07
de setembre
del
2012
Santa Coloma de Farners viu amb un especial significat i emoció aquesta Diada Nacional de Catalunya i ho fa recordant els fets que es van viure a Santa Coloma de Farners l’any 1640 i que van ser l’inici de la guerra dels Segadors
Deu autocars, cotxes particulars i trens portaran una important representació de colomencs i colomenques fins Barcelona per participar a la manifestació unitària de l’11 de setembre.
Com a acte previ a la Diada Nacional de Catalunya, el proper dissabte 8 de setembre es farà la caminada per la independència entre Riudarenes i Santa Coloma, acabant amb una botifarrada a la plaça Farners. Entre les 19:00 h i les 20:00 h, l’alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà, hissarà l’estelada a la rotonda d’entrada a la capital de la Selva.
Els Segadors de 1640
En ple segle XXI, Santa Coloma de Farners té més presents que mai els fets viscuts el segle XVII quan el poble es va negar a donar allotjament a les tropes del comte-duc d’Olivares, ministre de Felip IV. Aquesta negativa va portar fins a la capital de la Selva l’agutzil reial, Monrodon. El poble es va veure sotmès i humiliat pels soldats. El terç estava format per 16 companyies, més de 1000 boques per alimentar en una població que era de 900 habitants.
Davant d’aquesta situació la revolta era imminent i el 30 d’abril de 1640, Monrodon i els seus seguidors van ser assassinats. Com a resposta, les tropes de Felip IV van cremar cases, masies i l’església en una clara voluntat de fer desaparèixer la població, de reduir-la a les cendres, però els colomencs van plantar cara a les tropes reials donant inici a la guerra dels Segadors, preludi de la guerra Successió.
Després dels successos de 1640 a Santa Coloma de Farners, la Junta de Ejecución, Consejo de Aragónva resoldre “Es necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farnés donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se elimine de los libros de la provincia”
Precisament, l’escriptor i advocat Quim Torra, pregoner de la Festa Major de Santa Coloma de Farners 2011, va titular el seu pregó “La mirada dels segadors” manifestant que “Si mai algú us pregunta perquè us sentiu orgullosos de Santa Coloma contesteu-li que us miri els ulls, perquè en ells hi veurà la mirada de la història, de la vida i de la llibertat”.
Quim Torra explicava també en el seu pregó que tots els colomencs som fruit de fets importants esdevinguts l’any 1640 “quan un grup de pagesos i ferrers i adobers i serrallers i taverners van decidir revoltar-se contra l’ultratge i l’explotació, farts de ser trepitjats i humiliats per les tropes del rei d’Espanya. I en aquell minut que els nostres avantpassats agafaren les falçs i les forques, els bastons i les fangues, nosaltres vam néixer i vam obrir els ulls. Perquè érem nosaltres també que corríem aquí mateix, ara fa 371 anys, el 30 d’abril de 1640, en el grapat de cases al redós d’una petita església que era aleshores el nostre poble, amb els esclops i les espardenyes, i una faixa vermella i unes camises estripades i uns pantalons bruts i apedaçats. Corríem enfurismats, embogits, folls d’ira. A la fi vam aconseguir acorralar l’odiós agutzil Monrodon, un català botifler que traïa la seva terra, en una caseta d’una planta del barri del Raval. I hi vam calar foc”.
Tres-cents setanta-dos anys després, els colomencs i colomenques “segadors del segle XXI” tornen a Barcelona per reivindicar i reclamar la llibertat. Poques vegades s’havia viscut una resposta tant important a la crida feta. Fa dies que s’han omplert els 10 autocars previstos que sortiran els proper 11 de setembre cap a Barcelona. D’altres ho faran en vehicles particulars o en tren, el cas és que tots portaran fins a la ciutat comtal l’esperit d’aquells segadors colomencs que van protagonitzar els fets de 1640.
Deu autocars, cotxes particulars i trens portaran una important representació de colomencs i colomenques fins Barcelona per participar a la manifestació unitària de l’11 de setembre.
Com a acte previ a la Diada Nacional de Catalunya, el proper dissabte 8 de setembre es farà la caminada per la independència entre Riudarenes i Santa Coloma, acabant amb una botifarrada a la plaça Farners. Entre les 19:00 h i les 20:00 h, l’alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà, hissarà l’estelada a la rotonda d’entrada a la capital de la Selva.
Els Segadors de 1640
En ple segle XXI, Santa Coloma de Farners té més presents que mai els fets viscuts el segle XVII quan el poble es va negar a donar allotjament a les tropes del comte-duc d’Olivares, ministre de Felip IV. Aquesta negativa va portar fins a la capital de la Selva l’agutzil reial, Monrodon. El poble es va veure sotmès i humiliat pels soldats. El terç estava format per 16 companyies, més de 1000 boques per alimentar en una població que era de 900 habitants.
Davant d’aquesta situació la revolta era imminent i el 30 d’abril de 1640, Monrodon i els seus seguidors van ser assassinats. Com a resposta, les tropes de Felip IV van cremar cases, masies i l’església en una clara voluntat de fer desaparèixer la població, de reduir-la a les cendres, però els colomencs van plantar cara a les tropes reials donant inici a la guerra dels Segadors, preludi de la guerra Successió.
Després dels successos de 1640 a Santa Coloma de Farners, la Junta de Ejecución, Consejo de Aragónva resoldre “Es necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farnés donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se elimine de los libros de la provincia”
Precisament, l’escriptor i advocat Quim Torra, pregoner de la Festa Major de Santa Coloma de Farners 2011, va titular el seu pregó “La mirada dels segadors” manifestant que “Si mai algú us pregunta perquè us sentiu orgullosos de Santa Coloma contesteu-li que us miri els ulls, perquè en ells hi veurà la mirada de la història, de la vida i de la llibertat”.
Quim Torra explicava també en el seu pregó que tots els colomencs som fruit de fets importants esdevinguts l’any 1640 “quan un grup de pagesos i ferrers i adobers i serrallers i taverners van decidir revoltar-se contra l’ultratge i l’explotació, farts de ser trepitjats i humiliats per les tropes del rei d’Espanya. I en aquell minut que els nostres avantpassats agafaren les falçs i les forques, els bastons i les fangues, nosaltres vam néixer i vam obrir els ulls. Perquè érem nosaltres també que corríem aquí mateix, ara fa 371 anys, el 30 d’abril de 1640, en el grapat de cases al redós d’una petita església que era aleshores el nostre poble, amb els esclops i les espardenyes, i una faixa vermella i unes camises estripades i uns pantalons bruts i apedaçats. Corríem enfurismats, embogits, folls d’ira. A la fi vam aconseguir acorralar l’odiós agutzil Monrodon, un català botifler que traïa la seva terra, en una caseta d’una planta del barri del Raval. I hi vam calar foc”.
Tres-cents setanta-dos anys després, els colomencs i colomenques “segadors del segle XXI” tornen a Barcelona per reivindicar i reclamar la llibertat. Poques vegades s’havia viscut una resposta tant important a la crida feta. Fa dies que s’han omplert els 10 autocars previstos que sortiran els proper 11 de setembre cap a Barcelona. D’altres ho faran en vehicles particulars o en tren, el cas és que tots portaran fins a la ciutat comtal l’esperit d’aquells segadors colomencs que van protagonitzar els fets de 1640.