El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha incorporat un pergamí cabalístic a la seva col·lecció permanent. El document, ple de dibuixos i inscripcions, data de finals del segle XVIII i es feia servir com un amulet de protecció contra el malefici conegut com el mal d'ull El pergamí procedeix del centre d'Europa i, tot i la seva datació, el museu l'ha incorporat al seu fons perquè el corrent cabalístic al qual pertany –el hassidisme- va tenir el seu embrió a la càbala que va caracteritzar el call jueu de la ciutat durant els segles XII i XIII.
El pergamí, adquirit pel Patronal Call de Girona, és un 'objecte interessant i poc comú', segons destaquen des del mateix museu. Procedeix del centre d'Europa i data de finals del segle XVIII. Tot i que en aquesta època el call jueu de Girona ja no existís, des del museu es destaca que 'guarda una estreta relació' amb la ciutat.
I és que el corrent cabalístic al qual pertany, el hassidisme, tenia els seus orígens a la càbala que va excel·lir a Girona durant els segles XII i XIII, en plena època medieval. Precisament, el pergamí que ha comprat el Museu es concep com un amulet que fa ús dels poders atribuïts a les combinacions de lletres segons el seu valor numèric, un tema molt propi de la càbala.
Al centre dins de tres cercles concèntrics, el pergamí conté el dibuix d'una estrella de sis puntes, un dels principals símbols cabalístics. A un costat i a l'altre, franquegen aquest símbol dues estrelles més, dues mans i quatre quadrats. Els símbols estan envoltants amb lletres de l'alefat (l'alfabet hebreu i arameu) que, degudament combinades, componen el nom d'àngels protectors, com Rafael.
Nom diví
En un dels quadrats, s'hi ha escrit les quatre consonants que conformen l'impronunciable nom diví, el Tetragrammanon. A la part inferior s'hi repeteix tres vegades la frase 'Ha-Eix xaca ha-Eix' (que traduït, significa 'El foc s'enfonsa en el foc').
L'amulet servia per allunyar els mals esperits i la bruixeria, i invocar la bona sort en moments difícils i perillosos, com un part. Segons indica el museu gironí, 'amulets molts semblants es deurien utilitzar pels jueus i les jueves de la Girona medieval'.
L'anomenada càbala pràctica utilitzava els amulets i el poder dels noms divins i dels àngels per aconseguir protecció, i sostenia que cada lletra de l'alefat era un instrument per transformar la realitat. Precisament, un dels grans pensadors jueus catalans del segle XV, Profiat Duran, deia dels cabalistes: 'Els qui tenen poder en aquesta ciència o saviesa saben com canviar la naturalesa de les coses existents i fer miracles i signes per mitjà dels noms del Creador i dels àngels sants'.