Les diputacions de Lleida i Girona estudien recòrrer la sentència

EL TSJC ha tombat diversos articles del reglament lingüístic dels dos ens

Redacció
22 de març del 2013
Imatge del Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa a la Diputació de Lleida.
Imatge del Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa a la Diputació de Lleida. | ACN
Imatge del Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa a la Diputació de Lleida. Foto: ACN

Les diputacions de Lleida i Girona estudien recórrer al Tribunal Suprem a la sentència del TSJC que anul·la, arran d'un recurs de Convivència Cívica Catalana, l'ús "preferent" de la llengua catalana en el reglament d'usos lingüístics de les dues  institucions.

Pel president de la diputyació de Lleida, Joan Reñé, els efectes que suposa la sentència "seran mínims" per la Diputació ja que "en cap cas posa en qüestió el que és l'ús habitual i normal de la llengua catalana" a la institució, si no tot el contrari, perquè "de forma imperativa manifesta que s'han de continuar treballant els expedients administratius en llengua catalana dins la institució". Tot i això, ha mostrat la seva "insatisfacció" pel fet de "no entendre que en aquests moments algú continuï generant problemes allà on no hi són". Reñé ha manifestat que "amb tota probabilitat" la Diputació de Lleida recorrerà la sentència del TSJC en contra de l'ús preferent del català a la institució tot i que de moment els serveis jurídics de l'ens ho estan valorant encara.  

Per la seva banda, el portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha explicat que ja han donat l'ordre als serveis jurídics d'estudiar les vies per interposar recurs a la sentència del TSJC. El reglament lingüístic de l'aquest ens va ser aprovat per unanimitat el maig del 2010 i, malgrat que Piñeira assegura que acaten la decisió judicial, també alerta que no canviaran el contingut fins que s'esgoti la via del recurs. El portaveu de CiU ha criticat la decisió de Convivència Cívica Catalana de qüestionar el reglament i ha assegurat que és "un nou atac al català per part d'una minoria que vol instrumentalitzar la qüestió lingüística".