La façana nord de la Catedral de Girona, restaurada i lliure de bastides. Foto: Tania Tapia / ACN
Els operaris han acabat de desmuntar aquest dimecres la bastida que des de l'estiu del 2008 cobria el mur nord de la Catedral de Girona per dins i per fora. La restauració ha aconseguit netejar la pedra, reposar els carreus malmesos i també s'ha canviat el vidre que protegeix els dos vitralls. Aquest canvi permet ara que la traceria gòtica sigui visible i els vitralls es vegin més nets. Les obres han costat pràcticament 2 MEUR i les ha pagat quasi totalment el Ministeri de Cultura. Amb aquesta intervenció, tant la façana principal com el mur nord i el campanar ja estan restaurats però falten encara la meitat de les façanes.
Des del Capítol alerten que el mur est és el que necessita d'una intervenció urgent ja que quan plou de llevant entra aigua a dins el temple. És, a més, en aquest mur on es troben els vitralls més antics del temple, datats del segle XIV.
Les obres han durat uns 15 mesos i han servit per a netejar una superfície d'uns 5.300 metres quadrats tant per la part interna com externa del mur nord. En la façana exterior, la restauració també ha comportat intervenir sobre la torre de Carlemany, que es conserva adossada a la nau gòtica del temple, tot i ser d'època romana. La seva neteja ha posat al descobert detalls de pedra volcànica, de color negre, a diferents nivells de la torre.
La Torre de Carlemany de la Catedral de Girona també ha estat restaurada Foto: Tania Tapia / ACN
La intervenció també ha permès recuperar les gàrgoles que hi ha en aquesta façana i algunes han hagut de ser recompostes amb noves peces ja que estaven molt fetes malbé. Mossèn Jaume Julià ha explicat també que s'han volgut mantenir, a propòsit, algunes senyals de les bombardes que durant les diferents guerres que ha viscut la Catedral han impactat contra el temple.
Detall de la gàrgola de la bruixa, una de les més emblemàtiques de la Catedral, que també s'ha restaurat. Foto: Tania Tapia / ACN
Especialment són apreciables en aquest mur nord ja que, durant la guerra, moltes de les bombes es disparaven des de la muntanya de Montjuïc i havien de superar la Catedral –l'edifici més alt de Girona- per impactar dins el nucli. Si no ho aconseguien, acabaven impactant als murs d'aqueta façana nord, encara a la muntanya de Montjuïc.
D'altra banda, la restauració també ha permès que els dos vitralls que hi ha en aquesta façana pateixin un important canvi visual. Fins ara, hi havia un vidre de protecció força opac que cobria els vitralls i els protegia d'impactes i d'efectes climatològics. Amb la restauració, el vitralls s'ha desplaçat més endins i, en el seu lloc, s'hi ha posat un nou vidre de protecció més transparent.
Això ha permès que es pugui apreciar tant des de dins del temple com des de fora la traceria gòtica que amb l'antic vidre quedava pràcticament tapada. Amb l'endarreriment del vitrall, a més, s'aconsegueix que l'obra pateixi menys impacte de la tramuntana i dels canvis de temperatura.
Ara bé, la intervenció en aquest mur no ha acabat ja que està pendent l'obertura del tercer vitrall que ara té una paret cega però que ha d'acabar convertit en una nova obertura. L'escollit per a fer l'obra és l'artista irlandès Sean Scully però el projecte està pendent de la licitació del Ministeri de Cultura. 'Ens han dit que els diners per fer el projecte estan reservats per tant estem esperançats', declara el president del Capítol de la Catedral.
A la imatge s'aprecia com falta per obrir el tercer vitrall, projecte pendent de licitació a Madrid. Foto: Tania Tapia / ACN
La idea del Capítol és que es pogués haver aprofitat la bastida muntada per a la restauració del mur per poder instal·lar el nou vitrall però, segons ha explicat Julià, el ministeri ha preferit que fossin dues obres diferenciades. Per tant, en el moment que el projecte del tercer vitrall avanci, s'haurà de tornar a muntar una altra bastida.
L'obra de restauració del mur nord ha costat 1,7 MEUR als Ministeri de Cultura i el Capítol també ha invertit 195.000 euros en el projecte arquitectònic i la direcció d'obres.
Obres pendents
Amb la finalització d'aquest obra, la Catedral de Girona ja té restaurades la façana principal, la cara nord, el campanar, les rosasses grosses i les terrasses de l'àbsis però té encara pendents d'actuació tant la façana sud com l'est.
Des del Capítol alerten que el mur est és el que necessita d'una intervenció urgent ja que quan plou de llevant entra aigua a dins el temple. És, a més, en aquest mur on es troben els vitralls més antics del temple, datats del segle XIV. Per això, el Capítol de la Catedral ha fet arribar ja una memòria valorada al Ministeri de Cultura per sol·licitar que, a través del Plan Catedrales, que s'intervingui en aquest mur.
Segons ha explicat mossèn Jaume Julià, la porositat de la pedra fa que, quan hi ha temporal de llevant, l'aigua entri a través de dues capelles a dins del temple, a la zona de l'absis. L'obra tindria un cost d'uns 5 MEUR i està pendent de l'aprovació del ministeri.
En termes d'urgència, el Capítol entén que la darrera façana que caldria restaurar és la sud –la de la plaça dels Apòstols- perquè és la que presenta menys problemes a l'estar resguardada dels temporals per la seva ubicació.
D'altra banda, la Catedral també té en marxa un projecte per a arreglar el presbiteri, la zona on hi ha l'altar major. Fins als anys 80, l'altar del temple havia lluït un baldaquí –una espècie de cobert- que es va retirar per a ser restaurat. Ara, un cop ja està recuperat, es vol tornar a col·locar i també es vol aprofitar per acostar l'altar als bancs dels feligresos.
La previsió del Capítol és que la reixa del segle XV que envolta l'altar es quedi allà on està perquè, segons ha explicat Julià, no té una estructura que permeti manipular-la o fer-ne noves obertures. Aquest projecte corre tot a càrrec del Capítol de la Catedral però encara no té data d'execució. La comissió de Patrimoni ja hi ha donat el seu vistiplau.