Declaren la parricida de Lloret culpable de dos assassinats

El fiscal manté la petició de 34 anys de presó i la defensa demana màxim 7 anys pels dos crims

| 22/06/2012 a les 07:10h
Arxivat a: Successos
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/06/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El jurat popular ha declarat, per unanimitat, la parricida de Lloret de Mar (Selva) culpable dels dos assassinats. El tribunal considera que Lianne Smith pateix un trastorn mental que afectava de forma "greu" les seves capacitats però destaquen que sabia què es feia, recordava perfectament els fets i va ser capaç de fer actes tan racionals com escriure cartes o calcular quants diners devia a l'hotel just després de matar les dues criatures. A favor de la processada, el jurat considera que va contribuir a la investigació quan va confessar els crims. El jurat ha subscrit totalment la tesi del fiscal que demana que la condemnin a 34 anys de presó. La defensa, en canvi, demana màxim 7 anys de presó.

Els nou membres del jurat popular consideren que mentre els nens dormien tranquil·lament, confiats perquè estaven amb la seva mare, la processada va agafar una bossa de plàstic i els va asfixiar. Primer va matar en nen de menys d'1 any, Daniel, i després a la nena de 5, Rebecca. Per això, l'han declarat culpable de dos assassinats.

Una de les claus del veredicte era determinar fins a quin punt Lianne Smith sabia què es feia o tenia les seves capacitats mentals totalment anul·lades. El tribunal popular ha conclòs que totes les pericials psiquiàtriques determinen que tenia una depressió patològica i un trastorn psicòtic que afectaven de forma "greu" les seves capacitats. Tot i això, el jurat popular ha esgrimit que sabia perfectament què feia -perquè ella mateixa va ser capaç de relatar de forma serena i tranquil·la els fets- i, fins i tot, sabia que estava obrant malament.

Segons el veredicte, Lianne Smith, juntament amb la seva família, vivia en una realitat amb deliris provocats per la dependència patològica que tenia del seu marit i del fet que fugien de la justícia des de feia anys -buscaven el seu marit acusat d'abusar sexualment de la filla gran de Lianne-. Això, tot i que la van portar a decidir cometre els crims, no va anul·lar les seves capacitats quan va decidir assassinar-los. Segons el jurat, aquesta circumstància ha de servir per rebaixar la pena de presó.

El jurat descarta la tesi de la defensa -que estigués totalment anul·lada- basant-se també en que després de matar els nens va ser capaç d'intentar suïcidar-se en reiterades ocasions, escriure cartes per culpar la seva filla gran i, fins i tot, calcular quants diners devia a l'hotel i posar-los dins un sobre. Per al jurat, va actuar de forma conscient i lògica.

Un altre factor que també atenuarà la pena per a la parricida és que l'endemà de cometre els crims ella mateixa va demanar a la recepció de l'hotel on s'estava amb els nens que avisessin la policia i una ambulància. Va admetre d'entrada que havia estat ella qui havia matat els nens i va facilitar així la resolució del cas.

34 anys de presó

Per això, el fiscal, Víctor Pillado, demana 34 anys de presó -17 per cada crim- considerant que, d'acord amb el veredicte, el jurat popular ha declarat Lianne Smith culpable de dos assassinats amb un atenuant per anomalia psíquica, un atenuant per confessió i un agreujant de parentiu.

La defensa, encapçalada per la lletrada Jennifer Lahoz, creu que concloure que la processada tenia les facultats mentals greument afectades és compatible amb un eximent incomplet d'alteració psíquica. A més, també ha sol·licitat la magistrat president que consideri l'atenuant de confessió com a molt qualificat. Per això, considera que com a màxim haurien de condemnar Lianne Smith a 7 anys de presó.

El cas ha quedat vist per a sentència i el magistrat president, Adolfo García Morales, dictarà sentència en els pròxims dies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos militars fan pràctiques amb un dels nous vehicles que han arribat a la base de Sant Climent Sescebes. | Maria Garcia
01/01/1970
Sant Climent Sescebes i els pobles veïns conviuen amb la base militar des de principis del segle XX, però la relació fa un temps que trontolla | Entre 400 i 500 soldats viuen a les instal·lacions de l’Alt Empordà, on s’entrenen per tot tipus de missions internacionals | La companyia viu una reorganització interna amb un canvi de concepte d’unitat i rebrà al llarg d’aquest any un centenar de vehicles blindats | Demà s’ha organitzat una doble mobilització contra les pràctiques militars a Girona i Celrà
Imatge de l'espectacle d'Asel Saralaeva
01/01/1970
El partit animalista qualifica el muntatge de la russa Asel Saralaeva de "lamentable" perquè està basat "en l'abús i el càstig"
Militars fent pràctiques de tir a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) | Maria Garcia
01/01/1970
Fins a 80 militars faran dilluns una marxa d’enduriment per les Gavarres, a cavall de Celrà i Girona | Els dos ajuntaments rebutgen la presència militar: per Girona és “una greu irresponsabilitat” i per Celrà “una provocació” | La CUP crida a manifestar-se dilluns contra les pràctiques de l’exèrcit amb una marxa de protesta al matí i una concentració a la tarda
Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep, el 2012 | ACN
01/01/1970
«Molts sirians d’Alep han hagut d’omplir maletes per, en caravana, fugir de les bombes. Molts no ho han pogut fer i esperen que tornin per poder viure en pau en aquesta terra que havia sigut el més semblant del paradís a la Terra»
Enric Millo, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El delegat del govern espanyol assegura que les trobades no sempre es fan públiques | La portaveu de l'executiu català, Neus Munté, desmenteix l'existència d'aquestes converses: "L'únic que rebem són amenaces d'inhabilitació"
Matteo Renzi, el dia que va anunciar la dimissió com a primer ministre | Europa Press
01/01/1970
El president de la formació, Matteo Orfini, ho ha informat en l'obertura de l'assemblea d'aquest diumenge