Foto de grup de tots els premiats. Foto: Tania Tapia / ACNL'estafa que Fèlix Millet a les arques del Palau de la Música ha estat la font d'inspiració de David Cirici (Barcelona, 1954) per escriure 'I el món gira'. Cirici converteix l'estafador en el president de la fundació del Macba i situa l'acció a la Barcelona d'avui, on hi reflecteix la crisi, les diferències de classes i els canvis que tots els personatges es veuran obligats a afrontar. "No és una novel·la tràgica, estic descontent amb el què ens toca viure però ho relato amb humor", ha reconegut el guanyador del Prudenci Bertrana que el gènere de la novel·la s'acosta al realisme americà. El llibre, editat per Columna, veurà la llum al novembre. El premi té una dotació de 42.000 euros.
'I el món gira' està inspirada en esdeveniments reals i recents. De fet, el mateix autor ha reconegut obertament que la figura de Fèlix Millet i l'estafa que va protagonitzar a les arques del Palau de la Música li han servit de font d'inspiració per crear un personatge, Ricard Moja, president de la fundació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), on desvia una important quantitat de diners.
Cirici reconeix que el món de l'art l'apassiona des de fa anys -de fet el seu pare havia estat crític d'art- i que, per això, ha situat el protagonista dins aquest àmbit. A la novel·la hi tenen presència altres personatges, com el pare de Ricard Moja que, en veure que el seu fill és una mala persona, decideix emprendre una croada personal per intentar trobar una filla desapareguda 30 anys enrere a la India. L'encàrrec li fa a un vell amic de la seva filla, funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que ajuda els sense sostre i que no té ni un duro, a qui pagarà un bon grapat de diners per anar a la India a buscar la que havia estat una xicota de joventut.
En el relat també hi és present la figura d'un artista de renom internacional, Res Benito, a qui per encàrrec de Ricard Moja li arriba la petició de crear una gran obra inspirada en el cant que presideixi el vestíbul del Liceu. L'artista canviarà la vida d'una colla de perruqueres del barri a qui farà l'encàrrec de subministrar-li pèl públic per a la creació de l'obra ja que, segons l'artista, el cant "neix de l'orgasme de les dones".
Aquestes són algunes de les pinzellades que Cirici ha donat sobre la seva obra, que veurà la llum al novembre de la mà d'edicions Columna. L'autor -que ja va guanyar el Ramon Muntaner de novel·la juvenil el 1986- reconeix que és un llibre que gira entorn als canvis que tots els personatges han de fer i afrontar "i que durà als rics a ser menys rics i als pobres a ser menys pobres". Segons assegura, no es tracta d'una novel·la dramàtica sinó que ha intentat descriure amb humor totes les peripècies que toca viure als personatges en una novel·la que, assegura, "és molt urbana".
Lluny de fer escarafalls de l'art contemporani, Cirici ha assegurat que és un apassionat i que no hi ha cap crítica implícita en l'obra a la creació dels artistes contemporanis. Ara bé, sí ha estat crític "amb el sistema" que permet a alguns artistes guanyar milions de dòlars amb creacions simples. "Omplir una sala de museu amb sorra de la platja no em sembla malament; pagar-ne milions per això, sí", ha posat per exemple.
David Cirici es va iniciar en la novel·la infantil i juvenil i ha estat reconegut amb el premi Apel·les Mestres, el Ramon Muntaner, el Marià Vayreda o també va ser finalista del Ramon Llull l'any 2000. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes i guionista de televisió, molt especialment amb La Trinca i amb Rosa Maria Sardà. Actualment treballa en l'àmbit de la comunicació i la cultura.
Els altres guanyadors de la nit
Els Premis Literaris de Girona, organitzats per la Fundació Prudenci Bertrana, tenen cinc categories més a banda del premi de novel·la, que és el que està dotat amb una quantia més important.
Per 11è any, la fundació atorga el Premi Lletra d'espais digitals de literatura catalana a les millors iniciatives a Internet. En aquesta edició, el premi s'ha atorgat exaequo (es reparteixen els 1.200 euros del premi) a dos projectes. Per una banda, al president de l'associació amical de la Viquipèdia en català, Joan Ramon Gomà, ha recollit el premi per la secció que l'enciclopèdia digital dedica als autors i obres catalanes.
Gomà ha detallat l'impacte d'aquesta enciclopèdia que és una obra col·lectiva i de consulta gratuïta i que, per tant, entén Gomà que és "molt més potent". El català és la 14ena llengua mundial per nombre d'articles escrits i, per això, Gomà reconeix la importància d'aquest fet perquè, al tractar-se d'una enciclopèdia de programari lliure, no hi ha lleis lingüístiques ni pressions polítiques al darrera de Viquipèdia.
L'altre part del premi s'ha atorgat al Corpus literari digital de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. El director de la càtedra, Joan Ramon Veny-Mesquida, ha explicat que es tracta d'un projecte que recupera obres i gravacions sonores d'autors dels segles XIX i XX de la literatura catalana, les digitalitza i les pengen a la xarxa. De fet, Veny-Mesquida ha ressaltat "la voluntat pancatalanista" del projecte perquè també inclou escriptors de les Balears, la Catalunya del Nord, l'Alguer i el País Valencià. A més, ha explicat que el fet de tenir digitalitzada l'obra dels escriptors els dóna molta més projecció internacional perquè són de ràpida consulta i els han sortit projectes ja als EUA i Gran Bretanya vinculats a l'obra que recuperen i conserven.
Hi ha un premi que s'escull per votació popular i és el Cerverí a la lletra de cançó editada en català. En aquesta ocasió el premi ha anat a parar al grup Manel que està de gira i no ha pogut anar a recollir el guardó, que no té dotació econòmica.
En l'apartat de literatura juvenil, la gironina Dolors Garcia s'ha endut el 26è Premi Ramon Muntaner, dotat amb 7.500 euros. La nevada que el 8 de març de 2010 va caure sobre les comarques de Girona i va deixar sense llum fins a una setmana algunes parts del territori és el pretext que ha dut Garcia a escriure 'S'acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes'.
Garcia ha explicat que durant la setmana que va estar a casa -viu a Vilobí d'Onyar- sense llum ni telèfon va començar a gestar-se la novel·la. "No la vaig poder escriure, només pensar, perquè no tenia ordinador", ha explicat. En la novel·la s'expliquen les històries d'un seguit de personatges diversos (una prostituta, alumnes que van en un bus escolar, magrebins que treballen en una masia) que queden atrapats per una forta nevada i es refugien en una masia aïllada.
El 32è Premi Carles Rahola d'assaig ha anat a parar en mans de Mireia Sopena per l'obra 'Josep Pedreria, un editor en terres de naufragis. Els llibres d'Óssa Menor (1949-1963). Sopena ha volgut dedicar el premi a la figura d'aquest editor que, en plena època franquista, va publicar a través de la seva editorial, Óssa Menor, l'obra dels principals autors en llengua catalana com Salvador Espriu, Joan Vinyoli o Carles Riba. A més, Sopena ha relatat que va ser, a través d'uns premis creats pel propi Pedreira, que es van descobrir joves poetes que es convertirien anys després en noms de referència de la literatura catalana com Miquel Bauçà, Miquel Martí i Pol, Blai Bonet o Joan Perucho.
Sopena ha destacat la "tasca heroica" que va fer Pedreira en plena època de repressió de la llengua catalana i també ha explicat, com a curiositat, que la font d'ingressos que permetia editar i entregar els premis eren els guanys que la seva dona que publicava, sota pseudònim, obres sobre el rigorós comportament que havien de tenir les dones a la llar i amb la seva família. Pedreira va ser distingit el 1985 amb la Creu de Sant Jordi. El premi està dotat amb 6.000 euros.
El 34è Premi Miquel de Palol de poesia ha esta per l'obra 'Sang Presa' de la poetessa de Sitges Vinyet Panyella, que ha publicat ja dotze llibres de poesia. Panyella ha ressaltat la figura de Miquel de Palol i ha assegurat que l'obra premiada és producte d'una "explosió d'una vitalitat interior" que ha fet que, al contrari que li passa habitualment, escrivís els poemes molt ràpidament. "Un cop ho vaig tenir escrit vaig veure que es podia fer una publicació, que tenia sentit fer-la", ha dit la guanyadora del premi, dotat amb 2.400 euros.
L'entrega dels Premis Literaris de Girona s'ha celebrat a l'Auditori de la ciutat i hi ha assistit, entre d'altres, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont.