Barcelona Brewing Company, on hi feia cursets d'elaboració de cervesa artesana. El 1997 va fundar l'Associació Húmulus Lúpulus Cultura de la Cervesa, mentre que, paral·lelament, va néixer la Catalunya Home Brewers-Asociación Cultural Amigos de la Cerveza. Entre l'una i l'altra van contribuir a fermentar l'actual panorama microcerveser.

Finalment, el 2005 va néixer la primera microcervesera catalana, Llúpols i Llevats, a l'Hospitalet de Llobregat, amb la seva afamada Glops. El 2007 van irrompre en escena la Companyia Cervesera del Montseny, les cerveses Rosita, Les Clandestines...; el 2008, les Ales Agullons, les Guineu... I, a partir d'aquí, la proliferació de la cervesa artesana ha estat total, amb productores a 27 comarques i una trentena de fires arreu del país.

Tot i l'amplitud de la guia, les seves més de 300 pàgines no recullen el fenomen cerveser nord-català, les cerveses Cap d'Ona. Segons Expósito, la dinàmica cervesera de Catalunya Nord té un origen diferent del del Principat, i més aviat s'explica pel mimetisme que a Argelers de la Marenda hi pot haver hagut amb les zones del nord de França frontereres amb Bèlgica o Alemanya.

Malgrat la frontera, les primeres 20.000 "Rosites", d'Alcover (l'Alt Camp), es van produir a la Brasserie Artisanale des Alberes. Tota una mescla nord-sud més enllà de barreres polítiques.


Fira de la Cervesa Artesana de Pardines. Foto: Xevi Mas.

La fira permet descobrir el procés per elaborar la cervesa artesana. Foto: Xevi Mas

 

Arxivat a:
Societat, artesania, cervesa
Participació