La plataforma TAV recorre el túnel de Girona i demana l'aturada de les obres

La plataforma ciutadana ha presentat, a data 1 d'abril, un recurs extraordinari a Foment després que diversos enginyers hagin estudiat el projecte d'ADIF i alertin dels perill de l'obra.

per ACN / Redacció, 12 d'abril de 2010 a les 20:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'abril de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La plataforma ciutadana del TAV ha presentat, a data 1 d'abril, un recurs extraordinari al Ministeri de Foment demanant que aturi les obres dels túnels urbans del TGV al seu pas per Girona. Diversos enginyers han estudiat el projecte d'Adif i asseguren que els mateixos arguments que, per raó de seguretat, Foment ha utilitzat a Barcelona per canviar el traçat i no fer passar els túnels pel carrer València ara s'apliquen a Girona. Aquests tècnics alerten del perill de l'obra ja que asseguren 'no hi ha forma humana' de reomplir amb formigó els forats que la tuneladora va deixant al seu pas. El ministeri té 30 dies per respondre i si denega l'aturada de les obres la plataforma recorrerà per via judicial.

Els tècnics també assenyalen que la tuneladora treballarà a 14 metres de profunditat, 'en terrenys de graves' i per sota fonaments d'edificis irregulars mentre que a Barcelona passa enmig del carrer i a 25 metres de profunditat. El major temor dels tècnics és que la llosa de compensació que s'ha de construir per reomplir els forats que la tuneladora va deixant al seu pas –i que és la que garanteix l'estabilitat dels fonaments dels edificis- no es pot construir al mateix ritme al què avança la tuneladora sota terra.

Un dels enginyers que ha criticat el projecte que Adif ha elaborat per a la trama urbana de túnels del TGV a Girona és Santiago Cardenal. Aquest ha alertat que el traçat del túnel passa 'de manera totalment en diagonal' per sota les edificacions de la ciutat i que aquestes, a més, són de diferents tipus passant per tant sota tant de cases de planta baixa com d'edificis alts. 'No hi ha forma humana, i els d'Adif ho reconeixen a Barcelona, d'estabilitzar amb una llosa de compensació una alteració del terreny passant de forma absolutament esbiaixada per sota fonaments irregulars', ha remarcat Cardenal.

Tot i que el projecte del TGV al seu pas per Girona preveu la construcció de pous de compensació que permeten reomplir amb formigó els forats que va deixant la tuneladora (amb el què s'anomena una llosa de compensació), aquest enginyer assegura que no tenen la capacitat suficient per reomplir aquests buits a la mateixa velocitat que avança la tuneladora. 'Hem fet càlculs i és impossible i Adif ho sap perquè va canviar el traçat del TGV a Barcelona per aquests mateixos arguments que ara aplica a Girona', ha criticat Cardenal que també ha estudiat atentament el projecte a la ciutat comtal.

Cardenal ha detallat, a més, que els forats que la tuneladora deixarà sota el subsòl de Girona 'són més grans' que els previstos a Barcelona ja que el terreny 'encara és pitjor'. 'Jo he intentat calcular la llosa de compensació que caldria i és impossible de fer, la que ha calculat Adif només és una llosa calculada amb bones intencions', ha indicat. Per aquest enginyer, la zona més conflictiva i on l'estabilitat dels edificis es podria garantir menys és la zona de la carretera Santa Eugènia fins la Devesa, en direcció a Fontajau. Una zona que afecta 140 edificis i 1.600 veïns.

L'advocat Benet Salellas, que ha redactat el recurs, ha remarcat que les consideracions teòriques que l'advocacia de l'Estat va usar per descartar el traçat de l'alta velocitat pel carrer València ara s'apliquen a Girona. Salellas ha destacat que una d'aquestes consideracions fetes per l'advocacia de l'Estat reconeix que no es disposa a l'Estat de sistemes tècnics per fer una obra d'aquestes característiques 'sense córrer un risc considerable'. 'Foment accepta en el cas de Barcelona que no disposa de mitjans suficients per compensar els forats que va deixant al seu pas la tuneladora mentre que a Girona no es diu res', ha afirmat Salellas.

Per això, al recurs que han fet arribar al Ministeri de Foment s'incorpora aquest dictamen de l'advocació de l'Estat referent al canvi de traçat a Barcelona i es justifica el perquè a Girona tampoc, segons defensa la plataforma, es pot fer l'obra segons està plantejada.

Per tots aquests arguments, la plataforma ciutadana del TAV ha presentat aquest recurs que arriba a pocs dies que la tuneladora Gerunda comenci a perforar el subsòl de la ciutat. 'No l'hem pogut presentar abans perquè ens mancava informació, però fa molt de temps que hi estem treballant', ha explicat la portaveu de la plataforma, Erika de Kettenburg. Si el ministeri de Foment no atura cautelarment les obres mentre resol el recurs, la plataforma optarà per la via judicial per demanar que s'aturi la perforació del subsòl de Girona.

D'altra banda, l'enginyer tècnic Lluís Batlle (treballador jubilat de Renfe) ha defensat l'opció de substituir els túnels per una línia a cel obert a l'oest de l'AP-7 i fer una desviació perquè els trens que tinguin parada a Girona i Figueres puguin passar pel centre de la ciutat. Batlle defensa que així els trens podrien anar més ràpid, l'obra seria 300 MEUR més econòmica i s'estalviaria energia. 'No estem en contra de treure una parada del centre de la ciutat', ha indicat Batlle que ha demanat al ministeri que calculi les indemnitzacions als propietaris que perden edificabilitat (són aquells que tenen situats els seus immobles a cinc metres dels túnels i que no podran reedificar) i també que pagui les bestretes obligatòries abans que la tuneladora treballi dins propietats privades.

El ministeri té fins l'1 de maig per decidir si fa cas de les peticions de la plataforma i atura cautelarment les obres.

 

Arxivat a:
Societat, tgv, ave, tren, adif, tav
Participació