Rafel Nadal guanya el 13è premi Amat-Piniella

L'obra "Quan érem feliços" (Destino, 2012), del periodista gironí Rafel Nadal, ha resultat guanyadora de la tretzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per setè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l'organitzen Òmnium Cultural del Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.

 

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a la sala petita del teatre Kursaal, i s'ha comptat amb la presència de diverses autoritats. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació de Brossa Quartet, amb l'espectacle "Músiques de l'Holocaust", que incloïa textos d'Amat-Piniella.

 

Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Joan Pinyol, Albert Villaró, Joan Vilamala, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat a favor de l'obra "Quan érem feliços", de Rafel Nadal. L'autor s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach i Barcelona cau, de Valentí Puig.

 

L'acte s'ha emmarcat en la jornada d'inici de les activitats per commemorar el centenari del naixement de l'autor que dóna nom al premi. Poques hores abans, davant de l'edifici del casino, s'havia inaugurat un conjunt escultòric, creat també per l'escultor Ramon Oms, dedicat a Joaquim Amat-Piniella, i que ha estat possible gràcies a la iniciativa d'Òmnium Bages i a l'aportació, per subscripció popular, dels recursos necessaris.

 

Rafel Nadal (Girona, 1954) és un conegut periodista català. Ha treballat en diversos diaris i ha ocupat càrrecs de responsabilitat en empreses editores i en grups de comunicació. Va ser director d'El Periódico entre 2006 i 2010. Actualment escriu a La Vanguardia i col·labora a RAC1, TV3 i 8TV. El 2011 va publicar Els mandarins, un conjunt de retrats de polítics i personatges poderosos. "Quan érem feliços" ja va guanyar el premi Josep Pla del 2012.

 

Entre el llibre de memòries, la novel·la i l'anecdotari nostàlgic, "Quan érem feliços" podria definir-se com un recull de flaixos autobiogràfics de la infantesa gironina del fill d'una família nombrosa i benestant.

 

Nadal té l'habilitat d'explicar-se a través de la seva experiència com a infant. Sovint, un episodi infantil li serveix per fer una reflexió vital, o bé per seguir un fil fins a l'actualitat, o, encara, per evocar la memòria col·lectiva. I és que el protagonista de "Quan érem feliços" no és tan sols Rafel Nadal, ho són també els espais geogràfics que s'evoquen, especialment la Girona dels anys seixanta, i els Nadal-Farreras, una família de la renovada burgesia liberal, molt arrelada a la ciutat. L'autor, de fet, parla gairebé sempre en plural, perquè la seva experiència podria ser subscrita per qualsevol dels seus onze germans. La prosa àgil, versemblant i directa (amb un estil, en alguns passatges, força planià), deixa constància, en primer lloc, del passat familiar dels Nadal-Farreras (una de les famílies catalanes que potser millor encarna la renovada petita burgesia liberal), especialment durant la guerra. A partir d'aquí, amb un fil cronològic més o menys definit, Rafel Nadal va saltant endavant i endarrere en el temps. Recupera el passat i el conserva, en part per explicar el present. Com la magdalena de Proust, el record infantil de llocs, situacions o persones el porten a evocar altres llocs o situacions, també passades, però en alguns casos més recents.

 

La primera meitat del llibre, que inclou algunes de les pàgines més interessants, l'ocupa la part gironina, fins al punt que la ciutat (amb la qual la família manté tants vincles) agafa un veritable protagonisme. La segona meitat es desplaça cap a can Cantalozella, el mas d'Aiguaviva on anaven al setembre; el Collell, l'internat religiós on enviaven els germans cap als deu anys; i, especialment, la costa (la Fosca, l'Escala, Palamós...), on els Nadal passaven els estius. I, encara, els darrers capítols repassen episodis que marquen l'inici de la maduresa i el final de la joventut: l'estada a París o, sobretot, la mort d'un dels germans el 1991

 

A banda de l'encert de centrar-se en la seva pàtria infantil, i de parlar de la família –de la seva, però a la vegada, per extensió, de moltes altres famílies catalanes— amb certa honestedat, es possible que l'èxit de "Quan érem feliços" es degui també a la capacitat de Nadal d'aglutinar una lletania d'experiències que identifiquen el passat de tota una generació, la dels qui van ser infants als anys seixanta.

 

A part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:

 

És una novel·la voluntariosa sobre l'amistat i l'amor, però també sobre l'odi i altres baixeses, protagonitzada per dos joves de la generació dels qui van fer-se grans durant la guerra. Demostra, capítol rere capítol, les bones aptituds com a narrador d'un dels cantautors europeus més importants de les darreres dècades. La Barceloneta dels anys vint i trenta, molt ben recreada per l'autor, s'erigeix també com a protagonista del relat.

 

És la història, en forma de novel·la curta, d'un agent doble (del SIM i de la quinta columna) que, impassible, assisteix als tres últims dies de la guerra a Barcelona, "una terrible mitomàquia d'existències", mentre tothom espera l'entrada de l'exèrcit franquista. El to –entre líric i apocalíptic— i el personatge –impertorbable i indiferent— són potser els valors que val més la pena destacar de l'obra d'aquest escriptor mallorquí.