Francisco Oller S.A. incrementa un 34% la facturació els dos darrers any

La firma de Cassà de la Selva produeix anualment 206 milions de taps de cava i xampany i té el 10% de la quota mundial

| 01/03/2012 a les 18:59h
Arxivat a: Economia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/03/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'empresa gironina Francisco Oller, que fabrica anualment 206 milions de taps de cava i xampany, ha incrementat un 34% la facturació Foto: Xavier Pi / ACN

L'empresa gironina Francisco Oller S.A., que fabrica taps de suro per a cava i xampany, ha incrementat un 34% la facturació en els darrers dos anys. La firma de Cassà de la Selva (Gironès) ha tancat el 2011 facturant més de 26 milions d'euros (MEUR) i aquest any preveu créixer un 8% més. El fabricant, que ara fa dos anys va engegar un pla estratègic, aposta fort pels mercats exteriors, als quals hi destina el 70% de la producció. El director general, Joan Puig, concreta que s'ha prioritzar créixer a mercats com França, Itàlia, els Estats Units o Austràlia. A més, l'any passat Francisco Oller S.A. també va començar a exportar a l'Índia. La companyia catalana té una plantilla de 140 treballadors.

Nascuda l'any 1896, Francisco Oller S.A. centra la seva activitat en la fabricació de taps de suro per a cava, xampany i altres vins escumosos. La seu central de l'empresa ocupa 9.500 metres quadrats -dins una parcel·la de 27.000- del polígon industrial de Cassà de la Selva, on hi treballen un centenar de persones.

La firma gironina, però, té quatre plantes més. Una a Extremadura (d'on s'extreu gran part del suro), una altra a Reims, en plena regió de la Champagne (on també s'hi fabriquen taps) i dues distribuïdores (una a Alemanya i la segona, adquirida el 2010, a França).

L'empresa gironina és una de les que ha sabut resistir millor l'estocada de la crisi econòmica. De fet, d'ençà que ara fa dos anys va engegar un pla estratègic, no ha parat de créixer. Així ho avalen les seves xifres de negoci. I és que, des del 2010 fins ara, Francisco Oller S.A. ha incrementat la facturació en un 34%, i va tancar l'últim exercici amb un volum de 26 MEUR.

Segons explica el seu director general, aquest any "la incertesa dels mercats exteriors" els fa ésser més prudents, i per això s'han fixat créixer entre un 6 i un 8% aquest 2012. El pla estratègic de Francisco Oller S.A., concebut amb l'horitzó 2015, se centra en dos grans eixos.

Per una banda, indica Puig, incrementar "la capacitat productiva" de les actuals instal·lacions de Cassà de la Selva (entre d'altres, amb nova maquinària). I per l'altra, apostar fort pels mercats exteriors. De fet, l'empresa gironina destina a exportació el 70% de la seva producció, que l'any passat va situar-se en 206 milions de taps de suro.

Turquia i l'Índia, nous mercats

El director general indica que volen consolidar el creixement en països on ja hi tenen presència, sobretot a França, Itàlia, l'Argentina i els Estats Units. A més, però, Francisco Oller S.A. també ha apostat per obrir nous mercats, entre els quals hi ha Turquia o l'Índia.

En aquest darrer país, l'empresa gironina va entrar-hi l'any passat amb una comanda de 500.000 taps. "Allà hi ha bodegues que fan una mena de vi escumós, i hi tenim un client que ara està creixent; per tant, la previsió és poder incrementar les vendes", assegura Joan Puig.

A més d'aquests països, Francisco Oller S.A. també exporta taps de suro a altres indrets del globus terraqui (com ara Alemanya, Suïssa, Rússia, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica). Entre d'altres, marques de cava catalanes com Freixenet, Juvé & Camps o Agustí Torelló Mata, i d'altres internacionals com Moët & Chandon o Bollinger porten taps amb el segell de la factoria de Cassà de la Selva.

9,5% de la quota mundial

Joan Puig explica que, a diferència dels tapaments per a vi, en el sector del cava i el xampany no hi ha competència amb el plàstic. Aquí, els taps són sempre de suro. Actualment, Francisco Oller S.A. acapara el 9,5% de la quota mundial del sector.

En global, Francisco Oller S.A. té una plantilla de 140 treballadors. L'empresa compta amb diverses certificacions de qualitat que l'acrediten a l'hora de vendre els taps de suro. Per als propers anys, Joan Puig conclou que s'aniran revisant i actualitzant els objectius del pla estratègic. Entre d'altres, perquè algunes de les fites (com ara incrementar la facturació) ja s'han assolit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos militars fan pràctiques amb un dels nous vehicles que han arribat a la base de Sant Climent Sescebes. | Maria Garcia
01/01/1970
Sant Climent Sescebes i els pobles veïns conviuen amb la base militar des de principis del segle XX, però la relació fa un temps que trontolla | Entre 400 i 500 soldats viuen a les instal·lacions de l’Alt Empordà, on s’entrenen per tot tipus de missions internacionals | La companyia viu una reorganització interna amb un canvi de concepte d’unitat i rebrà al llarg d’aquest any un centenar de vehicles blindats | Demà s’ha organitzat una doble mobilització contra les pràctiques militars a Girona i Celrà
Imatge de l'espectacle d'Asel Saralaeva
01/01/1970
El partit animalista qualifica el muntatge de la russa Asel Saralaeva de "lamentable" perquè està basat "en l'abús i el càstig"
Militars fent pràctiques de tir a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) | Maria Garcia
01/01/1970
Fins a 80 militars faran dilluns una marxa d’enduriment per les Gavarres, a cavall de Celrà i Girona | Els dos ajuntaments rebutgen la presència militar: per Girona és “una greu irresponsabilitat” i per Celrà “una provocació” | La CUP crida a manifestar-se dilluns contra les pràctiques de l’exèrcit amb una marxa de protesta al matí i una concentració a la tarda
Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep, el 2012 | ACN
01/01/1970
«Molts sirians d’Alep han hagut d’omplir maletes per, en caravana, fugir de les bombes. Molts no ho han pogut fer i esperen que tornin per poder viure en pau en aquesta terra que havia sigut el més semblant del paradís a la Terra»
Enric Millo, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El delegat del govern espanyol assegura que les trobades no sempre es fan públiques | La portaveu de l'executiu català, Neus Munté, desmenteix l'existència d'aquestes converses: "L'únic que rebem són amenaces d'inhabilitació"
Matteo Renzi, el dia que va anunciar la dimissió com a primer ministre | Europa Press
01/01/1970
El president de la formació, Matteo Orfini, ho ha informat en l'obertura de l'assemblea d'aquest diumenge