Girona aprova el pressupost després de llargues setmanes de negociacions

Les abstencions del PSC i ICV han permès que l'alcalde Puigdemont no hagués de recórrer a la moció de confiança

per NacióGirona, 12 de març de 2013 a les 19:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tania Tapia (ACN).- Girona disposa finalment del pressupost per a aquest 2013 després de setmanes de dures negociacions. CiU ha comptat amb les anunciades abstencions del PSC i ICV per tirar endavant els comptes. L'alcalde, Carles Puigdemont, ha agraït als dos grups que s'hagin sumat a un acord "en clau de ciutat i no de partit" i hagin volgut trobar "denominadors comuns".

El ple també ha acordat -amb els vots en contra de CUP i ICV- prorrogar fins al 2020 el contracte de la gestió del servei d'aigües a l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que haurà de reduir de 7,5 MEUR a 3 MEUR el seu deute. La PAH ha irromput a la sessió per demanar a l'alcalde que aturi tots els desnonaments.


Després d'intenses negociacions, el ple de Girona ha pogut aprovar definitivament el pressupost d'aquest any, que supera els 98,5 MEUR. Gràcies a l'abstenció del PSC -anunciada el dissabte-, l'alcalde, Carles Puigdemont, ha retirat la qüestió de confiança que havia previst com a maniobra política que el permetés aprovar el pressupost.

L'alcalde ha remarcat la voluntat negociadora que ha tingut l'equip de govern "fins al darrer moment". "Ha quedat clar que la voluntat d'arribar a acords era més forta que la intenció d'aprovar el pressupost per la via de la qüestió de confiança", ha manifestat Puigdemont, que reconeix que són "acords de mínims" però que reflecteixen una "nova manera de fer política que reclama la majoria de la ciutadania".


Per a l'alcalde, l'acord amb el PSC i ICV és "motiu d'orgull" perquè han prevalgut "els acords en clau de ciutat i no de partit". "L'acord no ha estat senzill ni còmode, és un pas del que ens hem de sentir orgullosos", ha valorat.

Durant el debat, els grups han tornat a reiterar els seus posicionaments. "Som coherents i mantenim la nostra abstenció, tot i que no és el nostre pressupost", ha manifestat Núria Terés (ICV). Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Jordi Navarro, ha recordat perquè el seu grup ha retrocedit de l'abstenció de l'aprovació inicial fins al vot en contra de l'aprovació definitiva.


"La visió del PPC no ha canviat i menys quan ens han refusat les 34 al·legacions que hem presentat", ha recriminat la portaveu popular, Concepció Veray, que ha tornat a votar en contra. La portaveu popular ha assegurat que "admira" el què ha fet la CUP perquè ha aconseguit introduir més canvis en el pressupost que el PSC, tot i que ha acabat votant en contra.

Un acord in extremis del PSC i CIU

El pressupost del 2013 és de 98,5 MEUR, amb gairebé 6 MEUR destinats a inversions. L'acord entre CiU i PSC suposa refer alguns dels capítols i, per exemple, incorpora 300.000 euros per programes de foment de l'ocupació i lluita contra l'atur, un pla d'ocupació juvenil (200.000 euros) o un pla de xoc contra la pobresa infantil (200.000), entre d'altres.

Les dues formacions també han pactat que els romanents del pressupost del 2012 per a obres a l'antic cinema Modern i la Casa Pastors es mantinguin aquest any (són 830.000 euros), que la despesa en llums de Nadal no superi els 100.000 euros i la reducció de 30.000 euros de les despeses de comunicació del consistori.

La regidora Sílvia Paneque (PSC) ha justificat l'abstenció i ha dit que era "inoportú" que l'alcalde es proposés aprovar els comptes a través d'una qüestió de confiança. "Per això, vam insistir en la necessitat de diàleg per evitar que la ciutat quedés aturada", ha defensat Paneque, que diu que el seu grup "no ha presentat resistència", tot i que inicialment l'equip de govern els havia anunciat que no acceptaven cap de les seves al·legacions.

No obstant això, les dues formacions han aconseguit acostar posicions. "Serem exigents en l'execució de les partides que hem aprovat", ha alertat Paneque, que considera que la proposta final és "prou bona". "Les forces d'esquerres hem tingut una actuació constructiva", ha assegurat.

Aprovada la pròrroga de les aigües

El ple també ha aprovat una pròrroga de vuit anys -és la segona i última que pot demanar- per a l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. CiU i PPC han votat a favor, el PSC s'ha abstingut i han votat en contra ICV i la CUP. L'empresa té un deute de 7,5 MEUR per crèdits que ha anat demanant per fer infraestructures i la pròrroga preveu un pla econòmic i financer per reduir-lo fins als 3 MEUR el 2020. A més, l'empresa haurà de fer  obres de manteniment per valor de 3.170.000 euros durant aquests vuit anys.

Previ al debat dels grups polítics, un portaveu de l'Ateneu Naturalista de Girona, Aleix Pagès, ha explicat que fa dos mesos que han iniciat una campanya per demanar la municipalització de l'empresa d'aigües. Durant la campanya han recollit més de 400 signatures i una vintena d'entitats s'han sumat al seu posicionament. També ha demanat que la pròrroga sigui provisional i es faci una audiència pública perquè els ciutadans exposin dubtes i l'ajuntament exposi què vol fer passada la pròrroga de vuit anys.

Des d'ICV, el portaveu, Joan Olòriz, ha assegurat que mai s'ha fet un debat sobre el servei de l'aigua a Girona. "Estem davant d'un debat polític i no tècnic ni econòmic", ha defensat el portaveu ecologista, que aposta per la municipalització del servei. Olòriz ha coincidit amb els naturalistes i ha demanat que la pròrroga sigui provisional (de només tres mesos) i s'obri un debat ciutadà sobre si és possible que els ajuntaments controlin el servei.

El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, ha defensat que hi ha d'haver un "accés públic" a l'aigua i que és "immoral" que la gestió recaigui en empreses privades "que s'enriqueixen amb un recurs bàsic". "Una pròrroga de vuit anys ens hipoteca i volem fer un debat públic i transparent", ha demanat Navarro, que defensa que la plantilla "s'ha de blindar" i que la municipalització hauria de ser una realitat aquest mateix mandat.

El PPC ha defensat que és important haver signat el conveni per reduir el deute, tal i com s'ha fet. "El servei ha funcionat bé i les instal·lacions són bones", ha defensat la portaveu, Concepció Veray. La portaveu del PSC, Pia Bosch, ha argumentat l'abstenció del grup perquè, tot i que defensa que el servei que es presta és bo, ha demanat deixar l'aprovació per al ple del 26 de març per poder tenir més temps per informar-se.

Per la seva banda, l'alcalde, Carles Puigdemont, ha remarcat que l'aigua és un dels temes que menys queixes rep dels ciutadans i que, per això, entenen que el servei es presta correctament. L'alcalde també ha detallat que en aquests anys els preus de l'aigua els marcarà l'ajuntament i que s'ha fixat com a topall l'augment de l'IPC. També ha explicat que a partir d'ara els ajuntaments tenen dret a veto al consell d'administració i, per això, ha garantit el compromís de mantenir la plantilla.

Unes auditories polèmiques

La regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha explicat que a principis de mandat l'interventor de l'Estat va demanar "aleatòriament" informació sobre dues contractacions d'obres que havien rebut diners del govern espanyol de l'anomenat 'Pla Zapatero'. En els dos casos, l'Estat va detectar irregularitats i ha ordenat a l'ajuntament retornar part dels diners que havia donat a l'ajuntament per subvencionar les obres. En concret, en un dels casos -la substitució de finestres al CEIP Carme Auguet-, el consistori ha de retornar 55.315 euros.

Davant d'aquesta situació, Planas ha explicat que van encarregar dues auditories externes per revisar els procediments que se segueixen tant des del servei de Patrimoni conm el de Contractació "per detectar possibles casos similars". Els dos estudis ascendeixen a 35.000 euros i l'oposició ha recriminat a l'equip de govern que ja conegui els resultats i no els hagi comunicat als portaveus. Alguns grups han demanat una junta extraordinària de portaveus per tractar aquest tema ja que, segons han posat de manifest, hi ha contradiccions entre les conclusions de les auditories i els informes dels tècnics de l'ajuntament.

Un inici mogut

Quan el ple acabava de començar, la portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, ha irromput en la sessió per demanar a l'alcalde que declari "l'emergència habitacional" a la ciutat i aturi tots els desnonaments. L'alcalde, Carles Puigdemont, ha recordat a la portaveu que s'ha modificat el reglament per permetre que les entitats puguin intervenir i li ha recriminat que se salti el procediment. Com que Afuera no ha afluixat, l'alcalde li ha permès exposar el seu posicionament.

"Sí que es pot però no volen, rumiïn el que estan fent i vinguin a les assemblees de la plataforma", ha demanat Afuera, arropada per una trentena dels membres de la PAH que duien les armilles verdes que identifiquen el moviment i diverses pancartes. Després de la seva intervenció, els membres de la PAH han sortit al carrer, on han continuat cridant proclames. La policia ha controlat l'accés al ple mentre ha durat la concentració dels membres de la PAH fora de l'edifici.

 

Participació