Pelegrí creu que hi ha «molta necessitat» que proliferin plantes com les de biogàs

Ha inaugurat aquest dissabte una planta de biogàs a l'Agropecuària Mas Bes de Salitja, a Vilobí

per ACN / Redacció, 29 de gener de 2012 a les 09:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El conseller d'Agricultura, Josep M. Pelegrí, i el president de Biogàs Mas Bes (esquerra), destapen la placa d'inauguració de la planta de biogàs. Foto: Anna Camps / ACN

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, considera que Catalunya té "molta necessitat" que es construeixin plantes com les de biogàs per així solucionar el "dèficit energètic" del país. Pelegrí, que aquest dissabte ha inaugurat la planta de biogàs situada a l'Agropecuària Mas Bes de Salitja, a Vilobí (Selva), ha reconegut que fins ara no s'ha sabut donar una resposta al sector ramader per a la gestió dels seus residus. Per això que ha subratllat que plantes com la de Salitja "donen oportunitats" i són beneficioses des del punt de vista del medi ambient, l'agricultura, la ramaderia i l'energètic.

Solucions com la planta de biogàs inaugurada aquest dissabte a Salitja tindran cada vegada un pes més significatiu, segons Pelegrí, ja que "cal donar resposta" als ramaders que generen subproductes com els purins, a part que també permeten generar energies amb mitjans propis. Per això que el conseller d'Agricultura ha fet una crida a fer "un pla entre tots" i a la "responsabilitat col·lectiva" per impulsar solucions d'aquesta mena, que donen resposta a unes necessitats energètiques que altres països ja tenen resoltes.

Durant la inauguració de la planta de Salitja Pelegrí també ha volgut posar en valor el "sacrifici" del món rural. Ha recordat que actualment corren "temps difícils", però ha volgut subratllar que els avantpassats també van haver de lluitar per aconseguir els seus objectius. "Hi ha oportunitats que s'han d'aprofitar", ha afegit el conseller d'Agricultura, tot remarcant que cal potenciar "l'emprenedoria perquè hi hagi riquesa".

D'altra banda, en resposta a algunes crítiques sobre la lentitud burocràtica per muntar una planta de biogàs, el conseller d'Agricultura ha argumentat que la llei Òmnibus ha de servir per aconseguir una "simplificació administrativa" i per a la "dinamització econòmica de les activitats" que s'engeguin.

Una inversió de vora 1,5 MEUR

La biodigestió és un tractament mitjançant el qual les dejeccions o altres productes orgànics es degraden en condicions sense oxigen i se n'obté un gas anomenat biogàs i un producte més estable anomenat biodigerit. La biodigestió anaeròbica dels purins i l'aprofitament del biogàs generat tenen un efecte beneficiós en la reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle, per la qual cosa són una de les mesures d'acció del Pla marc de mitigació del canvi climàtic de la Generalitat.

La planta de Salitja ja fa unes setmanes que funciona en període de proves. "Està produint els 250 kW/h per als quals està dimensionada", de manera que durant aquest temps la planta està responent adequadament, segons ha concretat el president de Biogàs Mas Bes, Joan Viñolas. Tenen un contracte amb Endesa per vendre-li l'energia que produeix la planta.

Biogàs Mas Bes tracta les dejeccions de 270 caps de boví i 3.000 tones d'altres cosubstrats, majoritàriament procedents de residus orgànics de la indústria agroalimentària. Aquesta explotació, una de les més conegudes de la comarca de la Selva, en els darrers anys ha experimentat una profunda evolució que va des de la petita explotació familiar a una empresa que ha ampliat i modernitzat les instal·lacions. Actualment compta amb 900 caps de bestiar.

Gestiona la planta la societat formada per Agropecuària Mas Bes i Apergas, l'empresa que ja va participar en la primera planta de biogàs de les comarques gironines, al SAT Sant Mer, a Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Pla de l'Estany). La inversió a la planta de Salitja ronda els 1,5 MEUR, i segons Viñolas, esperen recuperar-los en un període de temps d'entre 8 i 10 anys.

Juntament amb la de Sant Esteve de Guialbes i la de Salitja, a les comarques gironines hi ha una tercera planta de biogàs situada en una explotació de porcs de Cassà de la Selva (Gironès). I en tot Catalunya ronden la desena les plantes de biogàs que existeixen actualment.

Pla per donar una sortida als residus porcins

Durant els últims anys, el Departament d'Agricultura ha publicat línies d'ajut destinades al foment d'infraestructures de biodigestió de purins porcins, a les quals s'han presentat més de 37 sol·licituds per instal·lar plantes de biogàs i 5 per instal·lar digestors rurals. El volum total de les subvencions és de més de 2 MEUR.

Un dels objectius del Departament d'Agricultura és incrementar el volum de purí biodigerit per produir biogàs a partir de plantes de tractament o digestors rurals. Els efectes d'incrementar el volum de purí digerit són diversos, com ara obtenir un nou ingrés per a l'explotació ramadera, afavorir la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i afavorir al tractament posterior de transformació, reducció i/o eliminació en les zones amb una elevada concentració d'explotacions ramaderes. Per posar en marxa l'increment de volum de purí biodigerit, el Departament està preparant el Pla d'actuació de la biodigestió de purins porcins a Catalunya.

Paral·lelament, el Departament té activades diverses meses de treball, tant en l'àmbit interdepartamental com de sector i de Departament. La Mesa del Biogàs i la Mesa de la Fertilització són dues eines que ha desplegat el Departament per conèixer, activar i millorar la gestió de les dejeccions i del biodigerit.

L'exemple d'Alemanya, amb 6.000 plantes de biogàs

L'ús de la tecnologia del biogàs a les granges lleteres i de porcs ofereix beneficis per al desenvolupament rural, per al medi ambient i per garantir un subministrament elèctric descentralitzat. Així, es presenta com una fórmula efectiva per millorar el tractament de grans volums de purins -que representen el 18% dels gasos que produeixen l'efecte hivernacle a Europa-, i també per reduir costos energètics a les explotacions. D'altra banda, la conversió del biogàs en electricitat també pot representar una font d'ingressos si es comercialitza, a la vegada que el calor residual generat es pot usar per a la calefacció d'habitatges i granges, de manera que es redueix la dependència als combustibles fòssils.

En alguns països europeus el biogàs està plenament implantat. A Alemanya, per exemple, n'hi ha 6.000 plantes, amb la previsió que compti amb 6.000 més el 2018. A diferència del que passa a l'estat espanyol, l'agilitat burocràtica alemanya proporciona un marc favorable per a aquest tipus de plantes, segons experts en aquesta energia.

 

Arxivat a:
Municipis
Participació