Mas i Rajoy inauguren avui el TGV de Girona a Figueres

El viatge dura 37 min. des de Barcelona a Girona i 53 min. fins a Figueres. L'obertura del servei als passatgers és demà dimecres

Redacció
08 de gener del 2013
La línia connecta amb Figueres.
La línia connecta amb Figueres. | Marina López / ACN.
La línia connecta amb Figueres. Foto: Marina López / ACN.

El Tren d'Alta Velocitat (TAV) unirà aquest dimarts Barcelona amb Girona i Figueres. Després de connectar amb Lleida el 2003, a Tarragona el 2006, a Barcelona el 2008, i d'enllaçar Figueres amb França des de 2010, el TAV connectarà finalment amb Girona.

El trajecte entre Barcelona i Girona durarà 37 minuts, mentre que fins a Figueres serà de 53 minuts. Hi haurà diàriament vuit trens entre Madrid i Figueres i vuit trens Avant que comunicaran les quatre capitals catalanes. La línia també tindrà dues connexions diàries amb França. El president de la Generalitat, Artur Mas, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el Príncep Felip inauguraran el nou tram de la línia aquest dimarts al matí.

L'operadora Renfe ha informat que el trajecte entre la capital de l'Alt Empordà i la capital catalana es reduirà a 53 minuts, amb un preu de bitllet des de 8,89 euros, i entre Girona i Barcelona es podrà viatjar en 37 minuts pagant des de 6,91 euros. Aquests preus seran per abonaments de deu viatges a gastar en deu dies. Un total de nou trens uniran Girona amb Barcelona i vuit continuaran fins a Madrid, on es podrà arribar amb 3 hores i 32 minuts mentre que dos d'ells enllaçaran amb París.

La connexió internacional directa entre Espanya i França no estarà completa fins a l'abril, ja que els usuaris hauran de fer transbord a Figueres per prosseguir el camí cap a la frontera mentre els trens AVE espanyols no estiguin homologats per circular per les vies franceses. Aquesta limitació temporal afegeix més gravetat a una connexió ferroviària d'alta velocitat que arriba a Girona i s'apropa a la frontera amb França amb una dècada de retard i més de 20 anys després que l'Estat completés la unió per TAV entre Madrid i Sevilla.

Des de Barcelona, el TAV sortirà en direcció a Girona des de l'Estació de Sants, travessant la capital catalana pel subsòl i passant per sota de la Sagrada Família, un dels aspectes del projecte que van generar més polèmica. A partir d'allí, els combois continuaran directes fins a Girona, ja que l'Estació de la Sagrera no estarà operativa fins el 2016, així com tampoc s'espera que l'Estat executi a curt termini l'estació prevista a l'Aeroport del Prat.

Inauguració amb obres pendents a Girona

L'arribada de l'alta velocitat a Girona ha suposat haver de perforar el subsòl de la ciutat per construir-hi dos túnels i una gran estació subterrània. Aquesta estació s'ha fet al costat de la de Renfe i inclou -a banda de les andanes del TAV- dos plantes amb més d'un miler d'aparcaments i l'estació d'autobusos. Per a tot plegat han calgut més de quatre anys i mig d'obres i, quan dimarts travessi el subsòl de la ciutat el primer TAV, algunes d'aquestes infraestructures encara no estaran acabades.

L'estació que acollirà els primers viatges s'havia concebut com a un emplaçament provisional però el fet que l'Estat hagi descartat soterrar el tren convencional fa que tingui les funcions d'estació definitiva. Foment ha unit l'actual estació de Renfe (on s'hauran de comprar els bitllets de l'alta velocitat) amb la nova del TAV a través d'un 'finger'. A través d'aquest passadís, els passatgers de l'alta velocitat podran anar a l'edifici de la nova estació i, allà, accedir a les vies soterrades.

L'Ajuntament de Girona ha demanat a Adif que aquest passadís sigui subterrani per tal de poder disposar de més espai alliberat a la zona de l'antic Parc Central -on s'ha excavat tota la nova estació subterrània- i que l'impacte de la nova estació del TAV sigui menor.

Quan comencin a circular els trens d'alta velocitat tampoc estaran acabades ni les plantes d'aparcament soterrani ni l'estació d'autobusos, que ha de fer la Generalitat. A més, tota la zona del parc Central encara està pendent de ser reposada i el consistori preveu que siguin els veïns, a través d'un procés participatiu, els que decideixen com volen que torni a ser el que havia estat un dels pulmons de la ciutat