L'oli 'Banyistes des Llaner', nova peça de la Fundació Dalí

Una obra que comença a oblidar l'impressionisme, toca el cubisme i el puntillisme i enfila el camí cap al surrealisme sense oblidar els cànons noucentistes. L'oli que Dalí va pintar amb 19 anys 'Banyistes des Llaner' és la nova peça de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

ACN / Redacció
16 de juliol del 2009
Montse Aguer mentre explica les característiques de l´obra «Banyistes des Llaner».
Montse Aguer mentre explica les característiques de l´obra «Banyistes des Llaner». | ACN

Es tracta d'una obra que el públic ha pogut veure en molt poques ocasions perquè fins ara estava en mans d'una col·lecció privada. 'Banyistes des Llaner' destaca pels traços del pinzell de Dalí, l'ús del color, la llum de la mediterrània, el paisatge de platja i, sobretot, per la figura femenina. Són dones nues amb llargues cabelleres que gaudeixen del mar.

Dalí va pintar 'Banyistes des Llaner' l'any 1923, quan només tenia 19 anys, però no és un oli tremolós i indecís sinó que ja s'hi nota l'experiència i l'evolució que el pintor va experimentar des dels primers treballs d'entre 1910 i 1914. Un cop superada l'etapa de fascinació per l'impressionisme, Salvador Dalí comença a experimentar amb altres camps. S'interessa pel cubisme, el puntillisme i comença a marcar la tendència cap al surrealisme. L'oli que la Fundació ha comprat és una peça 'clau' per a mostrar aquesta tendència evolutiva de l'artista.

Aquesta obra destaca pel tractament dels traços de pinzell, curts i precisos, el color que busca reflectir la llum de la mediterrània i la representació del cos de la dona. En aquella època, la mussa i la model de Dalí era la seva germana Anna Maria. En el quadre, la noia es multiplica en moltes dones que fan un retrat 'molt mediterrani' de la figura femenina. La directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, ha explicat que és una dona marcada pels cànons noucentistes amb nus, grans melenes i figures molt harmòniques.

Sobretot, són dones que destaquen per la representació del moviment i exemplifiquen la fascinació que Salvador Dalí tenia pel cinema perquè en el quadre va crear com una seqüència del bany al Mediterrani. Un aspecte curiós i simbòlic del quadre és que enmig del blau intens del mar i de les barquetes de veles hi ha una olivera. Aguer ha explicat que és un objecte que 'no lliga' amb el paisatge però que Dalí va voler que hi fos. És una demostració que, el de Dalí, és un paisatge entre real i utòpic.

L'obra ha estat molt poques vegades exposada al públic perquè estava en mans d'una col·lecció privada a l'estranger. L'últim cop que es va poder veure a Catalunya va ser durant els anys 80 quan es va fer l'antològica de Dalí. Aguer ha explicat que ha estat una negociació llarga i difícil que ha acabat amb la compra del quadre per una quantitat que no ha volgut desvetllar. És previst que a partir de l'agost ja estigui exposada al públic.

Des de l'any 1991 la Fundació porta a terme una intensa tasca d'adquisició d'obres tot i que cada vegada costa més trobar obra de Dalí per comprar. En total, han incorporat al seu fons més de 300 peces que actualment tenen un valor global de més de 30 MEUR (milions d'euros).