Eduardo Noriega, al rodatge d'Agnosia, a Girona

Les escales de la catedral han tornat a principis del segle XX, en el rodatge del segon llargmetratge d'Eugenio Mira, protagonitzat per Eduardo Noriega i Bàrbara Goneaga.

| 12/11/2009 a les 11:57h
Arxivat a: Societat, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/11/2009 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.



Girona retorna aquests dies a principis del segle XX de la mà del director alacantí Eugenio Mira. Les escales de la Catedral s'han convertit, des d'ara i fins divendres, en el plató de la pel·lícula 'Agnosia', el segon llargmetratge del director. La història, un 'thriller' protagonitzat pels actors Eduardo Noriega i Bàrbara Goneaga, tracta sobre l'estranya malaltia mental que pateix una jove hereva i el complot que es forma al seu voltant. Mira ha escollit Girona per rodar la seqüència que tanca el film, on hi prenen part uns 250 figurants. L'escena recrea la sortida de la missa del Gall a la catedral de Barcelona i, com explica Noriega 'hi passen coses fonamentals' perquè la trama arribi al clímax.

Des d'aquest dimecres i fins divendres, qualsevol qui passegi pel voltant de la Catedral de Girona al capvespre es trobarà amb un peculiar escenari. 250 persones vestides d'època, focus per tot arreu i –sobretot- càmeres de cinema. I és que l'escalinata del temple s'ha convertit en un plató al servei del director alacantí Eugenio Mira.

La pel·lícula que s'hi roda, batejada com 'Agnosia', és el segon llargmetratge de Mira i tracta sobre una estranya malaltia mental que no va ser coneguda fins a principis del segle passat. 'Els qui la pateixen són incapaços de discriminar objectes, persones i sons; per exemple, no distingeixen dues persones que portin barba encara que no s'assemblin', explica el director.

Partint d'una jove hereva de classe benestant que pateix aquesta malaltia (Bàrbara Goneaga), el director teixeix una història de complots i conspiracions al seu voltant. 'El personatge de Joana és molt especial; creix entre cotons amb un pare que l'adora, però al final la seva malaltia també es converteix en la seva desgràcia, perquè es veu envoltada d'una conxorxa', explica l'actriu que li dóna vida.

Al seu costat, la protagonista tindrà un pare protector (Sergi Mateu) i un jove promès (Eduardo Noriega) a qui li costa admetre el mal que pateix. 'En Carles i la Joana es coneixen des de petits, i sempre estava molt clar que es casarien; però el meu personatge té molta por que l'agnòsia no tingui cura i que els seus fills la puguin heretar', concreta Noriega.

La trama de la pel·lícula es desenvolupa a principis del segle XX, en una època marcada per les classes socials, la industrialització i les revoltes obreres. 'L'agnòsia em va semblar una idea molt bona per fer un thriller on es veiés que gent amb males intencions treia profit de la malaltia', explica Eugenio Mira.

Arreu de Catalunya

El film s'ha rodat en diferents indrets de Catalunya, tot i que cap d'ells representa l'escenari real on transcorre. Així, per exemple, el parc d'Aigüestortes es converteix en un paisatge suís o indrets de Tarragona recreen el Marroc. Girona tampoc s'escapa d'aquesta premissa i, així, les escales de la Catedral recreen les de Barcelona.

A Girona, fins aquest divendres, s'hi rodarà la seqüència final del film. 'És la sortida de la Missa del Gall de l'any 1900, i en aquest indret hi passen coses fonamentals per a la trama', ha explicat Noriega. L'actor també ha avançat que, entre la multitud que surt del temple, s'hi infiltra un anarquista pistoler.

'Precisament, aquesta seqüència és la que requereix més concentració, perquè es tracta d'un dels moments més durs de la pel·lícula', explica Goneaga.

La ciutat com a escenari

El director ressalta que les escales de la catedral gironina són un bon escenari a l'hora de recrear 'una Barcelona de principis de segle, que es vol vendre com una ciutat en expansió'. Mira també precisa que, abans d'iniciar el rodatge, l'equip s'ha estat tres dies il·luminant l'espai. 'Es tracta d'un repte important, perquè és difícil aconseguir que cada figura estigui al pla que li pertoca', precisa.

'Girona és de puta mare', opina l'actor Eduardo Noriega, que és el primer cop que roda a la ciutat, tot i que abans ja hi havia estat. I afegeix: 'No has de tocar massa res, hi ha carrers on pots rodar-hi perfectament com si fossin d'època'.

Al rodatge a Girona hi participen 250 figurants. La seqüència s'ha de rodar de nit per exigències del guió.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El groc en record als presos polítics ha conviscut aquest any amb el vermell de les roses i el verd de la primavera | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
"La força d'un destí", de Martí Gironell, i "Operació Urnes", de Laia Vicens i Xavi Tedó, els dos llibres més venuts de ficció i no ficció en català | El bon temps ha acompanyat l'èxit d'una jornada amb gran afluència i la presència constant del color groc en record als presos polítics, els grans absents
Una ampolla de Dalsy . | Facua.
01/01/1970
Un error en el prospecte i la «ruptura d'estoc}» obliguen a retirar milers d'unitats del remei de les farmàcies espanyoles
Un home amb un nas de pallasso, a la fiscalia de Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
Convocatòria en suport del pallasso i regidor Jordi Pessarrodona
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
Foment és oportunista i busca una condemna dels independentistes de la Intersindical-CSC a partir d'una interpretació del dret a vaga molt limitada. Avui també són notícia els pactes pels desnonaments, el punt de llibre de Colau, la central de Txernòbil i Imanol Arias
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana