Tres milions d'euros (MEUR) per tenir una xarxa de 500 desfibril·ladors als municipis de les comarques gironines a principis del 2011. Aquesta és la partida que el Dipsalut té reservada per desenvolupar el projecte 'Girona Territori cardiprotegit' que instal·larà els aparells per actuar amb més celeritat en casos d'infart i reduir així el nombre de víctimes. Cada any a Catalunya moren unes 3.000 persones per aquest motiu i el 30% dels que pateixen una aturada cardíaca moren abans d'arribar a l'hospital. La intervenció en els primers minuts de l'aturada és vital i es calcula que cada minut que passa es redueix un 10% la possibilitat de supervivència.
Cadascun dels 221 municipis de les comarques gironines tindrà com a mínim un desfibril·lador. La resta, es repartiran entre els llocs on es calcula que hi ha més probabilitats que una persona pugui patir una aturada cardíaca com equipaments municipals socials i culturals, poliesportius o casals d'avis. També preveuen que les policies locals, protecció civil, bombers i Mossos d'Esquadra puguin portar aquests aparells en cotxes patrulla o tenir-ne a les comissaries.
En aquesta primera fase, preveuen repartir uns 500 desfibril·ladors per les comarques gironines. Aquests aparells automàtics són capaços de detectar si cal o no una descàrrega. Així, no cal que les persones que l'utilitzin sigui personal sanitari. L'objectiu és que quan una persona pateix un desmai que pot estar provocat per una aturada cardíaca, el puguin atendre els primers minuts i no calgui esperar a que arribin els equips d'emergència.
El doctor Ramon Brugada ha explicat que és vital intervenir en els primers minuts d'una aturada perquè, segons els estudis, quan una persona pateix una aturada durant més de deu minuts després és pràcticament impossible salvar-li la vida. De fet, l'estadística indica que cada minut que passa redueix un 10% la possibilitat de supervivència.
La mort sobtada és aquella que es produeix per causes naturals, de forma inesperada i que va precedida per una pèrdua de consciència del pacient. Brugada ha exposat que cada any detecten entre 500 i 600 pacients que són sensibles de patir una mort sobtada però, en canvi, cada any en moren entre 3.000 i 4.000. 'Hem de fer alguna cosa per arribar als 2.500 que falten', ha calcular Brugada que exposa que està demostrat que la primera atenció amb desfibril·ladors automàtics fa incrementar les possibilitats de supervivència.
Demostració de com atendre una aturada cardíaca amb el desfibril·lador automàtic. Foto: ACN
El Dipsalut té una partida de 3 MEUR reservada per a desenvolupar aquest projecte. Segons la previsió, durant el primer trimestre del 2011 ja hi haurà els desfibril·ladors instal·lats als punts públics sensibles de les comarques gironines. Una segona fase preveu oferir-los a establiments de púbica concurrència privats com cinemes o hotels. En aquest cas i a diferència dels ajuntaments, seran els propietaris els que assumeixin el cost de l'aparell mentre que el Dipsalut s'encarregarà de la formació i el manteniment.
Un model exportable
La consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat que a banda d'instal·lar els desfibril·ladors, també hi haurà un equip d'experts professionals que aniran seguint el seu ús i l'evolució de les dades de mortalitat un cop entrin en funcionament. L'estudi es farà durant els següents deu anys. Geli ha detallat que si queda demostrat que el model gironí de cardioprotecció funciona, es podrà exportar arreu del país.
'És un territori molt complex', ha afirmat Marina Geli que posa sobre la taula que a les comarques gironines hi ha tant nuclis rurals com urbans, poblacions disperses i compactes i també una població molt estacions. Són factors que analitzaran durant el primer i el segon trimestre del 2010 per decidir en quin punts situen aquests desfibril·ladors.