El periodista i crític de cinema Pep Prieto. Foto: Oriol Campuzano / ACNJoan Garcia és periodista polític. La seva vida transcorre a la recerca de la notícia al Parlament fins que descobreix d'una forma macabra que té un super poder per després descobrir el sentit real d'aquest. Garcia és el protagonista de 'La teoria de l'imbècil' (Curbet Edicions), un thriller escrit pel periodista i crític de cinema Pep Prieto (Girona, 1976). Hi ha molta relació entre l'escriptor i el protagonista, però no tan com pot semblar. Segons Prieto: "És la versió d'ell que jo era quan va començar en aquest ofici i ara crec que he madurat per ser més mesurat en les decisions". En una entrevista a l'ACN, el periodista ha ressaltat que en llibre fa una "certa pornografia de la seva existència".
La història descriu a un periodista que es dedica "tècnicament" a aquesta professió i que està passat de voltes. Treballa en un web digital i busca constantment la noticia, en la majoria dels casos, les xafarderies polítiques pels passadissos del Parlament. La seva vida canvia quan descobreix que té un superpoder i pren un seguit de decisions al voltant d'aquest do. Un superpoder que crea una gran infelicitat al protagonista perquè no pot fer feliç a ningú. Prieto inclou la part de ciència ficció al bell mig de l'obra. Ha assenyalat que "en l'estructura del llibre va voler que el lector es confiés en el seu inici i cregués veure un món que coneixia i en un moment determinat dir-li que hi ha un truc. El lector ha d'escollir si allò que llegirà en aquell moment s'ho vol creure o no, i crec que sí s'ho creurà".
Ha destacat que en aquest llibre proposa al lector que hi ha una persona que escriu i es fa realitat el que escriu. I per tant creu que "necessitava fer molt sòlid l'entorn del personatge. Quan fas ciència ficció la base ha de ser molt realista perquè el lector et compri el fet fantàstic. No podia situar aquesta novel·la a Mart", ha dit somrient. Per això, ha assegurat que "va jugar a un element que és pervertir la seva pròpia vida. Faig una certa pornografia de la meva pròpia existència, ja que agafo experiències viscudes, peculiaritats del meu caràcter, anhels ja que faig que els meus personatges facin coses que jo voldria fer i els converteixi en base del personatge", ha indicat.
El protagonista, Joan Garcia, és un periodista com l'autor del llibre, treballa en el món de la política com també l'autor i viu de la paraula i del seu ús com Pep Prieto. "El protagonista de 'La teoria de l'imbècil' és la meva versió de quan vaig començar en aquest ofici i ara crec que he madurat per ser una mica més mesurat en les decisions, ell és molt més recelós i desconfiat i al mateix temps això ho tradueix en què està de tornada de tot", ha explicat. De fet, ell ha assegurat que "no està de tornada de tot".
Prieto ha afirmat que el procés de construcció del personatge és el mateix que els seus dos anteriors llibres i ha dit que en aquest és una mica exagerat perquè partia d'elements que necessitava que el lector reconegués com per exemple el Parlament o imatges de Girona. Després del protagonista, l'altre personatge amb més rellevància és l'Alexandra Riu. "Aquest llibre necessitava que el personatge femení no fos un alter ego meu i no podia ser la típica comparsa del protagonista, havia de ser un personatge autònom que estigués prou ben escrit perquè el lector trobés a faltar saber-ne més coses", ha explicat.
Abans els Goonies que Kafka
Al llibre hi ha referències a la cultura popular, Prieto ha dit que "els seus referents són més cinematogràfics que literaris perquè veu més cine que llegir llibres". "Vaig veure abans els Goonies que llegir Dante o Kafka per tant és decisiva la influència dels Goonies". "El que escolto i sóc veu d'una autèntica llau d'imatges i sons que em defineixen", ha indicat. En una de les escenes del llibre, hi ha una referència clara a la Guerra de les Galàxies i la frase més coneguda de Darth Vader. "Utilizo la cultura popular perquè el lector ho vegi proper", ha apuntat.
Sobre la cruesa del vocabulari de l'obra, ha explicat que "el personatge madura i aprèn molt sobre ell mateix al llarg de la història i el llenguatge també evoluciona". A l'inici, ha apuntat, "el llenguatge és molt barroer, però evoluciona i arriba un moment en què està convertit en un ésser nou que pren una decisió final".
Prieto ha afirmat que 'La teoria de l'imbècil' és "un llibre metafòric que pot ser llegit linealment com una obra d'intriga pura i dura, però també vol ser una metàfora sobre el fet d'escriure i la responsabilitat de fer un bon ús de la paraula, sobre els perills de conèixer bé els teus propis instints i fins a quin punt convé que aquells que viuen de la paraula siguin conscients del valor que té". Així mateix, ha assegurat que serveix com a metàfora metalingüística i vol ser una gran reflexió personal sobre els propis llibres".
'La teoria de l'imbècil' és el tercer llibre de Prieto després que escrivís 'La disfressa de l'indigent', finalista del premi Just Manuel Casero l'any 2003 i 'Mala Premsa'. És membres de l'equip de comunicació del grup parlamentari del PSC i col·labora al Diari de Girona i al Museu del Cinema.