La PAH critica que un jutjat de Girona es nega a posposar un desnonament

La portaveu lamenta que hi hagi aquest "excés de zel" quan el banc està disposat a ajornar la data

| 19/07/2012 a les 19:00h
Arxivat a: Societat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/07/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Membres de la PAH davant els Jutjats de Girona aquest dijous. Foto: Marina López / ACN

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha criticat que un jutjat de Girona s'hagi negat a posposar el desnonament d'una família. La portaveu, Marta Afuera, ha assegurat que l'entitat bancària amb qui tenien signada la hipoteca està d'acord amb buscar una nova data perquè la família encara no té un lloc on viure. "No entenem aquest excés de zel si el banc també hi està d'acord", ha lamentat Afuera. En Lluís Barrilado, la Maria de la Sierra i el seu fill de 7 anys seran desnonats del pis de Girona el dia 27 de juliol si la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 de Girona no s'avé a un canvi de data.

En Lluís Barrilado, la Maria de la Sierra i el seu fill de 7 anys viuen en un pis de Girona del qual hauran de marxar. Per ara, no tenen cap altre lloc on anar a viure. Per això, estaven en tractes amb Bankia, el banc on havien contractat la hipoteca, per veure si podien quedar-se al pis pagant un lloguer o si trobaven una solució al deute que els quedat pendent amb el banc. "Com a mínim, havien accedit a posposar el desnonament fins que tinguin un lloc on viure", ha explicat Marta Afuera.

Per això, la PAH critica que hagi estat la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 qui hagi insistit en fixar una data per al mes de juliol, quan afectats i banc estaven d'acord amb deixar-ho per setembre. Membres de la PAH han anat a avui a jutjats per intentar parlar amb la jutgessa i solucionar la situació.

Segons ha detallat Afuera, han parlat amb la secretària judicial que els ha dit que necessitava un document per escrit de Bankia per poder posposar aquest desnonament. "Tenim la paraula de Bankia, esperem que compleixi", ha explicat Afuera que lamenta que, mentrestant, una família amb un nen petit estigui "patint perquè no saben on viuran".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos militars fan pràctiques amb un dels nous vehicles que han arribat a la base de Sant Climent Sescebes. | Maria Garcia
01/01/1970
Sant Climent Sescebes i els pobles veïns conviuen amb la base militar des de principis del segle XX, però la relació fa un temps que trontolla | Entre 400 i 500 soldats viuen a les instal·lacions de l’Alt Empordà, on s’entrenen per tot tipus de missions internacionals | La companyia viu una reorganització interna amb un canvi de concepte d’unitat i rebrà al llarg d’aquest any un centenar de vehicles blindats | Demà s’ha organitzat una doble mobilització contra les pràctiques militars a Girona i Celrà
Imatge de l'espectacle d'Asel Saralaeva
01/01/1970
El partit animalista qualifica el muntatge de la russa Asel Saralaeva de "lamentable" perquè està basat "en l'abús i el càstig"
Militars fent pràctiques de tir a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) | Maria Garcia
01/01/1970
Fins a 80 militars faran dilluns una marxa d’enduriment per les Gavarres, a cavall de Celrà i Girona | Els dos ajuntaments rebutgen la presència militar: per Girona és “una greu irresponsabilitat” i per Celrà “una provocació” | La CUP crida a manifestar-se dilluns contra les pràctiques de l’exèrcit amb una marxa de protesta al matí i una concentració a la tarda
Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep, el 2012 | ACN
01/01/1970
«Molts sirians d’Alep han hagut d’omplir maletes per, en caravana, fugir de les bombes. Molts no ho han pogut fer i esperen que tornin per poder viure en pau en aquesta terra que havia sigut el més semblant del paradís a la Terra»
Enric Millo, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El delegat del govern espanyol assegura que les trobades no sempre es fan públiques | La portaveu de l'executiu català, Neus Munté, desmenteix l'existència d'aquestes converses: "L'únic que rebem són amenaces d'inhabilitació"
Matteo Renzi, el dia que va anunciar la dimissió com a primer ministre | Europa Press
01/01/1970
El president de la formació, Matteo Orfini, ho ha informat en l'obertura de l'assemblea d'aquest diumenge