L'escriptor, periodista i professor d'institut Xavier Cortadellas (La Bisbal, 1956) ha trencat vuit anys de silenci amb la que és la seva primera novel·la: 'La terra blanca'. El propi Cortadellas la descriu com un 'drama rural', una història que succeeix en un 'món que s'acaba'. Aquest món no és un altre que les Gavarres (una zona que l'autor coneix bé ja que ha dirigit la publicació 'Gavarres' fins al 2009) on, entorn als anys 50, una família viu en un mas aïllat on tots guarden una sèrie de secrets que s'aniran desvetllant davant els ulls del lector. La natura es converteix en un personatge més de la història amb l'ús d'un ric vocabulari, ja quasi perdut, entorn fenòmens relacionats amb el medi
El mas Cort és un mas aïllat a les Gavarres. Hi viuen un matrimoni, la seva filla i la padrina. Els únics contactes que la noia té són l'esmolet que de tant en tant passa a afilar les eines i el mosso que s'està al mas; la resta es resumeix al reduït món dels seus i casa seva. On els personatges s'estimen i s'odien d'una forma 'visceral', reconeix l'autor. Situada a la meitat del segle XX, abans de la mecanització de l'agricultura, la novel·la descriu 'un món que s'acaba', el món rural de les Gavarres.
La trama de la novel·la gira entorn els secrets que una mateixa família no ha pronunciat mai. Uns secrets que fan que la filla marxi del mas –el pare ha abusat d'ella- i que, poc a poc, els personatges es vagin despullant i vagin explicant el què saben i el què ha passat. Els fets passen el dia d'una gran nevada i, per això, l'autor incorpora l'adjectiu 'blanca' al títol de la novel·la. ' La neu comença a caure sobre les muntanyes de les Gavarres com si el cel volgués tapar senyals i ferides. Però la terra, quan es torna blanca, ho serva i ho marca tot. No hi ha cap secret que no deixi rastre', recull la contraportada del llibre.
'A la literatura catalana hi ha molt bons escriptor però sobra ego i falten històries', remarca l'autor que reivindica que les novel·les han de comportar un profund coneixement de l'entorn que recreen. De fet, Cortadellas ha estat al capdavant de la publicació 'Gavarres' des de la seva creació fins al 2009 i ha estat en contacte amb personatges, llegendes i costums d'aquest massís gironí.
El propi autor descriu 'La terra blanca' com un 'drama rural, on tots els personatges són víctimes'. 'Una novel·la és un món, si no hi ha una història que remogui o sacsegi és molestar la gent', reconeix Cortadellas que ha tardat vuit anys a escriure una novel·la que reconeix que 'és dura'. Es tracta de personatges que només coneixen aquest món, que viuen en constant contacte amb la natura i la saben entendre i interpretar. Per això, Cortadellas incorpora al relat molts mots i expressions rescatades de dècades endarrere quan els habitants de les Gavarres vivien d'acord amb la natura. Per això, la novel·la barreja ficció amb tocs de llegenda, de gent que fa molts anys va viure a les Gavarres.
'El fet de basar l'obra en les Gavarres m'obliga a escriure amb una llengua no difícil però amb paraules que moltes vegades no es coneixen', reconeix Cortadellas que des de fa anys grava converses amb personatges relacionats amb el massís per intentar que tot aquest llenguatge i aquest món no es perdi.
Xavier Cortadellas (La Bisbal, 1956) és escriptor, periodista i professor de Literatura a l'institut de Celrà (Gironès). Ha publicat els llibres de relats 'Primer Senyal' i ' Lleis binàries'. També, entre altres, 'El poble dels centfocs. Llegendes de les Gavarres', un recull de llegendes inèdites. És articulista al diari 'El Punt' i entrevistador i crític literari al suplement 'Presència' i a 'Caràcters'. Ha estat director de la revista 'Gavarres', des de la seva creació fins al 2009, quan va passar a dirigir la 'Revista de Girona', de publicació bimensual. Ha guanyat, també entre altres, el premi Recull de narrativa Francesc Puig i Llensa i el Marià Vayreda de la ciutat d'Olot.