Condemnen el BBVA per vendre un «swap» hipotecari sense informar dels riscos

La sentència de l'Audiència de Girona considera que l'entitat va blindar la quota mensual sense donar la informació suficient

| 17/07/2012 a les 07:01h
Arxivat a: Economia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/07/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Una sentència de l'Audiència de Girona obliga el BBVA a tornar diners a uns clients perquè els va vendre un 'swap' hipotecari sense informar dels riscos. Els clients van contractar el producte sota el nom 'quota segura' i es comprometien a pagar el mateix import d'hipoteca cada mes, sense tenir en compte els tipus d'interès. La seva intenció, recull la sentència, era "protegir-se" dels increments i evitar acabar ofegats per les mensualitats. Del que no els van informar bé era que també haurien de pagar el mateix si els tipus d'interès baixaven, tal com va passar, i que els seria difícil anul·lar el contracte. Segons calculen, entre novembre del 2008 i desembre del 2010 van pagar 7.384,08 euros de més.

El 'swap' hipotecari és un producte financer que estableix un tipus d'interès fix durant un termini. Això beneficia el client en cas de pujada però, per contra, el perjudica si baixa perquè no hi ha cap topall i el client acaba assumint un diferencial que suposa un benefici per al banc.

La sentència ressalta que "la finalitat" de les clientes era cobrir el risc d'increment del tipus d'interès del seu préstec hipotecari i, per això, es van refiar dels consells i recomanacions del personal de l'oficina bancària. Durant els primers mesos de vigència del contracte -entre novembre del 2008 i abril del 2009- les liquidacions van ser favorables a les clientes per un import de 32,67 euros però a partir del mes de maig les liquidacions van començar a ser desfavorables. La diferència entre la quota segura -la que fixava per cada mes una hipoteca de més de 1.300 euros- i la quota variable -d'acord amb els tipus d'interès- era de 360,95 euros.

Com que es van sentir enganyades, van intentar anul·lar el contracte però no es van posar d'acord amb el banc. Per això, finalment van posar el cas en mans del lletrat Benet Salellas que ho va portar als Jutjats.

Després d'una sentència en primera instància que anul·l el contracte 'quota segura' i obliga el BBVA a retornar els diners de més que les clientes van pagar, els representants legals de l'entitat van recórrer a l'Audiència. La sentència confirma la que va emetre el Jutjat de Primera Instància número 5, que conclou que quan el BBVA va col·locar aquest producte a dues clientes no va informar degudament dels riscos que estaven assumint.

La sentència també ressalta que BBVA no va complir amb les obligacions establertes per llei que l'obliguen a complir amb la directiva Mifid, per tant, a realitzar tant el test de conveniència com el d'idioneïtat als clients que contracten aquest tipus de productes. "No resulta en cap cas provat que complís amb les obligacions establertes en la llei", conclou la sentència.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant un recurs de cassació. L'Audiència ha imposat les despeses processals del primer recurs al banc. L'import total del que les afectades han pagat de més no se sabrà al detall fins que la sentència sigui ferma i puguin liquidar el total de mensualitats que han abonat. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos militars fan pràctiques amb un dels nous vehicles que han arribat a la base de Sant Climent Sescebes. | Maria Garcia
01/01/1970
Sant Climent Sescebes i els pobles veïns conviuen amb la base militar des de principis del segle XX, però la relació fa un temps que trontolla | Entre 400 i 500 soldats viuen a les instal·lacions de l’Alt Empordà, on s’entrenen per tot tipus de missions internacionals | La companyia viu una reorganització interna amb un canvi de concepte d’unitat i rebrà al llarg d’aquest any un centenar de vehicles blindats | Demà s’ha organitzat una doble mobilització contra les pràctiques militars a Girona i Celrà
Imatge de l'espectacle d'Asel Saralaeva
01/01/1970
El partit animalista qualifica el muntatge de la russa Asel Saralaeva de "lamentable" perquè està basat "en l'abús i el càstig"
Militars fent pràctiques de tir a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) | Maria Garcia
01/01/1970
Fins a 80 militars faran dilluns una marxa d’enduriment per les Gavarres, a cavall de Celrà i Girona | Els dos ajuntaments rebutgen la presència militar: per Girona és “una greu irresponsabilitat” i per Celrà “una provocació” | La CUP crida a manifestar-se dilluns contra les pràctiques de l’exèrcit amb una marxa de protesta al matí i una concentració a la tarda
Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep, el 2012 | ACN
01/01/1970
«Molts sirians d’Alep han hagut d’omplir maletes per, en caravana, fugir de les bombes. Molts no ho han pogut fer i esperen que tornin per poder viure en pau en aquesta terra que havia sigut el més semblant del paradís a la Terra»
Enric Millo, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El delegat del govern espanyol assegura que les trobades no sempre es fan públiques | La portaveu de l'executiu català, Neus Munté, desmenteix l'existència d'aquestes converses: "L'únic que rebem són amenaces d'inhabilitació"
Matteo Renzi, el dia que va anunciar la dimissió com a primer ministre | Europa Press
01/01/1970
El president de la formació, Matteo Orfini, ho ha informat en l'obertura de l'assemblea d'aquest diumenge