Soterrar el tren convencional a Girona costarà 300 MEUR

Una moció per defensar el Club Sant Jordi de Santa Eugènia enceta la participació dels ciutadans als plens

| 12/06/2012 a les 06:48h
Arxivat a: Política
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/06/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un moment de la intervenció del portaveu de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, que aquest vespre ha encetat les intervencions ciutadans als plens de Girona Foto: Xavier Pi / ACN

Soterrar el tren convencional al seu pas per Girona costarà més de 294 milions d'euros (MEUR). Aquesta és la xifra que recull el projecte -amb segell del 2007- que Adif ha fet arribar a l'Ajuntament per primera vegada, i que l'alcalde, Carles Puigdemont, ha desvetllat durant el ple d'aquest juny. L'equip de govern ja ha fet arribar el projecte als diferents grups municipals i espera presentar-lo públicament a la propera audiència pública del TAV. El ple d'aquest vespre també ha estat el primer on els ciutadans han pogut intervenir-hi. S'ha fet mitjançant una moció per defensar que el Club Sant Jordi de Santa Eugènia es mantingui com a espai per a la gent gran del barri, que ha tirat endavant.

Després que Adif li trametés, per primer cop, el projecte de soterrament del tren convencional, l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona ja ha fet arribar el document a la resta de grups municipals. L'alcalde, Carles Puigdemont, aprofitant el ple d'aquest juny, n'ha detallat alguns dels punts més destacats.

El projecte inclou la construcció d'un segon túnel al subsòl de la ciutat (des de la zona del Mas Gri fins al barri de Pedret) i la supressió del talús que arriba fins a l'actual estació de Renfe. L'obra es divideix en dues grans fases (que al document reben el nom de 2 i 3). La fase 2 s'estén des de la zona del Mas Gri fins a l'estació intermodal, i la 3, des de la futura estació fins al barri de Pedret.

Els documents d'una i altra fase tenen tots dos segells del 2007 (del mes de juny la fase 2, i d'octubre la 3). En total, com ha precisat Puigdemont, el cost global per soterrar el tren convencional ascendeix a més de 294 MEUR (136 MEUR la fase 2 i 158 MEUR, la fase 3).

L'alcalde ha avançat que els serveis tècnics analitzen ara a fons el projecte, i que la voluntat de l'equip de govern és presentar-lo a la ciutadania durant l'audiència pública del TAV que es farà a l'Auditori el proper 19 de juny. Precisament, en aquesta reunió, el consistori també preveu donar a conèixer el resultat de l'informe que va encarregar per analitzar si és viable aprofitar el túnel del TAV per fer-hi passar també els trens convencionals.

Això suposaria estalviar-se tornar a foradar el subsòl urbà, perquè s'instal·laria un tercer rail al túnel de l'alta velocitat. Tot i això, però, un cop els trens convencionals tornessin a sortir a l'exterior a la zona de Fontajau, s'hauria d'aixecar un ramal perquè entronquessin de nou amb la línia de Portbou (Alt Empordà).

D'altra banda, durant el ple municipal, Carles Puigdemont també ha avançat l'estat en què es troben les obres del TAV a la ciutat. Entre d'altres, l'alcalde ha explicat que, entre la setmana vinent i principis de juliol, les empreses que s'encarreguen de l'obra desmuntaran el carril exclusiu per al pas de camions de gran tonatge que es va habilitar entre els carrers Oviedo i Josep Maria Gironella.

Participació ciutadana

El ple d'aquest juny també ha estat el primer que s'ha obert a la participació ciutadana, després de la modificació que es va fer del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tots els partits han coincidit a qualificar-lo de "moment històric" perquè, per primer cop en tres dècades, s'ha pogut escoltar la veu de les entitats i els ciutadans intervenint al ple.

Qui ha encetat aquesta nova fórmula de participació ha estat l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, que ha portat al ple una moció per demanar que el Club Sant Jordi del barri es mantingui com a espai per a la gent gran. L'ha llegida, enmig d'aplaudiments, el portaveu nomenat per l'entitat, Eduard Herrero.

Un moment de la intervenció del portaveu de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, que aquest vespre ha encetat les intervencions ciutadans als plens de Girona Foto: Xavier Pi / ACN

El text ha tirat endavant amb els vots dels grups del PSC, el PP, ICV i la CUP. El redactat, però, s'ha hagut de modificar per deixar clar que l'espai és privat i que, per tant, l'Ajuntament només pot intercedir per convèncer els propietaris -la Fundació La Pedrera- que en mantinguin els usos que tenia fins ara.

El grup de CiU, tot i aquesta modificació, però, s'ha abstingut. El motiu és que un altre dels punts de la moció demanava que aquest mateix any 2012 s'obrís el centre de dia situat a la plaça Leonor Joher. Una obertura que, segons el regidor de Serveis Socials Eduard Berloso, és "inviable" a conseqüència de la situació econòmica actual.

El canvi per a l'Hipercor, endavant

D'altra banda, el ple de Girona també ha aprovat una modificació del Pla General que permet al centre comercial Hipercor aixecar una nova planta a canvi de preservar la plaça Salvador Dalí. Aquest punt ha tirat endavant amb els vots a favor de CiU, el PSC i el PP, i l'abstenció dels cinc regidors de la CUP i ICV.

La modificació, que en tira enrere una que data del 2006, suposarà "tornar a guanyar un espai públic per a la ciutat", com ha ressaltat el regidor d'Urbanisme, Carles Ribas. Amb aquest canvi, l'Hipercor reforçarà ara l'estructura de l'edifici per aixecar-hi un pis més. A més, s'anivellarà la plaça Salvador Dalí fins a l'alçada de la carretera Barcelona i s'hi farà un aparcament soterrani.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, i l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, moments abans de començar el ple a l'Ajuntament de Girona Foto: Xavier Pi / ACN

D'altra banda, en aquest mateix àmbit, Ribas ha explicat que s'ha arribat a un acord amb els propietaris del xalet Soler per poder aixecar-hi un aparcament dissuasori. Tindrà 90 places i se situarà en un solar, actualment mig cobert per runes, que el consistori netejarà i adequarà.

El ple de Girona d'aquest juny també ha aprovat un increment d'un 2,90% de la tarifa de l'aigua (després d'aconseguir rebaixar les pretensions inicials de l'empresa Aigües de Girona d'augmentar el rebut en gairebé un 7%). El punt ha tirat endavant amb els vots de l'equip de govern i del PP. Els deu regidors que sumen el PSC i la CUP s'hi han abstingut, i ICV hi ha votat en contra.

Per últim, el ple també ha tirat endavant una moció, presentada per ICV, contra el tancament del centre de menors de Montilivi. El text s'ha aprovat amb el suport de tots els grups polítics menys de CiU, que s'hi ha abstingut.

Una vintena de treballadors del centre de menors de Montilivi s'han manifestat a les portes de l'Ajuntament de Girona per demanar que es recolzés la moció presentada per ICV Foto: Xavier Pi / ACN

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un client d'El Corte Inglés, amb les típiques bosses del centre | Europa Press
01/01/1970
Els descomptes a les botigues del gegant de distribució començaran el 30 de juny, un dia abans de la data oficial
Els aparells comissats a la banda | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Hi ha quatre persones detingudes a Gandesa, a la Terra Alta | El grup va robar més de 100.000 euros a Pals i l'Hospitalet de Llobregat
L'Eix Transversal amb poc trànsit de vehicles, al seu pas per Osona | ACN
01/01/1970
L'operació costaria 530 milions i suposaria un estalvi financer de 700 milions

Jorge Fernández Díaz i Ignacio Cosidó en un acte de la Policia Nacional espanyola a Barcelona | Ministeri de l'Interior
01/01/1970
Des del cas Scala a l'"operació Catalunya", l'Estat acumula actuacions tèrboles en les quals han tingut un paper determinant els baixos fons de l'estructura parapolicial | Carlos Sanjuán de la Rocha, subsecretari d'Interior en l'inici del mandat de José Barrionuevo, explica a NacióDigital que a principis dels 80 ja "calia fer fora els Villarejo de la policia"
Carles Puigdemont, Jordi Basté, Antoni Bassas i Antoni d'Armengol, aquesta tarda al Col·legi de Periodistes | ACN
01/01/1970
Carles Puigdemont i els dos periodistes debaten sobre la professió en la presentació del llibre "Mestres de l'entrevista", d'Antoni d'Armengol | El president de la Generalitat confia que l'etapa com a màxim dirigent del país no "l'exclogui" de la professió | Assegura que s'està fent un màster en "urnologia" i garanteix que els ciutadans podran votar el proper 1 d'octubre
La platja de l'Illa Roja de Begur, amb les Illes Medes al fons | Segimon Rovira
01/01/1970
Des de l'Empordà fins a l'Ebre, NacióDigital elabora un mapa interactiu amb les principals platges nudistes de Catalunya