El conseller Tresserras ha presidit la inauguració de l'exposició L'Anglès de Remedios Varo Foto: Lourdes Casademont / ACN
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha presidit aquest dilluns la inauguració d'una exposició on es reflecteixen els vincles personals i paisatgístics de l'obra de Remedios Varo amb la seva població natal, Anglès. Tresserras ha reconegut que encara és poc coneguda a Catalunya, a pesar de ser una figura destacada del surrealisme europeu i molt especialment a Mèxic, on va tenir lloc la seva eclosió artística. La mostra s'emmarca en els actes del centenari del seu naixement i està integrada per la reproducció de gairebé una vintena dels seus quadres i algunes cartes i anotacions que feia de la seva pròpia obra, inèdites fins ara.
Un dels comissaris de l'exposició, Pau Lanao (juntament amb Emili Rams), recorda que la mateixa Remedios Varo considerava que l''única pàtria que té la persona és la infància', i és a través d'aquesta infància, viscuda a Anglès, des d'on va construir el seu univers artístic. Lanao adverteix, però, que no es pot caure en l'error de la interpretació 'localista' de la seva obra, tenyida de paisatges inspirats a les Guilleries, sinó que també s'hi poden veure elements d'altres ciutats com ara Verona, París i Veneçuela.
La mostra es basa en un estudi sobre les semblances que hi ha entre Anglès i els quadres que pinta a Mèxic, amb referències concretes. 'Les connexions amb els paisatges i els objectes són bastant sorprenents i molt evidents en alguns casos; és molt interessant', reconeixia el mateix Tresserras després de visitar l'exposició. La reivindicació del paper d'Anglès en la seva obra és 'legítim', ha dit, ja que es tracta d'una artista que 'podem sentir-nos nostra en origen', però que també està 'plenament inserida' en el surrealisme europeu i la cultura mexicana. Sobre aquest país, ha elogiat l'esperit 'obert' i 'generós' d'aquell govern que va acollir aquesta artista exiliada quan Europa estava en temps de guerra.
El titular de Cultura reconeixia també que la seva obra a Catalunya encara era una gran desconeguda, a pesar de ser una figura destacada del surrealisme europeu, i recordava que va formar part d'una generació de dones de començaments de segle que van fer de la seva vida una 'aventura' i una 'exploració', vivint de forma diferent a les convencions i assumint 'riscos', tal com es pot veure en el seu llenguatge.
A Mèxic és 'molt estimada'
Una de les fotografies de l'autora que es poden veure a l'exposició. Foto: Lourdes Casademont / ACN
L'acte ha comptat també amb la presència de l'ambaixador i cònsol general de Mèxic a Barcelona, Jaime García Amara, un país que va tenir 'el privilegi' d'acollir-la. 'A Mèxic és molt estimada i apreciada i la seva obra és considerada patrimoni artístic nacional', ha assenyalat. En relació a l'exposició, ha valorat com a autèntics 'encerts' la voluntat de difondre la seva terra natal en relació al seu llegat plàstic surrealista i evocar 'llum' sobre els seus orígens. Concretament ha assenyalat que permet 'endevinar' en els paisatges d'anglès el 'fil conductor' dels seus 'enigmàtics' quadres.
La mostra, titulada 'L'Anglès de Remedios Varo', es pot veure a la Sala Josep Fontbernat de Can Cendra i inclou la reproducció de divuit dels seus quadres –els originals es troben a Mèxic on la seva neboda manté un litigi amb el govern d'allà per la propietat de les obres-. El material, per tant, no és original però permet veure per primer cop, encara que sigui en reproducció, algunes de les interpretacions que la mateixa artista feia de les seves obres, així com cartes que escrivia a la seva mare que vivia a Madrid i postals.
Una dona artista a l'exili
Remedios Varo (Anglès 1908- Ciutat de Mèxic 1963) era filla d'un enginyer liberal i mare conservadora. Tot i els pocs anys que va estar a la vila, va marxar-ne als cinc anys, li'n va quedar el nom de la patrona de la vila, la verge del Remei i els records de la seva infantesa. Ja de ben petita va mostrar interès pel dibuix i la pintura, i la seva formació va començar l'any 1924 a una acadèmia de Madrid, amb Dalí de company de classe. També va viure a Barcelona i a París, on va marxar en exili quan va esclatar la guerra civil per després emigrar a Mèxic. Durant la seva faceta artística, va entrar en contacte amb el moviment surrealista francès i es va convertir en la primera dona acceptada dins aquest cercle no pas com a musa sinó com a artista, segons recordava aquest dilluns l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda. Amb la seva marxa a Mèxic, on va aconseguir el renom que es mereixia, la seva obra no va tenir la mateixa repercussió a l'altra costat de l'Atlàntic per ser 'dona, artista i exiliada'. Ara, cent anys després del seu naixement, la seva població natal vol donar-li els honors que no va tenir en vida.