Els Premis Literaris de Girona trampegen la crisi i mantenen dotació econòmica

Per a aquesta edició han rebut 130 originals, alguns provinents d'Estats Units, París o Grècia

| 16/07/2012 a les 18:24h
Arxivat a: Cultura
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/07/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, durant la roda de premsa. Foto: Marina López / ACN

Els Premis Literaris de Girona, una de les cites indispensables de la literatura catalana, han trampejat la crisi i mantenen el nombre de guardons i la dotació econòmica per a cadascun. La joia d'aquests premis és el Bertrana de novel·la però també hi ha el Miquel de Palol de poesia, el Rahola d'assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. També premien webs de literatura catalana i lletres de cançó. Per a aquesta edició han rebut 130 originals, alguns provinents d'Estats Units, París o Grècia. "Malgrat hi ha creadors que estan fora, no obliden els premis", ha afirmat el president de la Fundació, Esteve Vilanova, que detalla que "l'únic límit" és que l'obra estigui escrita en català.

El termini de presentació d'originals que opten a les diferents categories dels Premis Literaris de Girona ja ha acabat. En total, han rebut 130 originals, una xifra que supera lleugerament la de l'any passat, quan els autors van presentar un total de 123 obres. La categoria que més candidats té és la de poesia. El 33è Miquel de Palol ha rebut 43 originals. Paradoxalment, és el premi amb menys dotació econòmica, el guardonat s'emporta 2.400 euros.

Després de la poesia, el premi que té més candidats és la joia dels Premis Literaris de Girona. 32 novel·les opten al 45è premi Prudenci Bertrana, un dels més ben dotats del país amb 42.000 euros. Finalment, 13 autors han presentat propostes al Carles Rahola d'assaig -dotat amb 6.000 euros- i 12 al Ramon Muntaner de literatura juvenil -amb un premi de 7.500 euros-.

A banda d'aquestes categories, també hi ha el premi Cerverí de lletres de cançons editada. Un guardó organitzat per Catalunya Ràdio, Vilaweb i Enderrock que ja ha arribat a la 17a edició. Entre les lletres hi ha Jennifer dels Catarres, El dubte de Mazoni, L'última ressaca de Mishima o Una altra galàxia de Pastora. Aquest premi l'adjudicarà el públic perquè es decideix per votació popular.

"L'únic límit" dels Premis Literaris de Girona, ha afirmat el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, és l'idioma perquè tots els candidats han d'escriure les obres en català. L'única categoria que s'escapa d'aquest requesit és la del premi lletra de webs que és per a pàgines que tractin sobre literatura catalana.

Entre els originals d'aquest any, n'han arribat de fora del país com d'Estats Units, Grècia o França. Vilanova ha assegurat que per a ells és un orgull que els creadors que viuen a l'estranger tinguin en ment que els Premis Literaris de Girona són importants i un espai on presentar les seves obres.

Ara, el jurat haurà de llegir les obres i arribar a un veredicte que es coneixerà el 27 de setembre en una entrega de premis que es farà a l'Auditori de Girona. Entre el jurat, hi ha un relleu significatiu perquè el darrer guanyador del Bertrana, David Cirici, ocuparà el lloc del desaparegut Emili Teixidor.
Vilanova també ha destacat que han aconseguit mantenir l'aportació econòmica per als premis gràcies a la generositat d'alguns patrocinadors, com ara Endesa que ha aportat 18.000 euros. "És d'agrair en temps així que incrementin la col·laboració", ha conclòs.

Premis Literaris solidaris

Enguany, els Premis Literaris de Girona també tindran una vessant solidària. Vilanova ha explicat que el sopar de després de l'entrega de premis continuarà essent gratuït però que faran una recol·lecta entre els comensals. L'objectiu, és destinar aquests diners al Banc dels Aliments.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos militars fan pràctiques amb un dels nous vehicles que han arribat a la base de Sant Climent Sescebes. | Maria Garcia
01/01/1970
Sant Climent Sescebes i els pobles veïns conviuen amb la base militar des de principis del segle XX, però la relació fa un temps que trontolla | Entre 400 i 500 soldats viuen a les instal·lacions de l’Alt Empordà, on s’entrenen per tot tipus de missions internacionals | La companyia viu una reorganització interna amb un canvi de concepte d’unitat i rebrà al llarg d’aquest any un centenar de vehicles blindats | Demà s’ha organitzat una doble mobilització contra les pràctiques militars a Girona i Celrà
Imatge de l'espectacle d'Asel Saralaeva
01/01/1970
El partit animalista qualifica el muntatge de la russa Asel Saralaeva de "lamentable" perquè està basat "en l'abús i el càstig"
Militars fent pràctiques de tir a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) | Maria Garcia
01/01/1970
Fins a 80 militars faran dilluns una marxa d’enduriment per les Gavarres, a cavall de Celrà i Girona | Els dos ajuntaments rebutgen la presència militar: per Girona és “una greu irresponsabilitat” i per Celrà “una provocació” | La CUP crida a manifestar-se dilluns contra les pràctiques de l’exèrcit amb una marxa de protesta al matí i una concentració a la tarda
Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep, el 2012 | ACN
01/01/1970
«Molts sirians d’Alep han hagut d’omplir maletes per, en caravana, fugir de les bombes. Molts no ho han pogut fer i esperen que tornin per poder viure en pau en aquesta terra que havia sigut el més semblant del paradís a la Terra»
Enric Millo, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El delegat del govern espanyol assegura que les trobades no sempre es fan públiques | La portaveu de l'executiu català, Neus Munté, desmenteix l'existència d'aquestes converses: "L'únic que rebem són amenaces d'inhabilitació"
Matteo Renzi, el dia que va anunciar la dimissió com a primer ministre | Europa Press
01/01/1970
El president de la formació, Matteo Orfini, ho ha informat en l'obertura de l'assemblea d'aquest diumenge