El Museu Dalí de Figueres ha presentat aquest dilluns la darrera adquisició d'obra de l'artista, un oli sobre cartró pintat per les dues cares titulat 'Figura d'esquenes' (anvers), un retrat de la seva germana, Anna Maria, i 'Nimfes i senyoretes a la font d'un jardí' (revers), una escena bucòlica i decadent de marcada influència romàntica. La pintura pertany a l'època de joventut de l'artista, procedeix d'una col·lecció particular i des de l'any 1925, amb l'excepció de l'antològica de l'Any Dalí, no s'havia mostrat mai en públic. Aquest quadre es podrà veure al Museu Dalí a partir de mitjans del mes de novembre', ha explicat el director del Teatre Museu Dalí de Figueres, Antoni Pitxot.
'S'exposarà a la Sala de les Peixateries i el presentarem de manera que el públic pugui veure les dues cares de l'oli. Que es pugui passar d'un cantó a l'altre com si fos un biombo', ha continuat Pitxot, que ha assenyalat que aquesta obra reforça l'extensa nòmina d'obres de joventut de Dalí de què disposa el museu figuerenc. 'Al final, és amb el que som més forts. Amb la primera obra de Dalí, del Dalí autènticament de Figueres', ha assenyalat el director del Teatre Museu Dalí. 'A mi m'agrada tota l'obra de Dalí però la de quan arrenca la trobo d'una potència i una riquesa especial', ha puntualitzat Pitxot, que ha estat acompanyat de la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer.
Parlant d'aquest original oli sobre cartró a doble cara, el director del Teatre Museu Dalí ha explicat que estan pintats en diferents anys. 'La primera pintura data de l'any 1921 i són les 'Nimfes i senyoretes a la font d'un jardí'. Es tracta d'una escena ludicofestiva amb personatges femenins que es banyen en una font lluminosa', ha comentat Pitxot, que ha titllat l'obra de postromàntica 'i un xic decadent'. 'Correspon a l'època de joventut de Dalí, que vorejava els 17 anys, en què tenia influències i relacions amb autors contemporanis com Ismael Smith, Marià Andreu o Néstor Martín-Fernández de la Torre, tots ells artistes que practicaven aquesta estètica', ha enumerat el director del Teatre Museu Dalí.
'I la segona pintura data de l'any 1925 i ens fa un retrat d'esquenes de la seva germana, Anna Maria', ha comentat Pitxot. 'I ho fa amb austeritat i sobrietat, pintant un vestit perfectament llis amb un petit dibuix de quadrícules blaucel', ha assenyalat amb prudència el director del Teatre Museu Dalí de Figueres. 'La noia es troba asseguda sobre una banqueta amb un ropatge arrugat, que contrasta volgudament amb la sobrietat i les línies verticals de la vestimenta i de l'actitud de la germana', ha afegit Pitxot, que igualment ha volgut destacar un petit detall de l'obra. 'Dalí prestava molta atenció als tirabuixons, als rínxols dels cabells de la germana, i aquí els plasma amb exactitud i mestria', ha ressaltat el director del Teatre Museu de Figueres.
Pitxot ha recordat com la germana és un autèntic model i font d'inspiració de Dalí durant la seva joventut. 'En els anys 20 li feia quasi permanentment de model. Sempre la pintava a ella i, fins i tot, era la seva musa quan havia de representar personatges imaginaris', ha aclarit el director del Teatre Museu Dalí de Figueres, que ha posat l'exemple d'una de les darreres adquisicions del museu, l'oli 'Banyistes des Llaner', per corroborar aquesta afirmació. 'Totes les 22 o 23 nimfes del quadre són el mateix tipus de figura femenina: cabell llarg, negre, i formes rotundes, que era exactament la mateixa estructura i figura de la seva germana', ha afirmat Pitxot.
'A partir de l'any 29, però, Dalí canvia de musa i Gala es converteix en la forma representativa de les seves figures femenines', ha finalitzat el director del Teatre Museu Dalí de Figueres.